La Generalitat va presentar les bases d’un Pla 2030 d’investigació amb el qual vol atraure talent i consolidar inversions estratègiques en la Comunitat Valenciana. Les conselleries d’Educació, Cultura i Universitats i de Sanitat van defendre que el sistema d’I+D+i necessita un marc estable, avaluable i consensuat que corregisca l’absència de planificació des de 2015 i oferisca previsibilitat a universitats, centres i empreses.
La proposta es va debatre en un Focus Day que va reunir representants del sistema valencià del coneixement: universitats, centres d’investigació, fundacions sanitàries, CSIC, parcs científics, centres tecnològics i companyies innovadores. L’objectiu és alinear prioritats i convertir eixe diàleg en un full de ruta compartit que facilite la presa de decisions i la captació de recursos.
Marc estable i alineat
La Conselleria d’Educació va subratllar que el Pla 2030 aspira a donar direcció i estabilitat a l’I+D+i valencià, alineant-ho amb els marcs nacional i europeu. El document s’està elaborant des del consens, escoltant als qui sostenen el sistema: universitats, centres, hospitals, empreses i societat civil. Un pla amb estes característiques permet prioritzar àmbits, ordenar inversions i reduir la incertesa reguladora, elements clau perquè els projectes guanyen escala i continuïtat.
Sanitat va remarcar el seu compromís amb el pla estratègic i la necessitat d’una integració real entre hospital, universitat i empresa per a aconseguir el triple impacte en salut, cohesió social i teixit productiu. Per a facilitar eixa connexió, s’ha creat un servici específic de Foment de Xarxes i Centres d’Excel·lència en la Direcció General d’Investigació i Innovació, amb la finalitat de reforçar la coordinació, millorar la comunicació i posicionar a la Comunitat en nodes de referència.
Talent, infraestructures i retorn
Entre els eixos destacats, l’impuls al talent es combina amb el reforç de les infraestructures científiques. El programa GenT2, amb una inversió de 19 milions d’euros, ja ha permés atraure a més de 150 investigadors, la qual cosa incrementa la massa crítica, afavorix la creació d’equips estables i millora la capacitat de lideratge en convocatòries competitives. Eixe esforç s’orienta a generar retorn en forma de publicacions d’impacte, patents, transferència i noves iniciatives empresarials.
A més, en 2026 es reactivarà la convocatòria d’infraestructures amb 12 milions d’euros per a equipament científic en àrees com a biomedicina, energia i intel·ligència artificial.
Renovar i ampliar equips permetrà accelerar experimentació, validar prototips i augmentar la competitivitat dels laboratoris i centres valencians.
Una altra prioritat transversal és la simplificació administrativa: calendaris previsibles, finestreta única i un control intel·ligent i proporcional. Reduir burocràcia i acurtar terminis oferix seguretat als grups i evita colls de botella en compres, contractacions i justificacions, aspectes que solen retardar projectes i encarir la seua execució.
La Conselleria d’Educació va instar que el Focus Day fora exigent, propositiu i realista, i va tancar amb una cridada a convertir el debat en decisions: ‘Hui no som ací per a arxivar un discurs, sinó per a prendre decisions’, amb el propòsit que, en els pròxims anys, puga acreditar-se que el Pla 2030 no sols es va aprovar, sinó que va canviar realment les coses.
Des de Sanitat, es va recalcar que la innovació sanitària comença quan arriba al pacient i al sistema productiu; és a dir, quan impacta en benestar ciutadà i competitivitat professional. Perquè eixa translació siga real, s’estan construint bases sòlides en seguretat jurídica, homogeneïtat i previsibilitat. El departament va subratllar, a més, que la biomedicina és un sector en creixement i que la Comunitat Valenciana s’està consolidant com un ‘hub‘ potent a nivell nacional, amb potencial per a continuar avançant en l’àmbit europeu.
