16.1 C
València
Dijous, 18 desembre, 2025

L’hafefobia, la por irracional a ser tocat que sorgix amb el coronavirus

Mascareta per Nadal.

Portem massa mesos sotmesos a estes mesures | Laia Solanellas

 

Experts en psicologia advertixen de l’auge de fòbies davant la pandèmia com la hafefobia o por de ser tocat, que naix de la por irracional que aflora en relacionar de manera prolongada el contacte físic amb el contagi de la Covid-19 i la mort i que pot tindre conseqüències especialment preocupants en xiquets i persones majors.

 

El psicòleg valencià Enric Valls explica que és la por exagerada i persistent el que genera una fòbia, que és «irracional, tòxica i que ens limita enormement en el nostre funcionament», i les psicòlogues Nika Vázquez Seguí i Gracia Vinagre posen el focus en els xiquets i la importància del contacte en el seu desenvolupament emocional.

 

Valls afirma que durant la pandèmia s’han potenciat certes fòbies, com la social, l’agorafòbia (por a espais exteriors o multituds), les síndromes com el de la cabanya (el sentiment de no voler eixir al carrer per un futur social d’incertesa) i la hafefobia, que consistix en la por irracional a ser tocat per algú o per alguna cosa o a tocar alguna cosa.

 

Sorgix per la por que apareix com a mecanisme de defensa davant una situació en la que es produix un manteniment prolongat de la distància social i pels missatges sobre el contagi del virus que fa que algunes persones s’obsessionen i paralitzen amb idees com el fet d’agafar el carro de la compra, xocar el colze amb algú, tocar el botó de l’ascensor o obrir una porta.

 

Segons Valls, «portem massa mesos sotmesos a estes mesures» que generen estrés i ansietat prolongades, i encara «no veiem el final», el que ens genera molt més sofriment i angoixa; si això ho sumem a personalitats amb alt nivell d’autoexigència molt alta, es té més tendència a patir esta fòbia.

 

A mesura que vaja desapareixent el virus, indica Gracia Vinagre, «tornarem a relacionar-nos suposadament com abans, però els xiquets s’estan desenvolupant i necessiten més el contacte», el que advoca a què en els entorns familiars o entre els convivents s’intensifiquen les mostres d’afecte i el contacte perquè la falta no siga tan evident o es note tant.

 

Els xiquets

Nika Vázquez Seguí fa una reflexió sobre la gent que ja abans necessitava un espai vital més ampli que els altres, i que ara sent més por i no toca ni abraça fins i tot als seus pares, fills o germans i esta por, afig, farà molt de mal.

 

La psicòloga veu ací una repercussió a llarg termini, perquè al no haver contacte físic té a vore amb com analitza el cervell la realitat i això podria fer que el no tocar als altres «es convertisca en un estil de vida»: ja coneix casos de qui continua llavant tota la compra en arribar a casa, fins i tot sabent que les autoritats sanitàries han indicat que este extrem ja no és necessari.

 

I conta el cas d’una pacient, que és professora en un col·legi i que està espantada: «Són els xiquets els que quan algú els passa prop diuen que no t’acostes», diu. Els xiquets han interioritzat ja que és un perill tocar a algú, per això Vázquez Seguí advoca per treballar i estar atents amb ells i dir-los quan és perillós tocar i quan no.

 

La tercera edat

En el cas dels majors, esta fòbia, que pot no ser totalment patològica, però sí que manifestar-se de manera augmentada, pot portar a l’aïllament, perquè la tercera edat, indica Valls, viu amb una «soledat individual evolutiva per no treballar o tindre limitacions físiques».

 

I ja ha trobat situacions de persones majors que des de març no han eixit de casa, i de no tan majors que han teletreballant i esta creença intensa i irracional fa que no isquen i no es relacionen, segons explica Valls.

 

Gracia Vinagre fa una crida al fet que esta fòbia «no perjudique el teu dia a dia perquè et pot portar a l’aïllament i emocionalment això no és bo per al desenvolupament cognitiu de l’ésser humà», i coincidix amb Valls a estar més pendents de les persones majors perquè no s’aïllen, perquè el perill és ací però cal vore’l en la seua justa mesura.

Últimes notícies

Broseta deixa la secretaria autonòmica de representació davant la UE amb una dimissió irrevocable

Pablo Broseta ha presentat la seua dimissió irrevocable com a secretari autonòmic de Representació davant la UE i les CCAA. Va anunciar la renúncia en X sense donar motius.

Morant demana als edils d’Almussafes respectar a la denunciant i acatar el decidit pel PSPV

Diana Morant ha reclamat al grup socialista d'Almussafes respecte a la denunciant d'assetjament i obediència a les mesures del partit, que ja ha actuat contra l'alcalde.

El Port d’Alacant rescindix el contracte de l’estructura en la bocana i activa concursos de fred i hidrogen

El consell ha resolt el contracte de l'estructura fixa en la bocana per incompliment del contractista i ha llançat concursos per a una nau frigorífica i una planta d'hidrogen verd.

Creu Roja distribuïx més de 1.800 jocs i joguets a famílies vulnerables d’Alacant

Creu Roja ha iniciat a Alacant el lliurament de més de 1.800 jocs i joguets per a famílies vulnerables per Nadal. Les donacions es classifiquen i arriben directament a les llars.

S’ha obert el pas subterrani que connecta les estacions de Xàtiva i Alacant

La nova passarel·la subterrània de 260 metres ha connectat des d'este dijous les estacions de Xàtiva i Alacant en uns tres minuts. L'obra, de més de 24 milions, ha reforçat el servici de Metrovalencia i l'entorn urbà del centre de València.

CCOO PV exigix activar el diàleg social i prioritza la vivenda

Ana García Alcolea ha presentat el seu informe al Consell Confederal amb un balanç socioeconòmic i un full de ruta immediat. CCOO PV ha reclamat activar ja el diàleg social i ha situat la vivenda com a prioritat, al costat d'ocupació i finançament.

Educació atorga els primers 13 milions en ajudes per a material escolar després de la DANA

Educació ha concedit 13 milions en cinc resolucions per a 26.000 alumnes afectats per la DANA. La convocatòria total ascendix a 100,6 milions per a 68.893 estudiants.

Rovira fixa com a prioritats la reforma del finançament i la baixada d’impostos

El nou conseller d'Economia, Hisenda i Administració Pública ha defés un nou model de finançament i mantindre la rebaixa fiscal. També ha proposat un fons d'anivellament mentres es negocia la reforma.