PP i Vox registren la llei de llibertat lingüística en centres i la de ‘concòrdia’ en lloc de memòria democràtica

PP i Vox, els partits del Consell, registren aquest dijous a Les Corts cinc proposicions de llei perquè entren en vigor en els pròxims mesos. Una d’elles, la nova norma de “llibertat educativa”, establirà que es consultarà als pares quin és la llengua en la qual volen que siguen educats els seus fills, mentre que una altra substituirà la Llei de Memòria Democràtica per la de “Concòrdia” reconeixent tots els actes violents “des del 1931”.

Una altra de les proposicions, la nova llei d’À Punt, reformarà la radiotelevisió pública valenciana unificant els seus dos ens en un, amb la intenció de fer-la “més àgil i professional” i d’adaptar-la a la resta de televisions autonòmiques. Les dues últimes reforçaran la transparència en matèria de dades personals i introduiran canvis en l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF).

Així ho han anunciat, aquest dijous a la vesprada en una roda de premsa a Les Corts convocada unes hores abans, els síndics de PP i Vox, Miguel Barrachina i José Mª Llanos, i el secretari del grup ‘popular’, Juanfran Pérez Llorca, amb l’objectiu de “donar un nou impuls a l’agenda reformista que va començar el 29 de maig”.

En concret, la nova llei de “llibertat educativa” regularà l’elecció de la llengua als centres per a “acabar amb la imposició del valencià”. S’aplicarà completament en el curs 2025-2026, encara que en el pròxim ja haurà mesurades en vigor com la certificació “automàtica” de titulacions de valencià en superar aquesta assignatura.

Segons han explicat, els pares podran triar la llengua en la qual seran educats els seus fills quan es matriculen per primera vegada, mentre que als quals ja estiguen escolaritzats es distribuirà una enquesta telemàtica per a optar entre valencià o castellà.

(((Hi haurà ampliació)))

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Ous i carn de vedella lideren les pujades de preus dels aliments al març

Els ous encarixen el seu preu un 21,2% i la carn de boví un 13,7% al març, en un context d'inflació alimentària moderada però encara elevada.

Munilla compara la reacció de Trump al missatge del papa amb la xiqueta de l’exorcista

El bisbe Munilla critica que Trump s'haja regirat contra la crida del papa León XIV a la pau, al qual acusa de banalitzar el mal i optar per la guerra.

Un agricultor alerta i la Guàrdia Civil salva a un home submergit en una séquia de Catarroja

La ràpida actuació de la Guàrdia Civil va permetre rescatar amb vida a un home de 70 anys que romania hores submergit en llot, inconscient i amb hipotèrmia en una séquia de Catarroja.

La inflació se situa en el 3,4% en la Comunitat Valenciana en línia amb la mitjana nacional

La inflació en la Comunitat Valenciana es va situar al març en el 3,4%, el mateix nivell que la mitjana d'Espanya, impulsada sobretot per l'encariment dels combustibles lligat a la guerra a Orient Mitjà.

Les normes lingüístiques no són ciència

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa clara de les formes valencianes d’ús viu i una crítica a l’ús ideològic del concepte de 'ciència' en els debats lingüístics

Elísabet Benavent llança Una xiqueta bona, un romanç que reivindica l’amor en el quotidià

Elísabet Benavent publica Una xiqueta bona, la seua novel·la número 26, un romanç que desplaça l'èpica de l'amor cap als gestos quotidians i qüestiona la síndrome de la xiqueta bona.

Científics espanyols descobrixen l’interruptor que usen les plantes per a defendre’s de la sequera

Un equip d'investigació espanyol ha identificat l'interruptor molecular que activa la defensa de les plantes davant la sequera i ha demostrat que pot modificar-se per a crear cultius més eficients en l'ús de l'aigua.

Un ex alt càrrec de Transports, testimoni clau en el juí del Suprem a Ábalos pels contractes de màscares

La quinta jornada del juí en el Suprem pels contractes de màscares situa com a testimoni clau al exsubsecretario de Transports, Jesús Manuel Gómez, a qui José Luis Ábalos atribuïx la tramitació de les adjudicacions sota sospita.