11.1 C
València
Dijous, 8 gener, 2026

Els romans van construir obres antiriuades en el sud-est peninsular per a protegir el camp

Investigadors de la Universitat d’Alacant han documentat un sistema de gestió de l’aigua d’època romana adaptat a les condicions semiàrides a Elx i en altres enclavaments del sud-est peninsular. Estes actuacions s’han concebut amb un doble objectiu: esmorteir els efectes de les riuades i emmagatzemar recursos hídrics per al regadiu. El treball, centrat en el territori de la colònia de Ilici i dirigit pel catedràtic Jaime Molina Vidal, ha tret a la llum solucions hidràuliques que combinen defensa del camp i aprofitament agrari en un entorn amb pluges torrencials i llargs períodes secs.

Basses i una ‘superpresa’ per al Vinalopó

S’ha demostrat, mitjançant noves tècniques de datació (OSL), que l’antiga presa coneguda com Assut de l’Argamassa, de 130 metres de longitud i amb trams conservats de més de quatre metres d’altura, pertany a època romana —en el trànsit del segle I a. C. a l’I d. C.— i no al període islàmic, com s’havia pensat. Este canvi d’atribució ha reordenat la cronologia del paisatge hidràulic d’Elx i avança diversos segles la implantació d’un pla de control d’avingudes.

Esta ‘superpresa’ de formigó s’ha descrit com una obra concebuda per a regular les avingudes del riu Alebus (actual Vinalopó), que desemboca en un aiguamoll interior. La seua funció era doble: permetre regs i, alhora, protegir els cultius del marge dret enfront d’inundacions i riuades; un disseny que, en paraules de Molina Vidal, és ‘una cosa que és absolutament inèdit perquè no es coneixia’. En actuar com a barrera i comporta, la infraestructura hauria reduït l’energia de les crescudes i canalitzat cabals cap a zones de cultiu, evitant pèrdues de sòl fèrtil.

També s’ha descobert un sistema de grans basses, algunes de fins a 2.500 metres quadrats i 50 metres de costat, pensat per a laminar les crescudes que arrasen les hortes i per a guardar eixe cabal amb vista a regs de suport en estacions seques o en situacions d’emergència. Fins ara s’han documentat quatre en el camp d’Elx, se sospita que hi ha més, i la seua capacitat s’ha estimat en ‘milions de litres d’aigua’, un ‘model’ que els especialistes no han tornat a documentar al llarg de la història. L’existència de diversos depòsits interconnectats suggerix una planificació a escala territorial, amb punts d’emmagatzematge estratègics en zones baixes i llits secundaris.

Un model lligat a l’Òptim Climàtic Romà

L’equip ha destacat que este mètode de gestió hídrica resulta especialment interessant en el context del denominat Òptim Climàtic Romà (segles I-II d. C.), una fase càlida acreditada científicament des de 2018 que va portar un augment de les pluges torrencials. En eixe escenari, infraestructures com a preses i basses haurien permés protegir collites, assegurar l’aportació de reg i estabilitzar la producció agrícola, condicions indispensables per al desenrotllament de la colònia de Ilici.

Segons les investigacions citades per Molina Vidal, entorn del canvi d’Era i el període altoimperial (segles I a. C.-II d. C.) s’ha registrat un calfament global que produiria més episodis de pluja extrema; els escriptors llatins van arribar a esmentar inundacions en la mateixa Roma. El patró climàtic descrit explica que una societat agrícola optara per combinar defensa enfront d’avingudes i retenció d’aigua, reduint el risc de danys i aprofitant cada episodi de pluja per a alimentar els sistemes de reg.

El catedràtic ha apuntat que semblen verificar-se oscil·lacions de calfament relativament regulars, d’uns 1.000 anys, lligades a cicles solars —com l’Òptim Climàtic Romà i l’Anomalia Climàtica Medieval—, alternades amb fases de fort refredament, entre elles la Xicoteta Edat de Gel de l’època moderna (segles XVI al XIX), a les quals haurien contribuït també erupcions volcàniques. I ha afegit que el calfament global actual podria relacionar-se amb eixos cicles, encara que, per la seua major dimensió i el seu ritme accelerat, ha de posar-se en relació amb l’activitat humana i l’augment d’emissions de CO₂.

Els investigadors han subratllat que estos sistemes de gestió de l’aigua són típics de zones semiàrides i s’han documentat en època contemporània en tot el sud-est peninsular. En el cas d’Elx, s’associen a la colonització romana de la segona mitat del segle I a. C., i la troballa obri la porta a localitzar més estructures semblants en l’entorn, reforçant el valor patrimonial i històric del paisatge agrícola.

Últimes notícies

Mor un motorista de 26 anys després de perdre el control en la CV-800 a Xixona

Un motorista de 26 anys va morir en la CV-800, a Xixona, després de perdre el control i xocar amb la bionda. L'accident va ocórrer sobre les 17.35 i s'investiga.

Quatre detinguts per assaltar una vivenda a Orihuela i intentar set extraccions amb la targeta robada

Quatre persones han sigut detingudes a Orihuela per un robatori amb violència en una vivenda. Després de l'assalt, van intentar set extraccions amb la targeta robada, totes denegades.

Compromís demana paralitzar el projecte de Correus després de descartar-se l’ús immediat per a Sorolla

Compromís ha reclamat frenar de manera definitiva la transformació de l'antic edifici de Correus a palau de Comunicacions després de descartar el seu ús immediat per a exhibir obres de Sorolla. La coalició denuncia gestió erràtica, costos elevats i proposa un ús públic i social de l'immoble.

Aemet ha activat l’avís groc a l’interior per vent de l’oest de fins a 80 km/h este divendres

Aemet ha establit un avís groc per vent de l'oest amb ratxes de fins a 80 km/h. Afecta a l'interior d'Alacant i València fins a les 16 h i a l'interior nord de Castelló tot el dia.

El preu de la vivenda puja un 19% a València i l’Horta Nord és la comarca més cara

L'obra nova a València ha augmentat un 19% interanual en el quart trimestre de 2025 i aconseguix de mitjana 4.086 €/m². L'alça s'estén a l'àrea metropolitana, amb l'Horta Nord com a zona més cara, molt pròxima als nivells de la capital.

València cronifica el seu problema de vivenda després d’una gestió erràtica, segons la UPV

Un informe de la UPV sosté que València ha entrat en una emergència residencial estructural després d'una dècada d'errors i inacció. L'obra nova supera 4.000 €/m² i el lloguer s'ha tornat residual.

Tres detinguts per cultivar marihuana en vivendes de Nàquera i Serra: dos han ingressat a la presó

La Guàrdia Civil ha desmantellat dos plantacions interiors en vivendes de Nàquera i Serra. S'han aprehés 992 plantes i abundant material, i dos dels tres detinguts han ingressat a la presó.

Les temperatures es recuperen en la Comunitat Valenciana amb el ponent, que bufarà molt fort

Pugen les mínimes en la mitat nord i repunten les màximes en el terç nord i en el nord d'Alacant. El vent de l'oest deixarà ratxes molt fortes al final del dia.