El conseller delegat de Enagás, Arturo Gonzalo Aizpiri, ha assegurat este dimarts que Espanya no tindrà ‘cap problema de subministrament‘ de gas natural, ‘independentment de com evolucione la situació al Golf Pèrsic i en l’estret d’Ormuz’. El missatge busca traslladar calma en un context de tensió geopolítica que ha reactivat la volatilitat del mercat energètic.
Aizpiri ha justificat eixa previsió en dos pilars: una exposició mínima al gas procedent de Catar i un nivell d’emmagatzematge elevat per a l’època. Segons ha indicat, Espanya rep ‘molt poc gas de Catar’ i ‘té unes reserves del 58%, una xifra molt alta tenint en compte que estem al final de l’hivern’. Eixe matalàs afig flexibilitat per a cobrir la demanda en el canvi d’estació.
Dependència baixa i reserves altes
L’executiu ha subratllat la diversificació de l’aprovisionament com a escut enfront d’eventuals disrupcions en l’estret d’Ormuz. ‘L’any 2025, Espanya ha rebut una mica menys del 2% del gas natural que consumix del Golf Pèrsic i, per tant, estem molt protegits. Els nostres principals subministradors són d’altres zones del món i tenim un sistema de subministrament molt diversificat. De fet, en 2025 Espanya ha importat gas de 16 països’, ha explicat. En repartir fonts i rutes, el sistema reduïx el risc logístic i geopolític immediat.
Quant a les reserves, ha comparat el context nacional amb l’europeu per a reforçar la seua tesi. La mitjana del continent ronda el 30% d’ompliment dels emmagatzematges subterranis, mentres que ‘Espanya té pràcticament el doble de reserves, i això ens dona una garantia, una seguretat de subministrament addicional’. Amb més gas disponible, els operadors poden capejar pics de demanda i possibles retards en lliuraments sense comprometre el servici.
Aizpiri ha admés, no obstant això, que la guerra a la regió ‘és complexa per al mercat global del gas natural’, alguna cosa que ja s’està traduint en ‘tensions en els preus‘. ‘Hem conegut des de la setmana passada fins hui un increment de quasi el 100% en el preu del gas. La setmana passada vam tindre preus entorn dels 30 euros per megavat/hora, i hui hem arribat a tocar un màxim de 64, que posteriorment s’ha estabilitzat entorn dels 55’, ha indicat.
Si la crisi es prolonga, ha advertit, hi haurà ‘impacte en els preus’, encara que ‘molt de menor que en 2022, després de l’inici de la guerra a Ucraïna’. ‘En aquell moment, en l’estiu de 2022, arribem a veure preus del gas de fins a 313 euros per megavat. Per tant, hui estem veient una tensió en els preus que és aproximadament la quarta o la quinta part de l’impacte en els preus que vam veure en l’estiu de 2022’, ha apuntat. Eixa comparació situa la conjuntura actual en un nivell d’estrés notable, però lluny dels màxims de fa dos anys.
En la seua avaluació del balanç europeu, ha assenyalat que ‘el mercat està asserenant-se’ i que ‘no hi ha cap escassetat a Europa’, la qual cosa ajuda a estabilitzar expectatives. També ha apuntat que la preocupació pot ser major a Àsia, regió que rep ‘el 90% de tot el gas que exporta Catar’, per la seua exposició directa a eixe subministrament.
