Garamendi defén l’energia nuclear i qüestiona el seu tancament en plena crisi energètica

Antonio Garamendi, president de la CEOE, ha defés amb contundència la continuïtat de l’energia nuclear a Espanya

Antonio Garamendi, president de la CEOE, ha defés amb contundència la continuïtat de l’energia nuclear a Espanya en considerar que no té sentit donar l’esquena a aquesta font en el context actual. Al seu juí, el debat energètic està marcat per la possibilitat d’una nova crisi, per la necessitat de reforçar l’autonomia estratègica i per l’elevada dependència del gas, factors que fan, segons sosté, incoherent renunciar a una tecnologia ja disponible.

Durant la seua intervenció en un acte empresarial del Fòrum Europa Tribuna Mediterrània, on va presentar al president de la patronal autonòmica valenciana CEV, Vicente Lafuente, Garamendi va ser preguntat per l’apagada elèctrica que va patir Espanya fa un any. Sobre este episodi, va afirmar que no entén que encara no es coneguen de manera clara les causes de l’ocorregut ni s’hagen difós unes conclusions detallades. Per al líder de la patronal, la falta d’informació un any després alimenta la preocupació sobre la capacitat del sistema per a previndre fallades similars en el futur.

Tancament de centrals i dependència del gas

En este context, Garamendi es va mostrar especialment crític amb la perspectiva de tancar la central nuclear de Almaraz, a Extremadura. Considera que no té molt sentit avançar cap a eixe tancament quan l’economia europea seguix afectada per la crisi derivada de la guerra i quan la dependència del gas continua sent molt elevada. Va recordar que pràcticament el 40% del gas que es consumix procedix dels Estats Units, la qual cosa, al seu juí, deixa a Espanya més exposada a variacions de preu, tensions geopolítiques i decisions de països proveïdors.

El president de la CEOE va subratllar que al voltant del 20% de la demanda elèctrica a Espanya es cobrix actualment amb energia nuclear. En la seua opinió, clausurar estes instal·lacions suposaria restar de colp una part importantíssima del subministrament elèctric, que caldria compensar amb altres fonts. Esta substitució, va advertir, podria encarir el cost de l’energia per a empreses i llars, a més de complicar l’estabilitat del sistema si no es planifica amb temps i amb alternatives fermes.

Garamendi va afegir que la Unió Europea està reconeixent l’energia nuclear com una tecnologia que pot considerar-se dins del marc de la transició verda i que no la classifica com una opció contaminant en els mateixos termes que els combustibles fòssils. Partint d’eixa posició europea, va defendre que Espanya hauria d’aprofitar les centrals que ja té en funcionament i no renunciar per endavant a una ferramenta que contribuïx a garantir el subministrament i a reduir la dependència exterior.

També va advertir que, una vegada que es tanque una central nuclear i transcórreguen uns mesos, resultarà molt difícil tornar a posar-la en marxa. El procés de desmantellament, els requisits de seguretat i els tràmits reguladors fan, segons va remarcar, que no es tracte d’una decisió reversible a curt termini. Per això va insistir que els tancaments han de valorar no sols les consideracions polítiques, sinó també les implicacions tècniques, econòmiques i de seguretat energètica.

Garamendi va reiterar que no té molt sentit que s’estiga donant l’esquena a l’energia nuclear i que es renuncie a alguna cosa que ja es posseïx i està operatiu. Al seu juí, el rebuig respon en gran manera a motius ideològics més que a una anàlisi pragmàtica de costos i beneficis. En este sentit, va reclamar que el debat se centre en l’autonomia estratègica, en la garantia de subministrament i en l’impacte sobre la competitivitat empresarial, per a decidir sobre el futur del parc nuclear amb criteris de llarg termini i no sols per raons polítiques conjunturals.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Bernabé defén les obres en Rodalia malgrat els problemes puntuals en la C2

Pilar Bernabé reivindica la inversió en Rodalia i admet incidències com el caos en la línia C2, que atribuïx a les obres per a millorar la xarxa ferroviària.

Ampli desfasament en el seguiment de la vaga de metges en la Comunitat Valenciana

Sanitat situa el seguiment de la vaga de metges en la Comunitat Valenciana en el 7,43%, mentres que el sindicat CESMCV l'eleva fins al 90%, amb fortes diferències per províncies i condicionades pels servicis mínims.

Boies marines que convertixen dades del Mediterrani en art digital viu

El projecte Coneixement flotant transforma en temps real les dades de boies marines enfront d'Oropesa en art digital i escultures que conviden a reflexionar sobre el patrimoni natural i els anomenats temps liquidos.

Justícia i Fiscalia pacten 200 noves places de fiscals, 20 per a la Comunitat Valenciana

El Ministeri de Justícia i la Fiscalia General de l'Estat acorden el repartiment territorial de 200 noves places de fiscal. La Comunitat Valenciana suma 20 llocs i Madrid, Catalunya i Andalusia concentren el major reforç percentual i en números absoluts.

El Llevant es juga la permanència davant tres rivals europeus i dos finals en el Ciutat

El Llevant tancarà la temporada amb tres eixides davant equips en lluita per Europa i dos dols directes a casa que poden decidir la permanència en LaLiga.

El València es juga la salvació davant quatre equips del top 10 en un maig decisiu

El València encara un mes de maig clau per la permanència amb cinc partits, quatre d'ells davant rivals situats entre els deu primers de LaLiga. El marge amb el descens és de només cinc punts.

Bernabé acusa a Abascal i Feijóo de recolzar teories ultres sobre immigració

Pilar Bernabé critica que la prioritat nacional de PP i Vox trenca el consens construït a Espanya i els acusa de recolzar teories ultres sobre immigració que ja no donen suport a altres líders europeus.

Catalá llança en el Congrés una ofensiva política per a reactivar el soterrament de Serradora

L'alcaldessa de València impulsa sis iniciatives en el Congrés per a pressionar al Ministeri de Transports i reclamar la reactivació del soterrament de les vies de Serradora, paralitzat des de 2021 malgrat tindre el seu estudi informatiu executat al 76%.