El Último de la Fila ha tancat la gira este dijous a la nit al Ciutat de València, amb un últim concert que ha barrejat nostàlgia, humor i un profund agraïment al públic valencià i als fans desplaçats d’altres comunitats, després de quasi trenta anys lluny dels escenaris.
‘Fins sempre, ha sigut un plaer. Ens heu fet feliços dotze nits com dotze sols’, ha sigut la frase de comiat de Manolo García i Quim Portet davant un estadi entregat, que ha acomiadat la banda com si no volguera deixar-la marxar mai.
Des dels primers acords d’‘Huesos’, ‘Conflicto armado’ i ‘Querida Milagros’, l’ambient ha sigut d’entrega absoluta. Estes primeres cançons han convertit el públic en un autèntic mar d’aplaudiments i en un cor gairebé afinat, al qual el grup ha saludat amb complicitat: ‘esteu bé o molt bé? Visca el País Valencià’.
En una entrevista prèvia, García i Portet ja havien avançat que, per a ells, el més important era divertir-se i ‘poder riure amb amics’. Este esperit lúdic s’ha notat a l’escenari i s’ha contagiat a una grada que s’ha deixat la veu durant més de dos hores de concert.
El vocalista ha volgut agrair també l’esforç de qui ha viatjat des d’altres comunitats autònomes per no perdre’s el que sembla que serà l’últim directe de la banda. ‘Gràcies per ventilar amb nosaltres els sentiments i les emocions, gràcies de cor’, ha exclamat emocionat.
Homenatge a la música valenciana
Abans d’afrontar el tema ‘Sin llaves’, Quim Portet ha tingut unes paraules especials per a València. Ha recordat que ha tingut ‘la sort’ de trobar-se amb la música popular valenciana i ha reivindicat el seu valor: ‘El País Valencià és un país de músics, de bandes i això ho hem d’apoyar’, ha cridat, arrencant un nou esclat d’aplaudiments.
Eixe públic ‘gairebé afinat’ ha acompanyat el grup en tot moment i ha corejat amb força cançons com ‘Aviones plateados’. En esta, a García quasi no li ha fet falta repetir que volia aplaudiments forts per a la gravació; amb dos avisos n’ha tingut prou.
La connexió entre banda i públic s’ha mantingut constant. La vetlada, de més de dos hores, ha demostrat que, tot i els anys d’absència, les cançons continuen vives en la memòria col·lectiva i mantenen intacte el seu poder d’enganxar generacions diferents.
Pocs mòbils i molta presència
Després de ‘Dios de la lluvia’ i ‘Soy un accidente’, García s’ha pres un moment per cuidar la grada. Ha advertit que podien demanar-los aigua i ha assenyalat ‘el senyor de la camisa hawaiana’, un tal Jorge, que ‘passava botelles d’aigua’ a qui les necessitara, un gest especialment valorat en plena ona de calor, amb ventalls en marxa fins passades les dotze de la nit.
Amb el solo de guitarra que obria ‘Mar antiguo’, s’han encés algunes llanternes de mòbil, encara que no n’hi havia massa durant el concert. El cantant ho ha celebrat obertament: ‘Heu estat ací, que els donen a les pantalles’, ha expressat, reivindicant la presència real per damunt dels telèfons.
Entre cançó i cançó, el grup de Barcelona ha anat compartint anècdotes amb el públic, en un to pròxim i divertit. Han recordat quan van començar com ‘Los Burros’, ‘Los Rápidos’ i ‘altres noms més delirants’, segons ha rememorat Portet entre rialles.
En aquella època, García encara havia de demanar al públic: ‘aneu i multipliqueu-vos’. Ara, després de penjar el cartell de complet després de 30 anys d’absència, aquell missatge sona impensable. ‘Doncs moltes gràcies per haver-vos multiplicat tant’, ha bromejat el guitarrista, de nou entre rialles.
Energia, humor i records
L’energia de García s’ha notat fins i tot quan s’ha assegut en una cadira, jugant amb una baqueta mentres interpretava ‘Disneylandia’. Abans, la banda havia dedicat un aplaudiment als més ‘cremats i apretats d’este país: els autònoms’, un col·lectiu al qual han volgut reconéixer d’esta manera.
Després, el rètol ‘Tengo una vaca lechera’ ha donat pas a ‘El que canta su mal espanta’. Per a este tema, García ha admés, entre bromes, que necessitava ‘la xuleta’ perquè, segons ha dit, ‘tinc la memòria com el cul’. Tot i això, no ha volgut oblidar un record molt seriós: ha enviat un abraç i un pensament especial a aquells seguidors del grup que ja no estan.
‘Canta por mí’ ha sigut un dels moments més intensos de la nit. Literalment, el públic ha tingut el cantant més a prop que mai. García ha decidit baixar de l’escenari i ficar-se entre la gent, més enllà de les tanques que separen la pista, per refrescar-se amb els ventalls dels assistents i acostar-los el micròfon.
Abans de continuar amb ‘Lápiz y tinta’, el músic ha presentat un convidat especial a la guitarra, Albert Serrano, que s’ha unit a una banda que ha mantingut ‘els de sempre’, però que també ha incorporat membres ‘especials’. Entre ells, la seua filla Sara, que ha tocat amb Serrano la cançó que porta el seu nom, entre altres peces.
Una banda en plena forma
La banda s’ha lluït amb una tècnica impecable, fins i tot tocant la guitarra d’esquena al públic en alguns moments. No s’han deixat res en el tinter i han rematat la nit amb alguns dels seus himnes més esperats, com ‘Como un burro amarrado en la puerta del baile’ i ‘Insurrección’, acompanyats de globus, confeti i canons de foc.
Com no podia ser d’una altra manera a València, un castell de focs artificials ha posat el punt final. Ha esclatat just quan sonava la gran frase ‘¿Dónde estabas entonces cuando tanto te necesité?’, que l’estadi ha corejat a ple pulmó per tancar un concert que ningú semblava voler acabar.
‘Cal valorar cada dia i estar alegres’, ha remarcat el vocalista en els últims minuts, abans d’avançar que publicaran un CD. Després, s’ha llançat al públic des de l’escenari en un últim adéu, llarg i intens, que ha resumit l’afecte mutu entre la banda i els seus seguidors.
