Com celebren l’Any Nou en altres països?

La Nit de Cap d’Any, Vespra d’Any Nou​ és l’última nit de l’any en el calendari gregorià; comprén, per tant, des de les 20.00 del 31 de desembre fins a les 06.00 de l’1 de gener (Any Nou).

Són nombroses les tradicions i les supersticions que es manifesten per tot el món amb relació a esta nit. De fet, la música i els focs artificials acompanyen les festes i reunions socials.

El costum més estés és brindar amb xampany durant les dotze campanades.

El Japó

Al Japó segons la tradició, els temples acostumen a tocar 108 campanades, que simbolitzen els 108 pecats terrenals de l’ésser humà que és necessari eliminar, per a rebre el nou any amb l’ànima purificada.

S’encén encens per a celebrar l’arribada del nou any i resen donant tres palmades.

Itàlia

A Itàlia és costum sopar llenties en Nit de Cap d’Any per a atreure la bona sort.

El Sud d’Itàlia és tradicional llançar mobles i objectes vells per la finestra, per a despullar-se de tot el negatiu que els ha esdevingut durant l’any vell i rebre tot el millor l’any nou.

Irlanda

A Irlanda és tradició colpejar els murs i portes de les cases amb una barra de pa per a atreure la bona sort i perquè no falten els aliments durant l’any que comença.

A més, s’adornen les portes de les cases amb branques de vesc per a rebre a l’Any Nou. Les dones solteres col·loquen una branca sota el coixí en la vespra d’any nou per a trobar parella.

Dinamarca

Un costum arrelat a Dinamarca, consisteix a finalitzar el sopar de Nit de Cap d’Any solen trencar plats contra la paret a l’entrada de la casa, com una manera d’expressar els millors desitjos a les persones volgudes, així com per a despullar-se de mals auguris per a rebre al nou any.

El Brasil

Els brasilers es vesteixen de blanc per a rebre a l’Any Nou. A mitjanit salten sobre les ones de la platja durant set vegades seguides per a atreure la bona sort i en honor a Iemanjá, deessa dels oceans.

Al Brasil és tradició posar una espècie d’ofrenes a Iemanjá en la riba de la mar i si són arrossegades mar endins significa un nou any carregat de bones notícies.

L’Índia

L’any nou hindú (Diwali) se celebra amb un ritual denominat Rangoli des de fa mes de 5.000 anys. Es dissenyen figures i dibuixos, que s’omplen amb pols de diferents colors i s’il·luminen amb llums d’oli.

Alemanya

A Alemanya les festes són habituals en la vespra d’Any Nou (Silvester). Els focs artificials són molt coneguts, tant en l’àmbit familiar com municipal. Cada any Berlín acull una de les celebracions més impressionants de Nit de cap d’any de tota Europa, amb més d’un milió de persones.

El lloc més important és la Porta de Brandenburg, on a mitjanit es llancen focs artificials. Els alemanys reben l’Any Nou amb un got de sekt o xampany.

El Regne Unit

Al Regne Unit quan queden 10 segons perquè donen les 12 de la nit, els britànics fan el tradicional compte enrere de les campanades, i després ho celebren amb abraçades i petons per a felicitar l’any que entra.

Després de les felicitacions, tots els presents es donen la mà i canten una tradicional cançó anomenada Auld Lang Syne. En els últims anys també es llancen focs artificials pròxims al London Eye.

Mèxic

A Mèxic s’ha convertit en costum entre la gent usar, durant la Nit de Cap d’Any, roba interior de color vermell, per a atreure l’amor; i roba interior groga, per a atreure els diners.

Hi ha els qui ixen amb una maleta a la porta de la casa, donant un petit recorregut pel carrer on habiten, amb la il·lusió de tenir la sort de sortir de viatge.

La Xina

A la Xina es duen a terme desfilades amb figures emblemàtiques de dracs i s’il·luminen els carrers amb llums i fanalets de color vermell, que simbolitzen la protecció i la bona sort.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Pérez Llorca acusa el Govern de provocar caos als ajuntaments amb la regularització d’immigrants

Juanfran Pérez Llorca critica que la regularització extraordinària d'immigrants genera caos en molts ajuntaments per la falta de planificació del Govern i advertix de riscos per a sanitat i polítiques socials.

L’ampliació de l’Hospital Vega Baixa estarà llesta abans de 2027 després d’una inversió de 82 milions

La Generalitat preveu culminar enguany l'ampliació de l'Hospital Vega Baixa, a Orihuela, amb dos nous edificis, més consultes i 52 llits addicionals després d'una inversió superior a 82 milions d'euros.

Pérez Llorca urgix als sindicats a evitar una vaga educativa al maig pels exàmens

Juanfran Pérez Llorca reclama als sindicats d'Educació que no convoquen vaga al maig, a l'ésser l'últim mes de curs i coincidir amb exàmens i proves d'accés a la universitat.

Acció Ecologista-Agró alerta d’abocaments d’aigües residuals a l’Albufera any i mig després de la dana

Acció Ecologista-Agró denúncia que les aigües residuals de Catarroja i altres municipis continuen abocant-se de manera contínua a l'Albufera any i mig després de la dana de 2024 i reclama actuacions urgents a totes les administracions.

Les exportacions valencianes s’estancen en 6.238 milions malgrat l’estirada europea

Les vendes a l'exterior de la Comunitat Valenciana es mantenen en 6.238 milions al gener i febrer, amb un saldo comercial a la baixa i forta dependència d'Europa.

Pérez Llorca demana al Govern que finance el Pla Viu valencià i que s’estenga a altres regions

Juanfran Pérez Llorca reclama al Govern que aporte fons al Pla Viu valencià, que suma més de 5.000 vivendes en marxa, i que es prenga com a model en altres comunitats.

Condemnades sis persones per traficar amb cocaïna a València i Castelló

L'Audiència de Castelló condemna a sis integrants d'una organització de tràfic de cocaïna a València i Castelló a penes d'entre dos mesos i sis anys i mig de presó, a més d'elevades multes i l'expulsió de dos capitostos.

València reforça els seus servicis socials amb 1 milió per a afrontar la regularització de migrants

L'Ajuntament de València contractarà d'urgència a 39 persones per a agilitzar la regularització extraordinària de migrants i reclama finançament al Govern central.