16.3 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

PP i Vox registren la llei de llibertat lingüística en centres i la de ‘concòrdia’ en lloc de memòria democràtica

PP i Vox, els partits del Consell, registren aquest dijous a Les Corts cinc proposicions de llei perquè entren en vigor en els pròxims mesos. Una d’elles, la nova norma de “llibertat educativa”, establirà que es consultarà als pares quin és la llengua en la qual volen que siguen educats els seus fills, mentre que una altra substituirà la Llei de Memòria Democràtica per la de “Concòrdia” reconeixent tots els actes violents “des del 1931”.

Una altra de les proposicions, la nova llei d’À Punt, reformarà la radiotelevisió pública valenciana unificant els seus dos ens en un, amb la intenció de fer-la “més àgil i professional” i d’adaptar-la a la resta de televisions autonòmiques. Les dues últimes reforçaran la transparència en matèria de dades personals i introduiran canvis en l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF).

Així ho han anunciat, aquest dijous a la vesprada en una roda de premsa a Les Corts convocada unes hores abans, els síndics de PP i Vox, Miguel Barrachina i José Mª Llanos, i el secretari del grup ‘popular’, Juanfran Pérez Llorca, amb l’objectiu de “donar un nou impuls a l’agenda reformista que va començar el 29 de maig”.

En concret, la nova llei de “llibertat educativa” regularà l’elecció de la llengua als centres per a “acabar amb la imposició del valencià”. S’aplicarà completament en el curs 2025-2026, encara que en el pròxim ja haurà mesurades en vigor com la certificació “automàtica” de titulacions de valencià en superar aquesta assignatura.

Segons han explicat, els pares podran triar la llengua en la qual seran educats els seus fills quan es matriculen per primera vegada, mentre que als quals ja estiguen escolaritzats es distribuirà una enquesta telemàtica per a optar entre valencià o castellà.

(((Hi haurà ampliació)))

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.