Els romans van construir obres antiriuades en el sud-est peninsular per a protegir el camp

Investigadors de la Universitat d’Alacant han documentat un sistema de gestió de l’aigua d’època romana adaptat a les condicions semiàrides a Elx i en altres enclavaments del sud-est peninsular. Estes actuacions s’han concebut amb un doble objectiu: esmorteir els efectes de les riuades i emmagatzemar recursos hídrics per al regadiu. El treball, centrat en el territori de la colònia de Ilici i dirigit pel catedràtic Jaime Molina Vidal, ha tret a la llum solucions hidràuliques que combinen defensa del camp i aprofitament agrari en un entorn amb pluges torrencials i llargs períodes secs.

Basses i una ‘superpresa’ per al Vinalopó

S’ha demostrat, mitjançant noves tècniques de datació (OSL), que l’antiga presa coneguda com Assut de l’Argamassa, de 130 metres de longitud i amb trams conservats de més de quatre metres d’altura, pertany a època romana —en el trànsit del segle I a. C. a l’I d. C.— i no al període islàmic, com s’havia pensat. Este canvi d’atribució ha reordenat la cronologia del paisatge hidràulic d’Elx i avança diversos segles la implantació d’un pla de control d’avingudes.

Esta ‘superpresa’ de formigó s’ha descrit com una obra concebuda per a regular les avingudes del riu Alebus (actual Vinalopó), que desemboca en un aiguamoll interior. La seua funció era doble: permetre regs i, alhora, protegir els cultius del marge dret enfront d’inundacions i riuades; un disseny que, en paraules de Molina Vidal, és ‘una cosa que és absolutament inèdit perquè no es coneixia’. En actuar com a barrera i comporta, la infraestructura hauria reduït l’energia de les crescudes i canalitzat cabals cap a zones de cultiu, evitant pèrdues de sòl fèrtil.

També s’ha descobert un sistema de grans basses, algunes de fins a 2.500 metres quadrats i 50 metres de costat, pensat per a laminar les crescudes que arrasen les hortes i per a guardar eixe cabal amb vista a regs de suport en estacions seques o en situacions d’emergència. Fins ara s’han documentat quatre en el camp d’Elx, se sospita que hi ha més, i la seua capacitat s’ha estimat en ‘milions de litres d’aigua’, un ‘model’ que els especialistes no han tornat a documentar al llarg de la història. L’existència de diversos depòsits interconnectats suggerix una planificació a escala territorial, amb punts d’emmagatzematge estratègics en zones baixes i llits secundaris.

Un model lligat a l’Òptim Climàtic Romà

L’equip ha destacat que este mètode de gestió hídrica resulta especialment interessant en el context del denominat Òptim Climàtic Romà (segles I-II d. C.), una fase càlida acreditada científicament des de 2018 que va portar un augment de les pluges torrencials. En eixe escenari, infraestructures com a preses i basses haurien permés protegir collites, assegurar l’aportació de reg i estabilitzar la producció agrícola, condicions indispensables per al desenrotllament de la colònia de Ilici.

Segons les investigacions citades per Molina Vidal, entorn del canvi d’Era i el període altoimperial (segles I a. C.-II d. C.) s’ha registrat un calfament global que produiria més episodis de pluja extrema; els escriptors llatins van arribar a esmentar inundacions en la mateixa Roma. El patró climàtic descrit explica que una societat agrícola optara per combinar defensa enfront d’avingudes i retenció d’aigua, reduint el risc de danys i aprofitant cada episodi de pluja per a alimentar els sistemes de reg.

El catedràtic ha apuntat que semblen verificar-se oscil·lacions de calfament relativament regulars, d’uns 1.000 anys, lligades a cicles solars —com l’Òptim Climàtic Romà i l’Anomalia Climàtica Medieval—, alternades amb fases de fort refredament, entre elles la Xicoteta Edat de Gel de l’època moderna (segles XVI al XIX), a les quals haurien contribuït també erupcions volcàniques. I ha afegit que el calfament global actual podria relacionar-se amb eixos cicles, encara que, per la seua major dimensió i el seu ritme accelerat, ha de posar-se en relació amb l’activitat humana i l’augment d’emissions de CO₂.

Els investigadors han subratllat que estos sistemes de gestió de l’aigua són típics de zones semiàrides i s’han documentat en època contemporània en tot el sud-est peninsular. En el cas d’Elx, s’associen a la colonització romana de la segona mitat del segle I a. C., i la troballa obri la porta a localitzar més estructures semblants en l’entorn, reforçant el valor patrimonial i històric del paisatge agrícola.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Febrer s’acomiada en la Comunitat Valenciana amb més núvols, possible pluja i màximes a la baixa

El cap de setmana arriba amb més nuvolositat i amb precipitacions puntuals en el sud de València i nord d'Alacant. Les màximes baixaran, més a l'interior el dissabte, amb vents de l'est i nord-est.

79-108. València va atropellar a un Baskonia en ressaca copera

València Basket va firmar una primera part devastadora i va véncer 79-108 a un Baskonia desbordat després de la ressaca de la Copa. Pedro Martínez va demanar calma i Galbiati va confirmar la baixa de Sedekerskis per al que resta de curs.

València Basket atropella al Baskonia amb un festival de triples: 79-108 en Eurolliga

València Basket es va imposar 79-108 en el Buesa Arena després d'una primera part quasi perfecta, amb 11 triples al descans i un 35-68 que va deixar el xoc vist per a sentència. Pedro Martínez va demanar cautela i va reconéixer que el títol coper va condicionar al rival.

79-108: València Basket atropella a un Baskonia sense resposta després de la Copa

València Basket va véncer 79-108 amb una primera part quasi perfecta, 11 triples al descans i un 35-68 que va sentenciar el xoc. Baskonia va acusar la ressaca copera i les baixes.

Acomiaden a Antonio Tejero en la intimitat abans del trasllat de les seues cendres a Màlaga

Familiars i afins han celebrat una missa a Xàtiva i han incinerat al exmilitar. Les cendres es traslladaran a Torre de la Mar, amb l'acte sense declaracions.

La Generalitat impulsa l’alvocat valencià amb una campanya de 20 milions i una marca pròpia

La Generalitat ha presentat la Marca Alvocat Valencià i ha anunciat una campanya de 20 milions per a reforçar qualitat, competitivitat i seguretat. El pla de l'IVIA abasta noves varietats, reg eficient i millores en postcollita.

Dos detinguts pel robatori de 100 quilos de coure en les vies d’alta velocitat a Algemesí

La Policia Local d'Algemesí ha detingut a dos veïns de Silla per sostraure 100 quilos de coure del cablejat d'alta velocitat. Van ser interceptats de matinada amb una maleta i cisalles i van guiar als agents fins al punt del robatori.

El Congrés insta el Govern a invertir 1.500 milions en la Rodalia de la Comunitat Valenciana

El Congrés ha aprovat sis de huit punts d'una moció per a reforçar la Rodalia en la Comunitat Valenciana, inclòs un pla 2026-2030 de 1.500 milions. La transferència del servici a la Generalitat no ha tirat avant.