Antonio Garamendi, president de la CEOE, ha defés amb contundència la continuïtat de l’energia nuclear a Espanya
Antonio Garamendi, president de la CEOE, ha defés amb contundència la continuïtat de l’energia nuclear a Espanya en considerar que no té sentit donar l’esquena a aquesta font en el context actual. Al seu juí, el debat energètic està marcat per la possibilitat d’una nova crisi, per la necessitat de reforçar l’autonomia estratègica i per l’elevada dependència del gas, factors que fan, segons sosté, incoherent renunciar a una tecnologia ja disponible.
Durant la seua intervenció en un acte empresarial del Fòrum Europa Tribuna Mediterrània, on va presentar al president de la patronal autonòmica valenciana CEV, Vicente Lafuente, Garamendi va ser preguntat per l’apagada elèctrica que va patir Espanya fa un any. Sobre este episodi, va afirmar que no entén que encara no es coneguen de manera clara les causes de l’ocorregut ni s’hagen difós unes conclusions detallades. Per al líder de la patronal, la falta d’informació un any després alimenta la preocupació sobre la capacitat del sistema per a previndre fallades similars en el futur.
Tancament de centrals i dependència del gas
En este context, Garamendi es va mostrar especialment crític amb la perspectiva de tancar la central nuclear de Almaraz, a Extremadura. Considera que no té molt sentit avançar cap a eixe tancament quan l’economia europea seguix afectada per la crisi derivada de la guerra i quan la dependència del gas continua sent molt elevada. Va recordar que pràcticament el 40% del gas que es consumix procedix dels Estats Units, la qual cosa, al seu juí, deixa a Espanya més exposada a variacions de preu, tensions geopolítiques i decisions de països proveïdors.
El president de la CEOE va subratllar que al voltant del 20% de la demanda elèctrica a Espanya es cobrix actualment amb energia nuclear. En la seua opinió, clausurar estes instal·lacions suposaria restar de colp una part importantíssima del subministrament elèctric, que caldria compensar amb altres fonts. Esta substitució, va advertir, podria encarir el cost de l’energia per a empreses i llars, a més de complicar l’estabilitat del sistema si no es planifica amb temps i amb alternatives fermes.
Garamendi va afegir que la Unió Europea està reconeixent l’energia nuclear com una tecnologia que pot considerar-se dins del marc de la transició verda i que no la classifica com una opció contaminant en els mateixos termes que els combustibles fòssils. Partint d’eixa posició europea, va defendre que Espanya hauria d’aprofitar les centrals que ja té en funcionament i no renunciar per endavant a una ferramenta que contribuïx a garantir el subministrament i a reduir la dependència exterior.
També va advertir que, una vegada que es tanque una central nuclear i transcórreguen uns mesos, resultarà molt difícil tornar a posar-la en marxa. El procés de desmantellament, els requisits de seguretat i els tràmits reguladors fan, segons va remarcar, que no es tracte d’una decisió reversible a curt termini. Per això va insistir que els tancaments han de valorar no sols les consideracions polítiques, sinó també les implicacions tècniques, econòmiques i de seguretat energètica.
Garamendi va reiterar que no té molt sentit que s’estiga donant l’esquena a l’energia nuclear i que es renuncie a alguna cosa que ja es posseïx i està operatiu. Al seu juí, el rebuig respon en gran manera a motius ideològics més que a una anàlisi pragmàtica de costos i beneficis. En este sentit, va reclamar que el debat se centre en l’autonomia estratègica, en la garantia de subministrament i en l’impacte sobre la competitivitat empresarial, per a decidir sobre el futur del parc nuclear amb criteris de llarg termini i no sols per raons polítiques conjunturals.






