Com celebren l’Any Nou en altres països?

La Nit de Cap d’Any, Vespra d’Any Nou​ és l’última nit de l’any en el calendari gregorià; comprén, per tant, des de les 20.00 del 31 de desembre fins a les 06.00 de l’1 de gener (Any Nou).

Són nombroses les tradicions i les supersticions que es manifesten per tot el món amb relació a esta nit. De fet, la música i els focs artificials acompanyen les festes i reunions socials.

El costum més estés és brindar amb xampany durant les dotze campanades.

El Japó

Al Japó segons la tradició, els temples acostumen a tocar 108 campanades, que simbolitzen els 108 pecats terrenals de l’ésser humà que és necessari eliminar, per a rebre el nou any amb l’ànima purificada.

S’encén encens per a celebrar l’arribada del nou any i resen donant tres palmades.

Itàlia

A Itàlia és costum sopar llenties en Nit de Cap d’Any per a atreure la bona sort.

El Sud d’Itàlia és tradicional llançar mobles i objectes vells per la finestra, per a despullar-se de tot el negatiu que els ha esdevingut durant l’any vell i rebre tot el millor l’any nou.

Irlanda

A Irlanda és tradició colpejar els murs i portes de les cases amb una barra de pa per a atreure la bona sort i perquè no falten els aliments durant l’any que comença.

A més, s’adornen les portes de les cases amb branques de vesc per a rebre a l’Any Nou. Les dones solteres col·loquen una branca sota el coixí en la vespra d’any nou per a trobar parella.

Dinamarca

Un costum arrelat a Dinamarca, consisteix a finalitzar el sopar de Nit de Cap d’Any solen trencar plats contra la paret a l’entrada de la casa, com una manera d’expressar els millors desitjos a les persones volgudes, així com per a despullar-se de mals auguris per a rebre al nou any.

El Brasil

Els brasilers es vesteixen de blanc per a rebre a l’Any Nou. A mitjanit salten sobre les ones de la platja durant set vegades seguides per a atreure la bona sort i en honor a Iemanjá, deessa dels oceans.

Al Brasil és tradició posar una espècie d’ofrenes a Iemanjá en la riba de la mar i si són arrossegades mar endins significa un nou any carregat de bones notícies.

L’Índia

L’any nou hindú (Diwali) se celebra amb un ritual denominat Rangoli des de fa mes de 5.000 anys. Es dissenyen figures i dibuixos, que s’omplen amb pols de diferents colors i s’il·luminen amb llums d’oli.

Alemanya

A Alemanya les festes són habituals en la vespra d’Any Nou (Silvester). Els focs artificials són molt coneguts, tant en l’àmbit familiar com municipal. Cada any Berlín acull una de les celebracions més impressionants de Nit de cap d’any de tota Europa, amb més d’un milió de persones.

El lloc més important és la Porta de Brandenburg, on a mitjanit es llancen focs artificials. Els alemanys reben l’Any Nou amb un got de sekt o xampany.

El Regne Unit

Al Regne Unit quan queden 10 segons perquè donen les 12 de la nit, els britànics fan el tradicional compte enrere de les campanades, i després ho celebren amb abraçades i petons per a felicitar l’any que entra.

Després de les felicitacions, tots els presents es donen la mà i canten una tradicional cançó anomenada Auld Lang Syne. En els últims anys també es llancen focs artificials pròxims al London Eye.

Mèxic

A Mèxic s’ha convertit en costum entre la gent usar, durant la Nit de Cap d’Any, roba interior de color vermell, per a atreure l’amor; i roba interior groga, per a atreure els diners.

Hi ha els qui ixen amb una maleta a la porta de la casa, donant un petit recorregut pel carrer on habiten, amb la il·lusió de tenir la sort de sortir de viatge.

La Xina

A la Xina es duen a terme desfilades amb figures emblemàtiques de dracs i s’il·luminen els carrers amb llums i fanalets de color vermell, que simbolitzen la protecció i la bona sort.

Últimes notícies

Últim dia de setembre amb ruixats al nord de Castelló i temperatures estables

L’últim dia de setembre arriba amb núvols i possibles ruixats febles al nord de Castelló, mentre les temperatures es mantenen estables a la Comunitat Valenciana.

La compravenda de vivendes cau un 19,1% a juliol mentre els preus pugen un 12,6% a la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana ha registrat al juliol una caiguda del 19,1% en les compravendes de vivendes i un augment del 12,6% en el preu, mentres les hipoteques per a compra han baixat un 7,6%, segons el Consell General del Notariat. A Espanya les operacions acumulen set mesos en negatiu, amb menys hipoteques i un preu mitjà que ja supera els 2.100 euros per metre quadrat.

Nit històrica del Valencia Basket a l’Euroliga amb 111 punts al Baskonia

El Valencia Basket ha aconseguit la millor anotació de la seua història en l’Euroliga en sumar 111 punts davant el Kosner Baskonia en la segona jornada (111-88). Un triple final de Dylan Osetkowski ha fixat el nou rècord, que supera els 108 punts signats al febrer a Vitòria.

El Valencia Basket esclafa el Baskonia amb una exhibició a l’Eurolliga (111-88)

El Valencia Basket ha passat per damunt del Kosner Baskonia al Roig Arena (111-88) en la segona jornada de l’Eurolliga, amb un joc molt més ràpid i contundent que el del conjunt basc.

Aemet activa l’avís taronja per fortes pluges al nord de Castelló este dijous

Aemet ha activat per a este dijous a la vesprada l’avís taronja al nord de Castelló per pluges que poden arribar a 100 l/m2 en poques hores, i el nivell groc s’estén a València i al sud de la província castellonenca per ruixats intensos i tempestes.

La defensa d’Emilio Argüeso denuncia al CGPJ per no comunicar-li l’arxiu de les queixes contra la jutgessa de la DANA

La defensa de l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso ha denunciat davant el Defensor del Poble que el CGPJ haja fet públic a la premsa l’arxiu de les seues queixes contra la jutgessa de la DANA de Catarroja sense notificar-li formalment la resolució. Anuncien que impugnaran la decisió quan tinguen accés a l’acord complet.

Buñol reconeix Màxim Huerta com a Fill Adoptiu per la seua trajectòria cultural

El Ple de l’Ajuntament de Buñol ha nomenat l’escriptor i exministre de Cultura Màxim Huerta Fill Adoptiu del municipi, en reconeixement al seu vincle personal i a la seua aportació a la vida cultural local. El guardó destaca també el paper de la Llibreria de Doña Leo com a focus literari i motor de la Festa del Llibre.

El decret Mari Carmen, entre els titulars i la realitat de l’habitatge

Albert Llueca valora el decret Mari Carmen com a resposta a la crisi residencial i a la necessitat d'un habitatge digne.