José Pinto, un home apassionat de la ramaderia i defensor de les causes socials

José Pinto, en una imatge d'arxiu durant el seu pas per '¡Boom!'

José Pinto, en una imatge d’arxiu durant el seu pas per ‘¡Boom!’ | ANTENA 3

 

El dimecres passat, el món de la televisió plorava per la mort de José Pinto, l’exconcursant del programa ‘¡Boom!’ d’Antena 3. L’integrant de l’equip ‘Los Lobos’ també era molt conegut per la seua participació en altres concursos televisius.

 

En el seu últim concurs a la televisió, el de Salamanca va estar més de 370 programes, amb els quals va aconseguir acumular quasi mig milió d’euros amb els seus companys. Tot i això, ell mateix va voler abandonar el programa perquè, segons va explicar, va acabar esgotat portant aquella vida televisiva.

 

Pinto va decidir abandonar els concursos televisius

José Pinto es va fer un nom en els concursos televisius, ja que a la seua participació en el programa ‘¡Boom!’ cal sumar la de ‘Saber y Ganar’ i ‘Pasapalabra’. En el programa de La 2, Pinto va aconseguir arribar quasi al centenar de programes. De fet, el concursant va ser readmès una vegada el van eliminar, perquè la direcció del programa va admetre un error en una de les preguntes que li van fer i que van acabar amb la participació de Pinto al programa.

 

En canvi, al programa de Telecinco, ‘Pasapalabra’, no va tenir tanta sort i no va aconseguir gaire èxit. Malgrat tot, José Pinto va acabar molt cansat de la seua trajectòria pels platós d’aquests concursos televisius i va decidir deixar aquest món: «L’últim que desitjaria és estar en un plató de televisió. Em quede  amb les vaques», va declarar quan va decidir abandonar el programa ‘¡Boom!’.

 

 

Va prioritzar la seua vida al camp

Quedava molt clar, doncs, que per José «hi ha coses més importants en la vida que no pas els diners». L’exconcursant, ramader de professió, explicava que entre ‘¡Boom!’ i ‘Saber y Ganar’ es va passar més de dos anys viatjant del seu poble, Casillas de Flores (Salamanca), a Barcelona. En total, eren unes 40 hores setmanals que li van fer dir «prou» i prendre la decisió d’abandonar aquesta vida als platós.

 

Per José Pinto, tots els diners que guanyava no li compensaven totes aquelles hores que havia de fer per anar d’un lloc a l’altre. De fet, el que per ell és realment important és el seu poble, el camp i les vaques, i en aquest sentit admetia que: «Porte  així, feliçment, 20 anys».

José Pinto va ser enterrat el passat dijous

José Pinto va ser enterrat el passat dijous | CEDIDA

 

Un home apassionat de la ramaderia

José Pinto, que era un amant del món animal, havia dedicat els últims vint anys de la seua vida a la seua passió, la ramaderia, i fins i tot, va començar la carrera de Veterinària, malgrat que no la va acabar mai.

 

A més, sempre havia estat considerat com una persona molt reivindicativa que lluitava pels drets de la gent que treballa al camp, i que sempre deia la seua opinió en públic sense cap mena de por. Així va ser, que en diverses ocasions va aprofitar el seu pas pels concursos de la televisió per manifestar-se orgullós d’«haver trencat estereotips. La gent pensa que els que treballem al camp som ximples».

 

A favor de les causes socials i solidàries

A més, aprofitant la popularitat que li van donar aquests concursos, Pinto va aprofitar per denunciar la situació que s’està vivint al camp i que cada vegada és més complicada: «Som l’últim «mono». Les administracions haurien d’assumir aquest problema com una qüestió d’Estat. Ningú, de cap partit, ha assumit la problemàtica d’aquest sector i no ens tenen en compte per a res».

 

Pinto també aprofitava els platós dels concursos per lluir samarretes amb missatges reivindicatius amb els quals volia donar veu a causes socials i solidàries. De fet, ell mateix va mostrar la seua voluntat d’exposar-les totes en un local Casillas de Flores.

José amb els seus companys, 'Los Lobos', del programa '¡Boom!'

José amb els seus companys, ‘Los Lobos’, del programa ‘¡Boom!’ | ABC

 

Últimes notícies

El FIB de 2027 ja té dates i posa a la venda els primers abonaments este dimarts

El Festival Internacional de Benicàssim celebrarà la seua 31a edició del 15 al 17 de juliol de 2027 i llançarà este dimarts 3.000 primers abonaments promocionals.

Nit rècord de calor a Castelló de la Plana amb 27,2 graus, la més càlida en 115 anys

Castelló de la Plana ha viscut la nit més càlida des de 1911, amb 27,2 graus de mínima i una humitat molt alta, en una nova nit tòrrida a la Comunitat Valenciana a les portes d’una altra ona de calor.

Formació obligatòria en emergències i nou Fons de Resiliència proposats pel PSPV

El PSPV ha registrat en Les Corts una Proposició de Llei per a garantir formació obligatòria en emergències a tota la ciutadania i crear un Fons Valencià de Resiliència dotat amb el 2 % del pressupost autonòmic en protecció civil.

Temperatures de fins a 39 °C encenen l’avís taronja en el nord de València i el sud d’Alacant

Aemet ha activat hui l’avís taronja per calor extrema a l’interior nord de València i el litoral sud d’Alacant, amb màximes de fins a 39 graus.

Els pressupostos de la Generalitat de 2026 s’aprovaran a Les Corts amb els vots de Vox

El ple de Les Corts aprovarà dimecres que ve els pressupostos de la Generalitat per a 2026, de 33.305 milions, gràcies al suport de Vox i amb el debat centrat en la controvertida ‘prioritat nacional’.

Els òptics valencians alerten que el relleu generacional està en risc i reclamen més presència en la sanitat pública

El nou president del COOCV, Rafael Pérez Cambrodí, adverteix que el relleu generacional en òptica-optometria està en perill i reclama més integració en la sanitat pública valenciana per a millorar la salut visual i atraure nous estudiants.

Immobilitzen un ramat ocult i sense control veterinar a San Miguel de Salinas

La Guàrdia Civil ha descobert en una finca de San Miguel de Salinas un corral amb 29 ovelles i cabres sense documentació ni controls veterinaris, i ha immobilitzat els animals a disposició de les autoritats sanitàries.

Demostren que les pedres de la Lluna poden servir per a construir carreteres i edificis lunars

Personal investigador de la UPV i la Universitat de Surrey ha confirmat que el regolita lunar es fon de manera més ràpida i eficient amb microones, fet que obri la porta a fabricar carreteres, pistes d’aterratge i edificis directament a la superfície de la Lluna.