A poc mes d’un mes per a la celebracion de la Prova d’Accés a la Universitat (PAU) en tota Espana, l’alumnat de segon de Batxillerat afronta la recta final del curs amb una selectivitat que es consolida en 2026 amb un examen mes practique, amb major homogeneïtat entre territoris i canvis introduïts de manera gradual per a evitar sobresalts.
Catorze comunitats autonomas han assumit les recomanacions de la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanolas (CRUE) per a harmonitzar el model de prova. Deu d’elles les apliquen de manera completa i altres quatre han incorporat entorn del 75% de les orientacions, mentres que el proximo curs se sumaren altres tres autonomias. Aquesta adhesion progressiva mostra que el sistema s’encamina cap a un esquema comun, encara que fins i tot conviu amb algunes diferències territorials.
La PAU de 2026 no canviara molt respecte a la de 2025
El president de Crue-Assumptes Estudiantils i rector de la Universitat de Almeria, Jose Joaquin Cespedes, insistix a traslladar tranquil·litat a l’alumnat i recalca que la PAU de 2026 no canviarà molt respecte a la de 2025. Detalla que s’augmentara el percentatge de preguntes competencials en determinades matèries de manera molt gradual i que en unes altres es reducira lleument el nivell d’optativitat. Es tracta, subratlla, de petixos canvis que s’han anat treballant al llarg del curs, de manera que l’estudiantat ja s’ha familiaritzat amb l’enfocament.
Una de les principals novetats que es consolida és que, per segon anus consecutiu, la PAU tendra un unico model d’examen per matèria, enfront dels dos models que coexistian abans. La prova manté una duracion de 90 minuts per assignatura i, seguint les recomanacions de la CRUE, este anus les faltes de ortografia en matematicas no penalitzen. Aquesta excepcion busca que el focus en aquesta matèria se centre en el raonament i la resolucion de problemes, sense que els errors formals resten punts.
En les matèries de Llengua Castellana i Literatura II, llengües cooficials i llengües estrangeres, la penalizacion per errors ortograficos podra aconseguir un maximo de 2 punts, mentres que en la resta d’assignatures la perduda maxima sàrria d’1 punt. Este criteri reforça la importància de la correccion linguistica en les matèries on la expression escrita és l’eix central de la evaluacion, però manté un marge mes reduït en la resta per a no desvirtuar el contingut especifique de cada prova.
En la Comunitat de Madrid s’introduïx, ademas, una novetat tecnica en la correccion: les qualificacions passen a expressar-se en multiplos de 0,1 en lloc de 0,25. Este ajust ha obligat a adaptar els sistemes informaticos de les universitats, però permet una evaluacion mes fina del rendiment de l’alumnat, amb major precision en la nota final. Fonts de la Universitat Complutense destaquen que una valoracion mes global del desempeno obliga l’estudiantat a cuidar no sols el contingut, sinó tambien la expresion, l’estructura de les respostes i la solidesa de les justificacions.
Calendari i particularitats territorials
Segun les dades disponibles, la major part de les comunitats autonomas celebrara la PAU en convocatòria ordinària els dies 2, 3 i 4 de juny. No obstant això, es mantenen algunes variacions: Madrid avança l’inici a l’1 de juny i es prolonga fins al dia 4; Canàries desenrotllara els examenes del 2 al 5 de juny, i Castella-la Manxa els situara en la segona setmana del mes, els dies 8, 9 i 10 de juny. Estes diferències responen a la organizacion interna de cada territori i a la necessitat de coordinar seus, tribunals i servicis de correccion.
Quant a la convocatòria extraordinària, la major part dels territoris fixa els examenes per al 30 de juny i l’1 i 2 de juliol. Navarra avança este segon torn als dies 24, 25 i 26 de juny, mentres que Castella-la Manxa ho situa en el període entre el 29 i el 30 de juny i l’1 de juliol. Astúries, per part seua, retarda les proves extraordinàries als dies 6, 7 i 8 de juliol. Este marge temporal permet que l’alumnat amb assignatures pendents o que no supere la primera convocatòria dispose d’unes setmanes addicionals de preparacion.
