Telegram info@valenciadiari.com
E-Mail: info@valenciadiari.com
El dimecres passat, el món de la televisió plorava per la mort de José Pinto, l’exconcursant del programa '¡Boom!' d’Antena 3. L’integrant de l’equip ‘Los Lobos’ també era molt conegut per la seua participació en altres concursos televisius.
En el seu últim concurs a la televisió, el de Salamanca va estar més de 370 programes, amb els quals va aconseguir acumular quasi mig milió d’euros amb els seus companys. Tot i això, ell mateix va voler abandonar el programa perquè, segons va explicar, va acabar esgotat portant aquella vida televisiva.
José Pinto es va fer un nom en els concursos televisius, ja que a la seua participació en el programa ‘¡Boom!’ cal sumar la de ‘Saber y Ganar’ i ‘Pasapalabra’. En el programa de La 2, Pinto va aconseguir arribar quasi al centenar de programes. De fet, el concursant va ser readmès una vegada el van eliminar, perquè la direcció del programa va admetre un error en una de les preguntes que li van fer i que van acabar amb la participació de Pinto al programa.
En canvi, al programa de Telecinco, ‘Pasapalabra’, no va tenir tanta sort i no va aconseguir gaire èxit. Malgrat tot, José Pinto va acabar molt cansat de la seua trajectòria pels platós d’aquests concursos televisius i va decidir deixar aquest món: «L’últim que desitjaria és estar en un plató de televisió. Em quede amb les vaques», va declarar quan va decidir abandonar el programa ‘¡Boom!’.
Quedava molt clar, doncs, que per José «hi ha coses més importants en la vida que no pas els diners». L’exconcursant, ramader de professió, explicava que entre ‘¡Boom!’ i ‘Saber y Ganar’ es va passar més de dos anys viatjant del seu poble, Casillas de Flores (Salamanca), a Barcelona. En total, eren unes 40 hores setmanals que li van fer dir «prou» i prendre la decisió d’abandonar aquesta vida als platós.
Per José Pinto, tots els diners que guanyava no li compensaven totes aquelles hores que havia de fer per anar d’un lloc a l’altre. De fet, el que per ell és realment important és el seu poble, el camp i les vaques, i en aquest sentit admetia que: «Porte així, feliçment, 20 anys».
José Pinto, que era un amant del món animal, havia dedicat els últims vint anys de la seua vida a la seua passió, la ramaderia, i fins i tot, va començar la carrera de Veterinària, malgrat que no la va acabar mai.
A més, sempre havia estat considerat com una persona molt reivindicativa que lluitava pels drets de la gent que treballa al camp, i que sempre deia la seua opinió en públic sense cap mena de por. Així va ser, que en diverses ocasions va aprofitar el seu pas pels concursos de la televisió per manifestar-se orgullós d’«haver trencat estereotips. La gent pensa que els que treballem al camp som ximples».
A més, aprofitant la popularitat que li van donar aquests concursos, Pinto va aprofitar per denunciar la situació que s’està vivint al camp i que cada vegada és més complicada: «Som l’últim "mono". Les administracions haurien d’assumir aquest problema com una qüestió d’Estat. Ningú, de cap partit, ha assumit la problemàtica d’aquest sector i no ens tenen en compte per a res».
Pinto també aprofitava els platós dels concursos per lluir samarretes amb missatges reivindicatius amb els quals volia donar veu a causes socials i solidàries. De fet, ell mateix va mostrar la seua voluntat d’exposar-les totes en un local Casillas de Flores.