El pervers experiment psicològic del cas David Reimer

Ejemplo de shortcode con estilo
  L’experiment psicològic d’en David Reimer és un dels més sonats i pertorbadors de tota la història d’aquesta ciència. A continuació, recordarem els principals fets que envolten esta cas tan polèmic, que molts professionals han identificat com el més inhumà i sàdic de tota la història de la psicologia.   La complicada infància de David […]

 

L’experiment psicològic d’en David Reimer és un dels més sonats i pertorbadors de tota la història d’aquesta ciència. A continuació, recordarem els principals fets que envolten esta cas tan polèmic, que molts professionals han identificat com el més inhumà i sàdic de tota la història de la psicologia.

 

La complicada infància de David Reimer

David Reimer va néixer l’any 1965 a la ciutat de Winnipeg, ubicada a la part central del sud del Canadà, igual que el seu germà bessó monozigòtic Brian. Igual que al nord dels Estats Units, al Canadà la circumcisió és una pràctica freqüent i, després que el metge els recomanés fer-ho, els progenitors dels bessons van decidir circumcidar-los.

 

Tot anava tal com estava previst fins que van començar els problemes: el cirurgià que havia de dur a terme l’operació va haver d’absentar-se durant la intervenció d’en David, cosa que va deixar l’assistent com a encarregat principal de practicar la circumcisió. Durant la intervenció, el cauteritzador elèctric va fallar i va cremar per complet el penis del xicotet David, sense que s’hagen pogut aclarir les causes de l’incident. A causa d’això l’òrgan sexual del xiquet va fer una necrosi i, al cap de pocs dies, se li va acabar desenganxant del cos.

 

Una possibilitat per resoldre el problema: canviar-lo de sexe

En aquell moment, la cirurgia per a la reconstrucció dels genitals encara no estava molt desenvolupada, cosa que restringia molt les possibilitats del xiquet. Tot i això, els progenitors del xiquet van sentir a parlar de John Money, un doctor que mantenia la teoria que no hi ha una sexualitat innata i que el xiquet pot modificar la seua sexualitat a través del desenvolupament.

Provinent Baltimore, a l’est dels Estats Units, el metge tenia el convenciment que la manera d’educar els individus podia determinar el comportament, i estes idees pel que fa a una influència superior de l’entorn per sobre de la biologia li havien fet adquirir molta fama dins dels cercles d’estudiosos de la psicologia i l’havien convertit en un sexòleg molt prestigiós

 

Quan el matrimoni Reimer va recórrer al doctor Money per demanar-li assessorament, el sexòleg va vore que el cas podia ser molt interessant per a ell, perquè li oferiria la possibilitat d’investigar un subjecte i d’analitzar-lo —David— i de comparar-lo amb un altre —en Brian— amb una genètica extremadament similar, observant les divergències que podrien aparèixer arran de les seues educacions diferents.

 

El doctor va recomanar al matrimoni Reimer que feren operar el seu fill David per tal de reconstruir-li una vagina artificial i que, després d’aquesta intervenció quirúrgica, l’educaren com si fos una xiqueta. Un cop operat, els pares del xiquet li van canviar el nom pel de ‘Brenda’ i van seguir els consells del doctor: només l’havien d’educar i de tractar com si fos una xiqueta i havien d’obviar qualsevol referència a la seva sexualitat postissa.

 

Imatge dels bessons

Imatge dels bessons | Cedida 

 

Les idees del metge queden en evidència

La família Reimer va posar en marxa el pla, però a Brenda no li agradavenres res els joguets  femenins amb què se suposava que havia de jugar: a les nines, per exemple, els arrencava la roba, cosa que va fer que els pares començaren a patir per si en un futur la Brenda s’adonava que no era una xiqueta. Però això només era l’inici dels tràngols i dels problemes: la Brenda seguia creixent i, tot i seguir un tractament a base d’estrògens, els efectes de les hormones típics de l’edat van començar a aparèixer: la xiqueta cada vegada tenia més músculs i una estatura molt poc habitual entre les dones.

 

De fet, segons el seu germà Brian, només hi havia una diferència visible entre tots dos: la llarga cabellera de la xiqueta. Per això, i tenint en compte que els xiquets moltes vegades no tenen consciència de la magnitud del seu comportament a vegades cruel, és fàcil figurar-se el tractament vexatori que la Brenda hauria patit durant els seus anys a l’escola

La família anava sovint al consultori del sexòleg per tal d’analitzar com anaven evolucionant i desenvolupant-se els germans. Els dos bessons van explicar que aquestes visites els trasbalsaven molt i, de fet, David més endavant escriuria una biografia on relatava la conducta pertorbadora del metge (que aquest sempre va negar): entre altres coses, els ensenyava imatges sexuals —un fet que Money justificava per tal d’encarrilar la sexualitat dels joves— i els havia forçat a despullar-se a contracor, arribant a l’extrem dels anomenats «assajos sexuals», que consistien a obligar la Brenda a posar-se de quatre potes mentre en Brian se li havia de col·locar al darrere i tocar-la mentre anava fent moviments pseudosexuals. En Brian no va poder superar mai aquest tràngol.