Castella i Leon adaptara la prova per a l’alumnat amb necessitats especifiques de suport educatiu o d’un altre tipus, tant en els temps de realizacion com mitjançant models especials d’examen. Estes adaptacions pretenen garantir la igualtat d’oportunitats i que les condicions particulars de cada estudiant no suposen un desavantatge en una prova decisiva per al seu futur academico.
A La Rioja, el torn de manana s’avançara mitja hora per a evitar les hores centrals de major calor, una mesura que busca millorar les condicions ambientals a les aules i afavorir la concentracion. En la Comunitat Valenciana pes l’amenaça d’una vaga indefinida del professorat a partir de maig, una situacion que, encara que todavia no s’ha concretat, se seguix amb atencion pel seu possible impacte en la organizacion dels examenes i en la recta final del curs.
El dispositiu de seus i tribunals tambien reflectix la dimension de la prova. En el Pais Basc s’han habilitat 26 centres per a la realizacion de prop de 95.000 examenes, la qual cosa implica una àmplia movilizacion de recursos humans i materials. En Aragon es preve la presència de 12 tribunals distribuïts entre les tres capitals de província i les localitats d’Ejea de los Caballeros, L’Almunia, Calataiud, Tarassona, Jaca, Barbastre, Fraga, Monzon, Alcanniz i Calamocha, amb la finalitat d’acostar la prova al major numere possible d’estudiants.
En la Region de Múrcia els examenes es desenrotllaren en un total de 12 seus, repartides estrategicamente per a cobrir el territori. Este desplegament busca evitar desplaçaments excessius de l’alumnat i facilitar una logistica fluida en l’accés a les aules, el lliurament de examenes i la coordinacion dels equips docents.
Davant la tension pròpia d’estes dates, algunes universitats i governs autonomicos han reforçat la orientacion a l’estudiantat mitjançant guias practiques. La Universitat de Castella-la Manxa, la Universitat de Sevilla, la de Las Palmas de Gran Canaria o el govern de la Comunitat Valenciana han publicat materials i consells per a sobreviure a la PAU. Entre les recomanacions s’inclouen pautes per a planificar el temps d’estudi, descans i oci, asi com a estratègies per a manejar l’ansietat i el estres en els dies previs i durant els examenes.
L’enfocament competencial
La Comision d’Assumptes Estudiantils de la CRUE ha fixat que este anus la competencialidad dels examenes puga aconseguir fins a un 70% en Llengua Castellana i Literatura II, la qual cosa suposa que la major part de les preguntes exigira aplicar coneixements a textos i situacions concretes, i no sols reproduir teorias o continguts memoritzats. En Història de Espana s’establix un minimo del 50% d’enfocament competencial, de manera que almenys la mitat de la prova s’orientara a interpretar processos historicos, relacionar esdeveniments i argumentar a partir de fonts i documents.
En Història de l’Art, les preguntes de caràcter practique representaren entre el 80% i el 100% de l’examen, reforçant el analisis directe d’obres, estils i contextos. En Geografia i en Matematicas Aplicades, el percentatge de qüestions competencials no podra ser inferior al 50%, la qual cosa implica que l’alumnat debera resoldre problemes vinculats a situacions reals, interpretar mapes, graficos o dades i justificar les seues respostes de forma raonada.
El rector Jose Joaquin Cespedes advertix que, quan els examenes arriben a ser competencials al 100%, habra que revisar aspectes com la duracion de cada prova, la possible reduccion del numere de preguntes o la participacion d’especialistes de cada matèria en la elaboracion dels enunciats. L’objectiu sàrria assegurar que els exercicis puguen respondre’s adequadament en el temps previst sense sobrecarregar a l’alumnat.
D’altra banda, la idea d’establir un unico examen estatal, similar al model MIR, es considera inviable ara com ara. Fonts del rectorat de la Universitat Complutense subratllen que existixen curriculos de Batxillerat diferents en funcion de la autonomia competencial de cada comunitat autonoma, la qual cosa dificulta unificar completament la prova. Ademas, es senala que no es podria garantir al cent per cent la custòdia i confidencialitat de 26 examenes simultaneos en tots els districtes universitaris. Per tot això, el model actual avança cap a una major homogeneïtat sense arribar a la implantacion d’una unica prova nacional.
