Per lleialtat, contra les primàries

Tinc una amiga que s’ha tatuat el mot «lleialtat» al seu braç. Té tot el dret a proclamar-ho, és una persona de lleialtats. Jo no m’ho he tatuat, però també ho soc de lleial. A la gent que estime, i també al projecte polític del qual forme part. Per això m’he esperat a escriure este article, a què s’haja acabat el procés de primàries de Compromís, per triar el nostre representant a la llista en què concorrerem a les eleccions europees.

S’ha fet pel sistema de primàries, que fa anys que amb poques variacions és la fórmula amb què triem a les persones que ens han de representar electoralment. Algú dels nostres ho va definir com la més avançada enginyeria democràtica, o alguna cosa similar. En aquell moment vaig escriure un article que qüestionava les bondats del model, perquè al meu entendre era incompatible amb les reserves per a partits. Feia tanta vergonya vore com allò que decidia la gent era posteriorment modificat al laboratori dels partits, que en un intent de dissimular li vam passar a dir reserves de pluralitat. Que és com dir-li «model avançat de mobilitat individual urbana», a un puto patinet elèctric. Però hem continuat insistint, alhora que creixen les veus crítiques amb el sistema.

El model de primàries obertes a la ciutadania, consisteix en el fet que cada persona amb dret al vot, militants, intenta convéncer al nombre més gros possible de familiars, amics, conegut i saludats, per tal que s’inscriguen en un web, sense cap altre compromís, i puguen adquirir així el dret a votar en primàries. Molta d’esta gent ni tan sols ens votarà després a les urnes de veritat, però decidiran a qui presentem en les candidatures. Alguns volen vendre això com un gran exercici democràtic. És tot el contrari. És, en el millor dels casos, una aposta per la participació, i és cert que ens permet mobilitzar mínimament la militància (en esta votació que ha acabat hui, no ha votat ni el 30% de la gent que en tenia dret), però el resultat no la representa necessàriament. I dic que no és democràtic, perquè en la pràctica permet que gent que vol que fracassem a les urnes vote a qui crega que és el pitjor candidat. O fa que qui tinga més amics controlables i influenciables tinga en la pràctica més poder per decidir, que el militant que penca cada dia per pur convenciment.

I dic «amics controlables i influenciables», perquè després arriba la segona part del procés, més ocult, i encara més impresentable, que és el de les llistes i llistetes, que corren pels grups de whatsapp. Ja saben, els que saben d’àlgebra creen grups d’elegibles i els envien a determinats grups d’electors, suggerint amablement a qui haurien de votar. Així, maximitzen els resultats. Si de deu només en pots votar a tres, no té sentit que els tres primers arrasen en la votació i no controles res més, així que diuen «a este grup li diem que voten a estos tres, i a aquells, a estos altres tres», i el resultat és que tot i que amb menys diferència de vots, aconsegueixes col·locar-ne sis de deu. La majoria absoluta.

Primera carta, les primàries. Segona carta, les primàries obertes per controlar el cens. Tercera carta, les llistes aritmètiques. Però per guanyar al Burro calen quatre cartes. Anem amb la darrera. Quan s’acosta el dia i l’hora de tancar les urnes, comences a rebre missatges on amablement eres informat que en Pau, en Pere i en Berenguera, que els havies inscrit tu (i se suposa que estan sota la teua capacitat d’influència), encara no han votat. Que si per favor els hi pots insistir.

Previsiblement, estem lluny d’unes noves eleccions, i per tant lluny d’un altre procés de primàries. Ja he dit que per lleialtat al projecte he esperat que acabe este procés, però per la mateixa lleialtat ho dic ara que Més Compromís està en un procés precongressual i ha de canviar els seus estatuts, i Compromís en conjunt, està també en un procés de reflexió interna de com ens hem de relacionar entre nosaltres, i com han de ser els processos de tria dels nostres candidats i candidates. Hi ha sistemes que són tant o més democràtics que les primàries, i molt més defensables des del punt de vista de l’ètica. I sí algú creu que estic proposant deixar en mans dels aparells dels partits l’elecció de candidats, ha de ser perquè encara no han entés que és exactament el que està passant ara, però sense transparència ni honestedat.

Últimes notícies

La investigació per la DANA a València incorpora l’alcalde pedani de la Torre com a testimoni

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha citat com a testimoni l’alcalde pedani de la Torre, ha demanat la factura del mòbil de María José Catalá i més documentació a l’Ajuntament de València.

El PSPV planteja uns comptes per a 2027 que incorporen els 3.699 milions de la nova finançació

El PSPV ha registrat un pressupost alternatiu per a 2026 que reorienta 753 milions a sanitat, educació, vivenda i serveis socials, i que fixa les bases per a incorporar en 2027 els 3.699 milions previstos en el nou model de finançament autonòmic proposat pel Govern central.

Les màximes freguen els 41 graus en el quart dia d’ona de calor a la Comunitat

L’ona de calor continua a la Comunitat Valenciana amb 40,8 graus a Orihuela i valors pròxims als 40 en comarques de València, Alacant i Castelló, segons Avamet i Aemet.

La calor extrema es dona una treva en la Comunitat Valenciana este divendres

L’ola de calor que ha deixat més de 45 graus en la Comunitat Valenciana acaba este divendres, amb una baixada generalitzada de temperatures, especialment al sud i a l’interior de València.

L’alcalde de Xest denuncia que no va rebre cap avís de la Generalitat durant la DANA

José Morell ha declarat com a testimoni que ni ell ni l’Ajuntament de Xest van rebre cap comunicació del Consell durant la DANA del 29 d’octubre, tot i els nombrosos rescats al municipi.

La vaga ferroviària del 15 de juliol deixarà sense servei 328 trens de mitjana i llarga distància

La vaga convocada pel Sindicat Ferroviari per al 15 de juliol obligarà a cancel·lar 328 trens de mitjana, alta i llarga distància, amb serveis mínims del 73 % en alta velocitat i del 66 % en mitjana distància.

Les exportacions espanyoles de components per al calcer pugen quasi un 3 % en 2025 i retallen a la mitat el dèficit

Les vendes exteriors espanyoles de components per al calcer han arribat als 1.695,3 milions d’euros en 2025, un 2,9 % més que en 2024, mentres el dèficit comercial del sector s’ha reduït un 54 %, fins als 67,5 milions.

El Valencia Basket tanca les eixides amb huit baixes i uns cinc milions ingressats

El Valencia Basket ha donat per conclòs el capítol d’eixides que preveia, amb huit baixes en la plantilla i uns cinc milions d’euros ingressats principalment per clàusules de rescissió.