16.2 C
València
Diumenge, 1 febrer, 2026

José Pinto, un home apassionat de la ramaderia i defensor de les causes socials

José Pinto, en una imatge d'arxiu durant el seu pas per '¡Boom!'

José Pinto, en una imatge d’arxiu durant el seu pas per ‘¡Boom!’ | ANTENA 3

 

El dimecres passat, el món de la televisió plorava per la mort de José Pinto, l’exconcursant del programa ‘¡Boom!’ d’Antena 3. L’integrant de l’equip ‘Los Lobos’ també era molt conegut per la seua participació en altres concursos televisius.

 

En el seu últim concurs a la televisió, el de Salamanca va estar més de 370 programes, amb els quals va aconseguir acumular quasi mig milió d’euros amb els seus companys. Tot i això, ell mateix va voler abandonar el programa perquè, segons va explicar, va acabar esgotat portant aquella vida televisiva.

 

Pinto va decidir abandonar els concursos televisius

José Pinto es va fer un nom en els concursos televisius, ja que a la seua participació en el programa ‘¡Boom!’ cal sumar la de ‘Saber y Ganar’ i ‘Pasapalabra’. En el programa de La 2, Pinto va aconseguir arribar quasi al centenar de programes. De fet, el concursant va ser readmès una vegada el van eliminar, perquè la direcció del programa va admetre un error en una de les preguntes que li van fer i que van acabar amb la participació de Pinto al programa.

 

En canvi, al programa de Telecinco, ‘Pasapalabra’, no va tenir tanta sort i no va aconseguir gaire èxit. Malgrat tot, José Pinto va acabar molt cansat de la seua trajectòria pels platós d’aquests concursos televisius i va decidir deixar aquest món: «L’últim que desitjaria és estar en un plató de televisió. Em quede  amb les vaques», va declarar quan va decidir abandonar el programa ‘¡Boom!’.

 

 

Va prioritzar la seua vida al camp

Quedava molt clar, doncs, que per José «hi ha coses més importants en la vida que no pas els diners». L’exconcursant, ramader de professió, explicava que entre ‘¡Boom!’ i ‘Saber y Ganar’ es va passar més de dos anys viatjant del seu poble, Casillas de Flores (Salamanca), a Barcelona. En total, eren unes 40 hores setmanals que li van fer dir «prou» i prendre la decisió d’abandonar aquesta vida als platós.

 

Per José Pinto, tots els diners que guanyava no li compensaven totes aquelles hores que havia de fer per anar d’un lloc a l’altre. De fet, el que per ell és realment important és el seu poble, el camp i les vaques, i en aquest sentit admetia que: «Porte  així, feliçment, 20 anys».

José Pinto va ser enterrat el passat dijous

José Pinto va ser enterrat el passat dijous | CEDIDA

 

Un home apassionat de la ramaderia

José Pinto, que era un amant del món animal, havia dedicat els últims vint anys de la seua vida a la seua passió, la ramaderia, i fins i tot, va començar la carrera de Veterinària, malgrat que no la va acabar mai.

 

A més, sempre havia estat considerat com una persona molt reivindicativa que lluitava pels drets de la gent que treballa al camp, i que sempre deia la seua opinió en públic sense cap mena de por. Així va ser, que en diverses ocasions va aprofitar el seu pas pels concursos de la televisió per manifestar-se orgullós d’«haver trencat estereotips. La gent pensa que els que treballem al camp som ximples».

 

A favor de les causes socials i solidàries

A més, aprofitant la popularitat que li van donar aquests concursos, Pinto va aprofitar per denunciar la situació que s’està vivint al camp i que cada vegada és més complicada: «Som l’últim “mono”. Les administracions haurien d’assumir aquest problema com una qüestió d’Estat. Ningú, de cap partit, ha assumit la problemàtica d’aquest sector i no ens tenen en compte per a res».

 

Pinto també aprofitava els platós dels concursos per lluir samarretes amb missatges reivindicatius amb els quals volia donar veu a causes socials i solidàries. De fet, ell mateix va mostrar la seua voluntat d’exposar-les totes en un local Casillas de Flores.

José amb els seus companys, 'Los Lobos', del programa '¡Boom!'

José amb els seus companys, ‘Los Lobos’, del programa ‘¡Boom!’ | ABC

 

Últimes notícies

La Generalitat inicia la revisió del Catàleg de Platges de la Comunitat amb consulta pública

La Generalitat ha iniciat la consulta pública prèvia per a revisar el Catàleg de Platges de la Comunitat Valenciana. El procés busca incorporar aportacions ciutadanes i municipals abans del nou text.

Juan Romero, nou alcalde de Marines després d’un relleu pactat

El ple extraordinari ha triat a Juan Romero (Compromis per Marines) com a nou alcalde amb els vots de PSPV-PSOE i Compromis; el relleu complix el pacte de 2023.

Fernando Esteso, icona del destape que va fer ombra a Star Wars

L'actor ha mort este diumenge a València. Figura clau del destape en els 70 i 80, va triomfar al costat d'Andrés Pajares amb comèdies que van trencar la taquilla.

Fernando Esteso, mite de l’humor dels setanta i huitanta, mor als 80 a València

L'actor i humorista va morir este diumenge a València als 80 anys. Icona del cinema popular, va triomfar amb Pallers en les comèdies de Ozores i va mantindre una llarga carrera en teatre i televisió.

Mor l’actor i humorista Fernando Esteso als 80 anys

El comediant va morir de matinada a l'Hospital La Fe després de diversos dies ingressat. Va ser mitat del cèlebre tàndem amb Andrés Pajares i rostre clau del cinema popular.

Mor Fernando Esteso als 80 anys a l’Hospital La Fe de València

L'actor i humorista ha mort als 80 anys a l'Hospital La Fe de València, on estava ingressat. El seu representant el va confirmar a l'Acadèmia del Cinema; el còmic es va consagrar en els 70 al costat d'Andrés Pajares.

Una nova manifestació per la dana ha demanat que Mazón entregue l’acta de diputat

La protesta ha reunit ciutadans i familiars de víctimes per a reclamar que el expresident entregue el seu escó i comparega davant la jutgessa. El recorregut ha passat per Benetússer, Sedaví i Alfafar, algunes de les localitats més afectades.

Compromís exigix al Govern desbloquejar ja la norma que impedix orxata amb menys sucre

Compromís ha enviat una carta als ministres d'Agricultura i de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 per a exigir la reforma del Reial decret 1338/1988. Reclama un calendari immediat que permeta vendre orxata amb menys sucre sense perdre la denominació de xufa.