El 65 % dels espanyols ha eixit de tapes almenys una vegada a la setmana i gasta fins a 20 euros per ocasió, segons un nou informe sobre hàbits, preferències i impacte econòmic del tapeo presentat este dimarts a Madrid. El sector de l’hostaleria aprofita també el Dia Mundial de la Tapa per a demanar suport social i institucional a la candidatura perquè el tapeo siga declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Segons el document presentat pel secretari general de Hostelería de España, Emilio Gallegos, el tapeo és percebut pel 97 % dels espanyols com un costum social que, en paraules de l’informe, ‘ens definix com a país’. Esta percepció reforça la idea que no es tracta només d’una manera de menjar, sinó d’una forma de convivència molt arrelada en la vida quotidiana.
Pel que fa al gasto, l’anàlisi reflectix que el 49,6 % de les persones enquestades destina entre 10 i 20 euros cada vegada que ix de tapes. Un 17,9 % reconeix que gasta menys de 10 euros per eixida i només un 6,5 % arriba a superar els 30 euros per ocasió de consum. La major part del consum es concentra, per tant, en tíquets moderats però freqüents, que sostenen una part important de la facturació dels bars i restaurants.
Preferències: triomfen les tapes tradicionals
L’estudi detalla també els gustos dels consumidors. Un 80 % dels enquestats preferix les tapes tradicionals davant de les propostes més innovadores, gurmet, veganes o vegetarianes. Això indica que, encara que hi ha noves tendències, la base del tapeo continua estant en els clàssics de tota la vida.
Quan han de triar una tapa favorita, els espanyols es decanten sobretot per la truita de creïlles. Este plat es col·loca per davant d’altres opcions molt populars, com l’ensaladilla, les creïlles braves o les croquetes. Entre els milions de turistes estrangers que visiten Espanya, el rànquing canvia lleugerament: el pernil és la tapa preferida, seguida per la truita i les croquetes.
L’informe assenyala també que és habitual consumir més d’una tapa per sessió. El 71,7 % dels enquestats ha admés que arriba a demanar fins a tres tapes quan tapeja. Això reforça el caràcter social d’esta pràctica, que sol allargar-se i combinar diversos plats en una mateixa eixida.
La cervesa és la beguda d’acompanyament per excel·lència en el tapeo. El 91 % dels espanyols la tria com a opció principal, i també ho fan tres de cada quatre estrangers consultats. Esta elecció mostra la connexió entre el consum de cervesa i el temps d’oci en bars i terrasses.
Respecte a la companyia, el tapeo es viu quasi sempre en grup. Només un 5,4 % de les persones enquestades ha assegurat que ix sola de tapes. La resta ho fa amb amics, família, companys de faena o parella, fet que reforça la idea del tapeo com a ritual compartit.
El moment preferit per a tapear és el cap de setmana. El diumenge al migdia es convertix en el moment ‘indiscutible’ de consum, segons recull l’informe, amb una ‘forta tracció’ també del divendres a la nit. Estes franges horàries concentren una gran part del moviment, encara que el costum s’ha estés també a altres dies.
Emilio Gallegos ha destacat la desestacionalització del tapeo, que ja no es limita a èpoques concretes de l’any. Segons ha explicat, el col·lectiu de persones jubilades ha guanyat pes en el perfil del tapejador i ha contribuït a mantindre el consum durant tot l’any, també en horaris de migdia entre setmana.
El paper dels bars i restaurants
L’evolució del tapeo ha anat unida a l’estratègia dels establiments d’hostaleria. Segons el document, el 64 % dels empresaris que han respost a l’enquesta considera la tapa ‘clau’ en la seua oferta. Per a molts bars i restaurants, la tapa s’ha convertit en un element central per a atraure clientela i fidelitzar-la.
En conseqüència, un 73,4 % dels hostalers ha modificat la seua oferta de tapes, especialment durant els dos últims anys. Els objectius principals han sigut diversificar el catàleg i adaptar-lo a un mercat cada vegada més exigent, que combina clients locals, turistes i nous perfils de consumidors.
Un percentatge similar d’empresaris percep la tapa com un producte rendible des del punt de vista empresarial. Malgrat això, l’informe recorda que encara el 43 % del tapeo es continua oferint sense pagar un preu a banda, com a acompanyament de la beguda o de la comanda principal. Esta pràctica continua viva en moltes zones i forma part de la identitat de nombrosos locals.
Tapeo com a forma de vida
Hostelería de España ha presentat recentment un manifest de suport al tapeo perquè siga reconegut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. En este document es recorda que, segons la RAE, el tapeo és l’acció i efecte de tapear, terme que definix el consum de tapes en bars o tavernes.
Per a la patronal, es tracta d»un concepte que només existix en el nostre idioma, perquè definix un costum que únicament es produïx al nostre país i que, com la mateixa RAE indica, es disfruta en els nostres establiments de restauració’. D’esta manera, defenen que el tapeo forma part del patrimoni cultural i gastronòmic espanyol.
