El terratrémol registrat este dimecres a Ontinyent, a l’interior de la província de València, s’emmarca dins de l’activitat sísmica normal del sistema Ibèric i no suposa una situació excepcional per a la zona, segons explica un catedràtic de Geofísica de la Universitat Politècnica de València (UPV), que insistix que es tracta d’un fenomen que ocorre de manera habitual.
L’especialista detalla que en este episodi sísmic s’ha anat alliberant energia de manera progressiva, la qual cosa encaixa amb el comportament esperat de la tectònica en esta àrea. Subratlla que el territori mai està completament quiet, que l’escorça terrestre es mou de manera constant i que, en determinades ocasions, la població arriba a percebre eixes sacsejades. Des del seu punt de vista, no és necessari atorgar a este sisme més rellevància de la que té, ja que encaixa en els patrons habituals d’una regió amb activitat sísmica moderada.
Un sisme de 3,5 graus i diversos moviments previs
El tremolor més intens d’este episodi va tindre lloc a les 8.23 hores al nord-oest d’Ontinyent. L’Institut Geogràfic Nacional l’ha xifrat en 3,5 graus de magnitud i ha situat el seu hipocentre a uns 7 quilòmetres de profunditat. Este moviment s’ha percebut en tot el municipi, una cosa lògica tenint en compte la seua proximitat a la superfície i la proximitat a la zona habitada.
Hores abans ja s’havien registrat altres xicotets terratrémols en l’entorn, de menor intensitat. El catedràtic indica que esta seqüència encaixa amb el que es considera normal en punts actius de la Comunitat Valenciana: poden produir-se diversos sismes encadenats, alguns a penes perceptibles i altres que sí que es noten. En la seua opinió, és probable que es registren més moviments en els pròxims dies, encara que la ciència no permet anticipar amb precisió ni la seua magnitud ni el seu moment exacte.
L’expert recorda que en Sismologia no existixen certeses a l’hora de predir quan es produirà un terratrémol ni si un de menor magnitud precedirà a un altre major. Tampoc es pot assegurar que un tremolor relativament destacat vaja a anar seguit d’un sisme més fort. Esta impossibilitat de predicció fa que la gestió del risc es base en el coneixement de la perillositat de cada zona i en la preparació de la població i les infraestructures, més que en avisos concrets sobre un esdeveniment imminent.
Demana tranquil·litat i explica el llindar dels sismes nocius
El missatge central d’este geofísic és de calma. Insistix que el succeït entra dins del previsible en una regió catalogada com de sismicitat moderada a baixa. Segons explica, mentres els terratrémols no superen valors d’entre 4,5 i 5 graus de magnitud, l’habitual és que no generen danys significatius. A partir d’eixos llindars, l’impacte potencial sobre edificis i infraestructures augmenta de manera important.
El catedràtic recorda a més que un increment d’un sol grau en l’escala utilitzada per a mesurar els terratrémols suposa una variació molt gran en l’energia alliberada, ja que es tracta d’una escala logarítmica. Això significa que la diferència entre un sisme de 3,5 i un de 4,5 o 5 no és lineal, sinó que el segon allibera molta més energia. Per això, un terratrémol com el d’Ontinyent, que s’ha quedat en 3,5 graus i no ha superat els nivells considerats potencialment nocius, s’interpreta dins dels màrgens de normalitat per a una zona sísmica com la valenciana.
