Prop de 270.000 persones han deixat de ser ateses en la sanitat pública de la Comunitat Valenciana des de l’inici de la vaga mèdica
Prop de 270.000 persones han deixat de ser ateses en la sanitat pública de la Comunitat Valenciana des de l’inici de la vaga mèdica, que es desenrotlla de manera intermitent des de desembre i que ha afectat tant l’Atenció Primària com a consultes externes, tècniques diagnòstiques i intervencions quirúrgiques.
Segons dades de la Conselleria de Sanitat, entre desembre de 2025 i els mesos de febrer i març, així com els dies 27, 28 i 29 d’abril d’enguany, un total de 269.525 pacients no han sigut atesos a causa dels aturs convocats pels sindicats mèdics per a reclamar millores laborals i un estatut marc propi. Aquesta xifra reflectix l’impacte acumulat d’una protesta que s’ha mantingut en el temps i que ha anat generant efectes en cadena sobre les llistes d’espera.
Distribució de l’impacte assistencial
Del conjunt de pacients afectats, 101.925 corresponen a consultes externes que han hagut de ser ajornades o reprogramades. Estes consultes solen ser el pas clau per a controlar patologies cròniques, ajustar tractaments o derivar a proves i especialistes, per la qual cosa la seua suspensió pot retardar diagnòstics o seguiments ja previstos.
En l’àmbit de les tècniques, com a proves diagnòstiques i procediments específics, el nombre de persones no ateses ascendix a 34.609. La demora en esta mena d’actuacions pot provocar que altres fases de l’atenció sanitària, com les intervencions quirúrgiques o les revisions mèdiques, es vegen també desplaçades en el temps.
Quant a l’activitat quirúrgica, 3.346 pacients han deixat de ser operats durant el període de vaga. Cada operació ajornada exigix ara una nova planificació de quiròfans, equips i agendes mèdiques, la qual cosa incrementa la pressió sobre un sistema que ja arrossega llistes d’espera prèvies.
El major impacte quantitatiu es registra en l’Atenció Primària, on 129.648 persones no han sigut ateses. Els centres de salut són la porta d’entrada al sistema i concentren bona part de l’assistència quotidiana; per això, els aturs en este nivell assistencial tendixen a acumular ràpidament cites pendents i consultes que es traslladen a dates posteriors.
Seguiment, resposta de la Conselleria i crides
La vaga que s’ha desenrotllat durant esta setmana d’abril en la Comunitat Valenciana ha conclòs este dijous, segons els convocants, amb un seguiment del 90 per cent. La Conselleria de Sanitat, no obstant això, rebaixa eixa xifra i situa la participació en el 9,35 per cent. Aquesta diferència evidencia el fort desacord entre l’administració i els sindicats tant en la valoració de l’abast dels aturs com en la interpretació dels seus efectes.
El passat 27 de març, el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, va reclamar a la ministra de Sanitat, Mónica García, que buscara una solució abans del 27 d’abril per a evitar la vaga de metges. Llavors ja va advertir del nombre de pacients valencians afectats per les protestes, subratllant la preocupació pel creixement de les demores i l’augment de la pressió sobre els servicis sanitaris.
Des del Sindicat Mèdic han insistit que el seu objectiu no és perjudicar la població ni incrementar les ja considerades inacceptables llistes d’espera, sinó forçar a les administracions sanitàries a abordar el que qualifiquen de sobrecàrrega assistencial, excés d’hores de treball i maltractament laboral. Segons el sindicat, estes condicions contribuïxen al fet que el volum de pacients en espera cresca mes a mes.
Per este motiu, l’organització sindical ha cridat la ciutadania a recolzar les seues reivindicacions, que presenten com l’única via vàlida per a revertir la situació i defendre la sanitat pública. El conflicte obri així un debat sobre com conjugar la protesta laboral dels professionals sanitaris amb la necessitat de garantir l’atenció als pacients i limitar l’impacte sobre els qui ja patixen demores en les seues cites i tractaments.