L’origen exacte de la tapa continua sent incert. El manifest arreplega diverses versions: hi ha qui remunta la seua aparició al segle XIII, amb Alfonso X com a protagonista. Altres relats se centren en Alfonso XIII i la llegenda de l’hostal de Cádiz. Una altra teoria, més lligada al món laboral, atribuïx l’origen de la tapa als treballadors andalusos del segle XIX, que després de llargues jornades necessitaven recuperar forces amb un mos menut i una beguda.
El manifest de Saborea España i Hostelería de España subratlla que ‘el caràcter integrador, eixa associació al disfrute, eixa vida als carrers que ens definix com a país, són totes característiques del tapeo’. Per a les organitzacions impulsores, estes qualitats justifiquen la candidatura davant de la UNESCO.
A la mateixa línia, el costum espanyol de la tapa ha celebrat este dimarts el seu Dia Mundial amb un repte clar: obtindre l’etiqueta de patrimoni Immaterial de la Humanitat. Per a aconseguir-ho, el sector de la restauració ha demanat el suport de tota la societat i de les administracions públiques.
Un acte en el restaurant Los Galayos, situat en la Plaza Mayor de Madrid, ha servit de plataforma per a reforçar la candidatura. Durant la trobada, responsables polítics i representants del sector han fet una crida a sumar esforços perquè la tapa passe de les barres dels bars al reconeixement internacional.
‘Esto lo vamos a ganar, lo tenemos que ganar porque vamos todos juntos’, ha afirmat el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, en la clausura de l’acte. El ministre ha agraït l’impuls a la candidatura i ha elogiat el lema de la campanya, ‘Tapear nos une’.
Hereu ha garantit el suport del Govern central en afirmar: ‘Contad con el Gobierno de España’. També ha advertit que este reconeixement ‘no és qualsevol cosa’, per la qual cosa considera que ‘cal explicar bé’ aspectes com que darrere de cada tapa hi ha ‘una gran realitat’. Segons ha remarcat, en el tapeo estan implicats tant la restauració com el sector primari i la ‘gran indústria alimentària’ del país.
Per al ministre, ‘el tapeo és un camí cap a la felicitat’, a més d»una dimensió inigualable’ i ‘una experiència genuïna de la España diversa’. Amb estes paraules ha resumit la importància emocional i cultural que atribuïx a la tapa dins del conjunt del territori.
Una mesura del pla de gastronomia
La candidatura del tapeo naix del Pla Internacional de la Gastronomia Espanyola, aprovat fa quatre mesos després d’escoltar centenars d’experts, tal com ha recordat el director general d’Alimentació del MAPA, José Miguel Herrero. Segons ha explicat, es tracta d’una de les deu mesures previstes en este pla estratègic.
Herrero ha admés que el procés davant de la UNESCO serà ‘lent’. Per això ha agraït la mobilització social que està impulsant Hostelería de España en un període de temps tan curt, amb campanyes de sensibilització i actes públics com el celebrat a Madrid.
Per la seua part, el president de Hostelería de España, José Luis Álvarez Almeida, ha recordat que Espanya és ‘líder en restauración’ i que un dels motius és precisament la tapa, un patrimoni que, en les seues paraules, ‘hi ha que protegir’. Per este motiu ha aplaudit la iniciativa del Govern per a impulsar la candidatura.
‘Al final, tots ens sentim orgullosos de la tapa i tots hem de contribuir’, ha remarcat Almeida. Amb to distés, ha bromejat en assegurar que ‘no es tapea con yatekomo o productos hechos en el supermercado, se tapea con chorizo’, una frase amb la qual ha volgut reivindicar el producte tradicional i el paper dels bars.
En la seua intervenció, Almeida també ha agraït el suport del Govern al sector de la restauració mitjançant la convocatòria d’ajudes concretes. Estes mesures resulten especialment rellevants per a moltes xicotetes empreses d’hostaleria que depenen en gran part del consum de tapes.
Amb motiu del Dia Mundial de la Tapa s’ha posat en marxa una campanya de promoció internacional amb accions específiques en els els Estats Units, el Canadà, Irlanda i Portugal. L’objectiu és reforçar la imatge d’Espanya com a destinació gastronòmica i acostar el tapeo a nous públics internacionals.
La presidenta de Saborea España, Susi Díaz, ha subratllat que la tapa és un ritual social que va nàixer en les tavernes i que va molt més enllà d’un plat menut. Després de repassar els possibles orígens del tapeo, ha assenyalat que cada tapa ‘encapsula històries i cultura de cada lloc’ i suposa un recorregut per la història d’Espanya.
Segons Díaz, el tapeo reflectix la diversitat i la cultura de tot el país. Per això, considera que la candidatura davant de la UNESCO és una oportunitat per a donar visibilitat internacional a una costum que forma part del dia a dia de milions de persones, tant residents com visitants.
