10.6 C
València
Dissabte, 27 desembre, 2025

Un 66% de les persones titulars de la Renda Valenciana d’Inclusió són dones

La renda valenciana d’inclusió, prestació posada en marxa i gestionada per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives en la Comunitat Valenciana, té en el 66,84 per cent dels casos a dones com a titulars d’aquesta, la qual cosa la converteix en una eina fonamental en la lluita contra la feminització de la pobresa.

Així ho ha explicat la secretària autonòmica d’Atenció Primària i Serveis Socials, Irene Gavidia, qui ha destacat que quan es compleix el quart aniversari de la seua posada en marxa, la renda s’ha consolidat com un clar exemple de les polítiques posades en marxes pel Consell amb l’objectiu de “rescatar persones”, especialment aquelles que es troben en una situació de major vulnerabilitat.

“Des d’un primer moment hem tingut l’objectiu d’arribar al màxim de persones possible per a donar cobertura digna i estable en el temps a totes aquelles que més el necessiten”, ha manifestat.

Gavidia ha explicat que de les 34.450 persones titulars d’aquesta prestació l’any passat, 23.028 són dones. Cal assenyalar que aquestes persones titulars, juntament amb les quals conviuen amb elles, representen el nombre total de persones en situació de vulnerabilitat que són destinatàries de la RVI, que en 2021 van ascendir a 75.885 persones.

Les dades recollides en el registre de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives indiquen, a més, que el rang d’edat amb més persones titulars és el de 41 a 64 anys, amb un total de 21.263 persones. En concret, 8.354 estan entre els 25 i els 30 anys i 3.850 persones titulars de la RVI són majors de 64 anys. Així mateix, 887 del total de persones que han presentat la sol·licitud tenen menys de 25 anys.

Feminització de la pobresa

La secretària autonòmica d’Atenció Primària i Serveis Socials ha assenyalat que tots els estudis demostren que les conseqüències de la crisi econòmica han tingut un major impacte en les dones, que a més en molts casos són les úniques responsables d’unitats familiars monoparentals, on han de fer-se càrrec de fills, filles i/o persones majors.

La renda valenciana d’inclusió els permet accedir a una ajuda de fins a 664,65 euros al mes, que es pot ampliar fins als 731,12 euros ja que l’ajuda contempla complements per a fer front al pagament de lloguer o hipoteca, així com del subministrament energètic. Una família de 4 membres podria arribar a percebre 1.002,67 euros al mes.

Així mateix, inclou un complement familiar a partir del seté membre de 60 euros per cada membre addicional i l’accés a les ajudes escolars, així com a altres beneficis com la prestació farmacèutica gratuïta.

“Moltes dones es troben sense cap mena d’ingrés o amb ingressos molt baixos i amb l’obligació de mantindre a la seua família”, ha explicat Gavidia, qui ha indicat que aquesta és una de les realitats que ve a atendre la renda, que va tant dirigida a persones sense cap mena de recurs com a aquelles que perceben prestacions d’una quantia molt baixa.

La renda, ha apuntat, també serveix per a complementar les prestacions d’aquelles dones més majors que igual cobren una pensió per invalidesa o jubilació amb la qual tenen dificultats a arribar a final de mes, i que amb la renda es pot veure complementada fins amb 171,99 euros més mensuals.

Requisits

Les persones sol·licitants de la renda valenciana d’inclusió han de complir, amb caràcter general, amb els següents requisits:

-Empadronament o residència efectiva de 12 mesos en la Comunitat Valenciana

-En els casos de persones sense llar els ajuntaments hauran de facilitar el seu empadronament

-Si no superen el límit d’ingressos establits i compleixen la resta els requisits per a percebre la RVI, podran accedir a rendes de garantia

-Haver esgotat totes les prestacions ordinàries a les quals tinguera accés

S’estableixen com a persones exemptes de complir uns certs requisits com l’empadronament o residència efectiva a les persones sol·licitants d’asil, refugiades, exiliades, apàtrides, prostitució, tràfic de blanques, explotació sexual, violència masclista i intrafamiliar.

