Els sindicats mèdics tornen a la vaga
Els sindicats mèdics han tornat a cridar a la vaga a partir d’este dilluns, en el qual arrancarà el tercer atur setmanal de l’any de les conegudes com a bates blanques. La convocatòria arriba després d’un nou fracàs de les negociacions amb el Ministeri de Sanitat per a millorar les seues condicions laborals i professionals, en un clima cada vegada més tibant marcat per acusacions creuades de manipular el que ocorre en la taula de diàleg.
Des de l’anterior vaga de març, el Ministeri de Sanitat i el comité de vaga s’han reunit en quatre ocasions. Este comité agrupa la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM), el Sindicat Mèdic Andalús (SMA), Metges de Catalunya (MC), l’Associació de Metges i Titulats Superiors de Madrid (Amyts), el Sindicat Mèdic d’Euskadi (SME) i el Sindicat de Facultatius de Galícia Independents (O’MEGA). Malgrat esta agenda de contactes, la bretxa entre les dos parts no sols no s’ha reduït, sinó que s’ha eixamplat a mesura que avançaven les converses.
Negociacions enrocades per la reforma de l’estatut
Enmig d’eixes quatre reunions es va produir fins i tot una ruptura temporal del diàleg. Després de la Setmana Santa, les parts van reprendre els contactes amb la intenció declarada d’avançar, però el conflicte entorn de la reforma de l’estatut marc s’ha anat endurint fins a aconseguir el seu punt més crític. En els últims dies, l’enfrontament ha escalat fins a l’extrem que el comité de vaga, juntament amb altres col·lectius com l’Associació MIR, ha demanat la dimissió de la ministra de Sanitat, Mónica García.
La titular de Sanitat ha rebutjat eixa petició i ha assegurat que pensa mantindre, en les seues paraules, ‘el mateix empenyiment’. Així ho va defendre al Senat, on va acusar els sindicats de, segons la seua versió, ‘amb una mà acordar i amb una altra trencar acords’. La ministra sosté que, en les reunions a porta tancada, el comité accepta els pactes, però que després els desfà en eixir de la sala.
Segons esta interpretació, el comité estaria conforme amb el contingut de les propostes, però tindria dificultats per a traslladar-les a les seues bases. La ministra va arribar a afirmar que ‘l’acord els agrada, però no saben com vendre’l. L’acord els agrada, però com no saben si el podran vendre fora o posar-se la medalla, no ho firmaran’. Amb això suggerix que el bloqueig no respon només a diferències de fons, sinó també a càlculs interns dins del moviment sindical.
Des del Ministeri asseguren que s’ha fet ‘tot el possible’ per desescalar el conflicte. Entre els moviments que reivindica el departament està l’obertura de ‘una via de solució a través de l’estatut Bàsic de l’Empleat públic’ amb l’objectiu de crear taules de negociació específiques per al col·lectiu mèdic en l’àmbit de les comunitats autònomes. El plantejament passa per donar una via pròpia de diàleg a estos professionals dins del marc general de la funció pública.
Esta proposta, d’acord amb la ministra, va ser inicialment acceptada pel comité de vaga. Per a recolzar la seua versió, va llegir en seu parlamentària la transcripció d’una de les reunions, en la qual un representant sindical mostrava la seua aprovació a l’oferta, encara que la condicionava al vistiplau de les comunitats autònomes. Eixe matís apuntava al fet que els governs regionals haurien d’implicar-se perquè la mesura poguera aplicar-se amb efectivitat.
Amb eixa premissa, el Ministeri va convocar a les autonomies a una reunió el dijous, amb la intenció d’avançar en la concreció d’eixa via de solució. No obstant això, la trobada va ser suspesa el mateix dia en què havia de celebrar-se. La decisió va arribar després que els sindicats remeteren la nit anterior un comunicat en el qual anunciaven la seua intenció de mantindre la vaga, la qual cosa el departament va interpretar com un senyal que el clima no era l’adequat per a tancar acords.
El comité de vaga, per part seua, rebutja de pla el relat de Sanitat i acusa el Ministeri de ‘manipular el relat’ sobre els acords. Sosté que la proposta presentada és ‘inviable des del punt de vista jurídic’ perquè el marc normatiu vigent ‘impedix la creació de taules de negociació pròpies’ sense una modificació prèvia de la legislació bàsica estatal. En resum, considera que els canvis que planteja Sanitat no poden aplicar-se amb les lleis actuals i que s’està generant una expectativa que no es correspon amb la realitat.
Com a resultat d’este bloqueig, la conseqüència immediata és la convocatòria d’un tercer atur setmanal en els centres sanitaris de tota Espanya. Els sindicats han advertit a més de que les mobilitzacions no es detindran ací: anuncien que prolongaran els aturs, almenys, fins al mes de juny si no s’aconseguix una solució que consideren satisfactòria. Per als pacients, això es traduïx en més jornades de servicis mínims i possibles retards en consultes i proves, mentres el conflicte continua obert.
A més de la convocatòria estatal impulsada per CESM, hi ha comunitats autònomes on els sindicats mèdics han solapat les seues pròpies vagues autonòmiques amb la protesta nacional. En estos territoris, els professionals reclamen també competències i millores específiques als seus respectius governs regionals. És el cas d’Aragó, que ha programat un atur del 20 al 24 d’abril i que se sumarà a la vaga estatal, així com de la Comunitat Valenciana i Canàries, on les jornades de protesta s’han fixat per al 30 d’abril i el 4 de maig.
Al marge dels sindicats integrats en CESM, també estan previstes mobilitzacions en altres punts del país. A Catalunya, Metges de Catalunya manté una convocatòria de vaga i ha organitzat una manifestació a Barcelona per a reforçar les seues demandes. A Madrid, Amyts ha anunciat concentracions en diferents hospitals i enfront del Ministeri de Sanitat el dimecres a la vesprada. En conjunt, este calendari de protestes dibuixa un escenari de pressió sostinguda sobre l’Administració, a l’espera que les parts troben un terreny comú per a desbloquejar la negociació.