 

Una adolescència terrible

A mesura que la Brenda anava creixent, cada vegada patia més. Per això, va acabar refusant que l’operessin més vegades i també repetia temptatives de suïcidi que començaven a ser preocupants. En aquest punt de la història, el metge que duia el cas va començar a prendre distància amb els Reimer i el pare de la família va decidir explicar-li absolutament tot a la Brenda que, després de sentir la veritat, va sotmetre’s de nou a un canvi de sexe i va tornar a ser un home oficialment.

 

Uns anys després, en David es va casar i tot anava bé fins que es va descobrir la seva història, cosa que li va fer perdre la feina i l’esposa. Una mica més endavant d’això, en Brian es va suïcidar pel sentiment de culpa que l’ofegava a causa d’haver superat amb èxit l’operació de circumcisió mentre al seu germà li havia causat tants problemes, així com per la sensació de frustració que l’envaïa quan pensava en el patiment d’en David

 

David Reimer

David Reimer | Cedida

 

En aquell moment es va enaltir la investigació del sexòleg nord-americà perquè, segons els partidaris de les seves idees, l’afer de la Brenda Reimer proporcionava proves empíriques a les teories que afirmaven que els factors relacionats amb l’entorn sociocultural del subjecte en determinaven la sexualitat. D’aquesta manera, la branca ambientalista de la psicologia havia aconseguit un èxit parcial: encara que algunes conductes i afirmacions d’en David a posteriori proporcionessin diversos matisos a l’assumpte, es va veure que alguns comportaments de la Brenda es derivaven de l’educació que havia rebut i que era difícil que els gens s’oposessin a aquest condicionament adquirit.

 

Un afer molt dramàtic

Tot i que aquest cas va impulsar en gran mesura la investigació sobre el tema, les seves repercussions humanes van ser terribles. En David Reimer no va ser mai feliç i va tenir una vida molt difícil, atrapat sota el jou d’un científic que li va alterar la voluntat per satisfer la seva pròpia ambició.

 

D’aquesta història funesta podem extreure la conclusió que els determinismes sempre s’han de posar en dubte. La nostra essència és una barreja de circumstàncies, esdeveniments i coincidències que ens forgen una personalitat que en cap cas no pot convertir-se en un terreny entregat a la manipulació en nom de la ciència —un camp d’exploració que, en el cas dels germans Reimer, va menystenir uns éssers humans tan vàlids com qualsevol altre.

 

Finalment, amb només 38 anys, en David Reimer va acabar suïcidant-se el 4 de maig de l’any 2004.

 

Últimes notícies

Castro reivindica el triomf del Llevant davant l’Athletic: “Mereixem la victòria”

Luís Castro ha celebrat la victòria 3-1 del Llevant contra l’Athletic en el Ciutat de València, en el partit aplaçat per la pluja, i ha destacat el rendiment ofensiu i defensiu del seu equip. L’entrenador ha elogiat la progressió del vestidor i actuacions com les d’Etta Eyong, Thiago Fernández i el doble golejador Roger Brugué.

Brugué i Etta Eyong tomben l’Athletic i impulsen el Llevant

El Llevant ha guanyat 3-1 a l’Athletic Club en el duel ajornat per la pluja gràcies al doblet de Roger Brugué i a un gol final d’Etta Eyong. Els granota pugen a l’onzena plaça amb 10 punts, mentre els bascos es queden amb 9.

Camps i Oltra detallen el dany patit pel fals bulo del Bar España

Francisco Camps i Mónica Oltra han explicat en el juí pel Bar España com el fals bulo de pederàstia ha afectat la seua imatge personal i política. També ha declarat per videoconferència Carlos Fabra, que ha qualificat el cas d’“absolut disbarat”.

Així funcionarà el Bono Comerç d’Alacant 2026: ajudes de fins a 400 euros per persona

Alacant llança una nova edició del Bono Comerç per a 2026, amb quasi quatre milions d’euros per a impulsar el consum local i alleujar la butxaca de les famílies.

Oliva reprén les classes aquest dijous excepte a l’IES Gabriel Ciscar per els danys de la dana Adam

Oliva reprendrà aquest dijous l’activitat lectiva en tots els centres educatius excepte a l’IES Gabriel Ciscar, greument afectat per les inundacions de la dana Adam. Els municipis veïns de Piles i Miramar ja han reactivat les classes i continuen les tasques de neteja i recuperació.

Les associacions veïnals alerten que l’operació de Mestalla és la major recalificació especulativa a València

La Federació d'Associacions Veïnals de València qualifica l’operació urbanística de Mestalla com la major recalificació especulativa en dues dècades i denuncia que afavorix grans capitals en plena emergència habitacional.

Més de 2.100 incidències per la dana Adam des de dissabte a la Comunitat Valenciana

El Centre de Coordinació d’Emergències ha gestionat 2.153 incidents relacionats amb la dana Adam des de dissabte, la majoria al sud de València i al nord d’Alacant. Oliva és el municipi més afectat, amb 900 incidències registrades.

Llanos Massó serà número dos de Vox al Congrés per Castelló el 29N

Vox ha situat la presidenta de Les Corts Valencianes, Llanos Massó, com a número dos al Congrés per Castelló el 29 de novembre, mentre Ignacio Gil Lázaro encapçalarà la candidatura per València.