Així mateix, en aquells casos en els quals els serveis socials municipals justifiquen circumstàncies extraordinàries es podrà accedir a la RVI malgrat no complir amb els requisits establits.
La renda és de caràcter indefinit sempre que persistisca la situació que fa necessària la seua percepció i s’haurà de renovar cada 3 anys.

Així mateix, les persones destinatàries tenen l’accés directe a altres tipus d’ajudes, com les beques d’educació infantil, ajudes de llibres de text, despeses de matrícula d’educació, beques de menjador escolar, sanitat universal i prestació farmacèutica i ortoprotètica.

Actualització amb l’IPC

La RVI es va posar en marxa en 2017 amb l’objectiu d’arribar al màxim de gent que el necessitava, ja que la renda garantida de ciutadania deixava fora a molta gent i era limitada en el temps, la qual cosa feia que moltes persones deixaren de percebre-la.

Entre les millores introduïdes per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives destaca l’actualització amb l’IPC totes les modalitats de les prestacions de la renda valenciana d’inclusió (RVI), la qual cosa suposa un increment del 5,5% de les quantitats establides, perquè les persones destinatàries no perden poder adquisitiu.

Així mateix, cal recordar que, encara que té un caràcter subsidiari de la resta d’ajudes, és compatible amb l’ingrés mínim vital (IMV) del Govern central, atés que aquesta última quantia és inferior.

Últimes notícies

Pérez Llorca visita Utiel i trasllada el carinyo del Consell als afectats per la dana

El president ha expressat el suport del Consell als veïns d'Utiel afectats per la dana i ha recorregut el consistori i obres de reconstrucció. Ha valorat l'esforç veïnal i municipal per a accelerar la volta a la normalitat.

Agricultura activa el protocol per malaltia de Newcastle en una granja avícola valenciana

La Conselleria d'Agricultura ha activat el protocol sanitari després d'un focus detectat el 23 de desembre en una explotació avícola i ha reforçat la vigilància per dos sospites en el perímetre. S'està a l'espera de la confirmació oficial del Laboratori Central; no hi ha risc per al consum de carn cuinada i ous

Pérez Llorca visita Utiel i trasllada el suport del Consell als afectats per la dana

El president ha recorregut l'ajuntament i diverses obres de reconstrucció a Utiel, ha expressat el suport institucional i ha posat en valor la resposta veïnal després de les inundacions de 2024.

El Consell aprova un decret llei per a combatre la burocràcia i eliminar duplicitats

El Consell ha aprovat un decret llei contra la hiperregulación per a agilitzar procediments, reforçar la unitat de mercat i modernitzar la gestió pública. La norma simplifica tràmits, retalla terminis i neta l'ordenament de normes redundants.

¿Valéncia o València, sorprés o sorprès? Accentuació de la lletra E. Creiximents estructurals de la vocal È

Leo Giménez és lingüista i en la seua columna d'esta setmana reivindica que la normativa hauria d’adaptar-se a l’ús real de la llengua i planteja com a possible solució acceptar normativament les dues formes, respectant la diversitat lingüística i la identitat dels parlants

El Consell aprova prorrogar els pressupostos de la Generalitat de 2025 des de l’1 de gener de 2026

El Consell ha aprovat un decret que estén els comptes de 2025 des de l'1 de gener de 2026 fins que es publiquen i entren en vigor els pressupostos de 2026. La norma ordena l'execució de la pròrroga i el seu tancament quan hi haja nous comptes.

El Consell demana al PSOE equilibri en la seua petició de WhatsApp sobre la DANA

Miguel Barrachina ha reclamat al PSOE equilibri després de demanar els WhatsApp enviats per Feijóo a Mazón el dia de la DANA i ha apel·lat a respectar la causa judicial.

El Consell aprova un decret llei per a reduir burocràcia i simplificar tràmits

El Consell ha aprovat un decret llei de mesures urgents enfront de la hiperregulación per a agilitzar procediments, eliminar duplicitats i reforçar la unitat de mercat. La norma es remet a les Corts i introduïx canvis estructurals, recolzats en tecnologia, per a una administració més àgil i previsible.