Per lleialtat, contra les primàries

Tinc una amiga que s’ha tatuat el mot «lleialtat» al seu braç. Té tot el dret a proclamar-ho, és una persona de lleialtats. Jo no m’ho he tatuat, però també ho soc de lleial. A la gent que estime, i també al projecte polític del qual forme part. Per això m’he esperat a escriure este article, a què s’haja acabat el procés de primàries de Compromís, per triar el nostre representant a la llista en què concorrerem a les eleccions europees.

S’ha fet pel sistema de primàries, que fa anys que amb poques variacions és la fórmula amb què triem a les persones que ens han de representar electoralment. Algú dels nostres ho va definir com la més avançada enginyeria democràtica, o alguna cosa similar. En aquell moment vaig escriure un article que qüestionava les bondats del model, perquè al meu entendre era incompatible amb les reserves per a partits. Feia tanta vergonya vore com allò que decidia la gent era posteriorment modificat al laboratori dels partits, que en un intent de dissimular li vam passar a dir reserves de pluralitat. Que és com dir-li «model avançat de mobilitat individual urbana», a un puto patinet elèctric. Però hem continuat insistint, alhora que creixen les veus crítiques amb el sistema.

El model de primàries obertes a la ciutadania, consisteix en el fet que cada persona amb dret al vot, militants, intenta convéncer al nombre més gros possible de familiars, amics, conegut i saludats, per tal que s’inscriguen en un web, sense cap altre compromís, i puguen adquirir així el dret a votar en primàries. Molta d’esta gent ni tan sols ens votarà després a les urnes de veritat, però decidiran a qui presentem en les candidatures. Alguns volen vendre això com un gran exercici democràtic. És tot el contrari. És, en el millor dels casos, una aposta per la participació, i és cert que ens permet mobilitzar mínimament la militància (en esta votació que ha acabat hui, no ha votat ni el 30% de la gent que en tenia dret), però el resultat no la representa necessàriament. I dic que no és democràtic, perquè en la pràctica permet que gent que vol que fracassem a les urnes vote a qui crega que és el pitjor candidat. O fa que qui tinga més amics controlables i influenciables tinga en la pràctica més poder per decidir, que el militant que penca cada dia per pur convenciment.

I dic «amics controlables i influenciables», perquè després arriba la segona part del procés, més ocult, i encara més impresentable, que és el de les llistes i llistetes, que corren pels grups de whatsapp. Ja saben, els que saben d’àlgebra creen grups d’elegibles i els envien a determinats grups d’electors, suggerint amablement a qui haurien de votar. Així, maximitzen els resultats. Si de deu només en pots votar a tres, no té sentit que els tres primers arrasen en la votació i no controles res més, així que diuen «a este grup li diem que voten a estos tres, i a aquells, a estos altres tres», i el resultat és que tot i que amb menys diferència de vots, aconsegueixes col·locar-ne sis de deu. La majoria absoluta.

Primera carta, les primàries. Segona carta, les primàries obertes per controlar el cens. Tercera carta, les llistes aritmètiques. Però per guanyar al Burro calen quatre cartes. Anem amb la darrera. Quan s’acosta el dia i l’hora de tancar les urnes, comences a rebre missatges on amablement eres informat que en Pau, en Pere i en Berenguera, que els havies inscrit tu (i se suposa que estan sota la teua capacitat d’influència), encara no han votat. Que si per favor els hi pots insistir.

Previsiblement, estem lluny d’unes noves eleccions, i per tant lluny d’un altre procés de primàries. Ja he dit que per lleialtat al projecte he esperat que acabe este procés, però per la mateixa lleialtat ho dic ara que Més Compromís està en un procés precongressual i ha de canviar els seus estatuts, i Compromís en conjunt, està també en un procés de reflexió interna de com ens hem de relacionar entre nosaltres, i com han de ser els processos de tria dels nostres candidats i candidates. Hi ha sistemes que són tant o més democràtics que les primàries, i molt més defensables des del punt de vista de l’ètica. I sí algú creu que estic proposant deixar en mans dels aparells dels partits l’elecció de candidats, ha de ser perquè encara no han entés que és exactament el que està passant ara, però sense transparència ni honestedat.

Últimes notícies

Pastor nega que Morant puga aspirar a la Generalitat per avalar indults a afins al PSOE

Fernando Pastor assegura que Diana Morant, com a ministra que ha participat en indults a condemnats afins al Govern de Sánchez, no pot presidir la Generalitat Valenciana. El síndic del PP també critica el debat sobre la nova financació i acusa Compromís de falta de coherència pel seu paper en els incendis forestals.

Morant insta el PP a assumir el canvi climàtic i a pactar mesures d’Estat

La ministra Diana Morant defensa a València que existeixen eines per a frenar el canvi climàtic, reclama al PP que deixe de negar-lo i demana un pacte d’Estat mentre visita els afectats per l’incendi de la Vall d'Uixó.

Els hidroavions salven la mítica ermita de Santa Bàrbera d’Onda del foc

Els mitjans aeris d’extinció han aconseguit salvar in extremis l’ermita de Santa Bàrbera d’Onda, envoltada per les flames de l’incendi iniciat fa cinc dies a Vall d'Uixó, que ja ha cremat 9.300 hectàrees.

El PSPV exigirà explicacions a Pérez Llorca i Valderrama pel gran incendi de la Vall d’Uixó

El PSPV ha avançat que reclamarà en Les Corts la compareixença del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i del conseller d'Emergències, Juan Carlos Valderrama, per a donar explicacions sobre l'incendi actiu de la Vall d'Uixó. La portaveu adjunta, María José Salvador, subratlla que ara la prioritat és l'extinció, però avisa que després exigiran responsabilitats polítiques.

El Globe de Londres es rendeix al flamenc amb una Shakesperare valenciana

El Shakespeare's Globe de Londres ha estrenat una versió flamenca de 'Trabajos de amor perdidos', dirigida per Indiana Lown-Collins, criada a Pinoso, amb un elenc on brillen diversos artistes espanyols. La proposta fusiona vers isabelí, cante i ball en una producció que ha entusiasmat el públic als primers passes.

Nou conveni del calcer fins 2029 amb pujades salarials i més drets laborals

El sector del calcer ha tancat un conveni col·lectiu per al període 2026-2029 amb pujades salarials anuals, reducció de jornada i nous avanços en igualtat i protecció de les persones treballadores.

València neteja les platges del sud de restes carbonitzades arrossegades per la mar

L'Ajuntament de València ha iniciat la retirada de restes carbonitzades aparegudes esta matinada a les platges del sud, probablement arrossegades per corrents marines des de zones d'incendis pròximes.

La jutgessa de la DANA torna a rebutjar citar de nou l’alcaldessa de València

La jutgessa que investiga la DANA a València ha desestimat una nova petició per a citar com a testimoni l’alcaldessa María José Catalá, en considerar que les proves sol·licitades no guarden relació directa amb els morts de La Torre.
FILMOTECA D'ESTIU