La secretària general del PSPV-PSOE i ministra Diana Morant ha acusat el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, de governar sense posar en el centre als valencians i valencianes. Al seu juí, el Consell aplica el mateix full de ruta que va pactar amb Vox des del primer dia, la qual cosa es reflectix en les seues decisions sobre sanitat, educació i vivenda.
Morant sosté que les prioritats marcades per Pérez Llorca en els seus acords amb Vox passen per privatitzar la sanitat, retallar l’educació i repartir la vivenda protegida entre els seus, deixant de costat les necessitats reals de la ciutadania. Segons la seua anàlisi, este model no és nou, sinó la continuació d’una manera de governar que prioritza els interessos d’uns pocs sobre els servicis públics bàsics.
La dirigent socialista ha recordat que l’actual president va ser el responsable directe dels pactes entre el PP i Vox en la Comunitat Valenciana. Ha esmentat l’anomenat pacte de la Vergonya a l’inici de la legislatura i el denominat pacte del Ventorro, que, segons la seua interpretació, va tindre com a objectiu blindar la presidència de Carlos Mazón després de la dana. Amb estes referències, Morant intenta il·lustrar que la sintonia entre les dos formacions no és conjuntural, sinó estructural.
Prioritat nacional
En referir-se al concepte de ‘prioritat nacional’ utilitzat per PP i Vox, Morant argumenta que darrere d’eixe eslògan s’amaga un model concret de gestió. En la seua opinió, es traduïx en més privatització de la sanitat, retallades en l’educació pública, desatenció al professorat i un ús de la vivenda com a ferramenta al servici dels afins al poder polític. Retallades en l’educació pública és, segons ella, una conseqüència directa d’esta orientació.
En este context, ha advertit que la vivenda pública no pot convertir-se en un botí repartit entre amics, familiars o persones pròximes al PP mentres milers de famílies continuen esperant una oportunitat d’accés a una llar digna. A partir d’esta crítica, Morant enllaça la política de vivenda amb la idea de desigualtat, en considerar que s’exclou als qui més necessiten eixe recurs.
La responsable del PSPV també ha posat el focus en la situació del professorat, en assenyalar que molts docents es troben a la vora d’una vaga indefinida. Vincula este malestar al fet que el Consell no escolta les seues demandes i, amb les seues decisions, deteriora l’educació pública. Per a Morant, el conflicte laboral és una conseqüència directa de les prioritats del Govern valencià, que, segons afirma, prioritza altres interessos abans que la qualitat del sistema educatiu.
Morant remarca que estes polítiques tenen un efecte comú: beneficiar a uns pocs en lloc de garantir drets a la majoria. Per això reclama un canvi de rumb per a assegurar vivenda accessible, una sanitat pública forta i una educació digna com a pilars d’un model de benestar més equilibrat.
Recuperar l’autogovern
En el terreny institucional, la dirigent socialista ha lamentat que per segon any consecutiu no es commemore el absència 25 d’Abril, Dia de Les Corts Valencianes. Interpreta esta absència de celebració com una decisió política del PP i Vox de donar l’esquena a l’autogovern valencià en una data que considera clau per a la història i la identitat democràtica de la Comunitat.
Per a Morant, quan els valencians perden la seua veu en les institucions, uns altres acaben decidint per ells. Assegura que això és el que està ocorrent amb un Consell que renúncia a defendre els interessos propis per a autogovern i sotmetre’s a una agenda aliena, en referència a la influència de Vox en les decisions del Govern autonòmic. Sotmetre’s a una agenda aliena és, segons ella, una mostra de pèrdua de sobirania política local.
La responsable socialista subratlla a més que el 25 d’Abril és una data pensada també per a celebrar el que la societat valenciana és com a poble: la seua llengua, la seua manera de viure i la seua manera d’entendre la convivència. En esta línia, posa com a exemple el caràcter integrador i inclusiu de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi, que, al seu juí, simbolitzen una manera oberta d’entendre la identitat i la participació col·lectiva. Caràcter integrador i inclusiu com a símbol de convivència.
Amb este conjunt de crítiques i propostes, Morant contraposa models: un que, en la seua opinió, privilegia acords amb Vox i afavorix a grups pròxims al poder, i un altre que reivindica la protecció dels servicis públics, el reforç de l’autogovern i la defensa dels interessos de la majoria social valenciana.
