El Rayo Vallecano va rescatar un empat 1-1 davant el Llevant gràcies a un gol de Pathé Ciss en el temps afegit. El conjunt franjirrojo va jugar quasi tota la segona part amb deu per l’expulsió per doble groga del defensa Mendy, un condicionant que no li va impedir estrényer fins al final. El Llevant s’havia avançat abans del descans amb una miqueta del canterano Carlos Espí i va acariciar una victòria que semblava encarrilada fins al tram final.
Un empat amb distint sabor
Amb més empenyiment que precisió, el Llamp va sostindre el partit malgrat la inferioritat numèrica. Li va costar embastar joc, però no es va desconnectar i va buscar pilotes dividides i segones jugades per a mantindre’s viu. Eixa insistència va trobar premi en l’afegit, quan Ciss va aparéixer per a igualar i deslligar l’alleujament en el Raig. Per al Llevant, el gol en contra en l’últim sospir va castigar la seua falta d’ullal per a tancar el xoc després de posar-se per davant i de jugar bona part del segon acte amb un home més.
El resultat va deixar sensacions oposades. En el Raig, el punt fa gust de resistència i reforça el missatge de no rendir-se fins i tot en escenaris adversos, com una inferioritat que va obligar a ajustar esforços i a mesurar cada possessió. En el bàndol granota, l’empat va fer gust de poc: era una ocasió d’or per a sumar tres i guanyar aire en la baralla per la salvació, però l’oportunitat es va escapar en el moment més dolorós.
En la lectura classificatòria immediata, el Llevant no va aconseguir retallar el seu desavantatge amb la permanència, que seguix en cinc punts, de manera que l’empat va frenar la seua intenció d’acostar-se a eixe objectiu. El Llamp, per part seua, va convertir un partit costa amunt en un botí mínim però valuós, amb un gol en el descompte que va compensar l’expulsió de Mendy i va premiar l’esforç col·lectiu. La història de la trobada va quedar resumida en eixa última acció: fe, insistència i premi per a qui mai va deixar d’intentar-ho
