Els gossos han desenrotllat un múscul per a entendrir als amos amb els ulls

Imatge d'un gos amb cara trista

Imatge d’un gos amb cara trista | Arxiu

 

Els gossos han evolucionat de tal manera que han generat  tècniques per a millorar la interacció amb els humans. Un nou estudi confirma este extrem i conclou que els millors amics de l’home han desenrotllat un múscul amb el pas del temps que modifica l’expressió dels ulls per tal d’entendrir a les persones.

 

Concretament, es tracta del múscul LAOM, situat justet damunt dels ulls canins i que eleva la part interior de les celles. D’esta manera, quan el gos posa en pràctica esta tècnica, aparenta uns ulls més grans i tristos, creant una reacció en les persones de més tendresa, empatia i protecció, ja que té una semblança a la mirada innocent dels xiquets.

 

La investigació l’ha duta a terme un grup d’experts de la Duke University a Pittsburgh (Estats Units) i els resultats han sigut publicats a la revista PNAS. L’estudi ha consistit a comparar la musculatura facial i els moviments oculars de gossos i llops, espècies que són família i que han desenrotllat musculatures diferents.

 

Els múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista

El múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista | Arxiu

 

Millorar la comunicació amb les persones

Els experts relacionen eixa evolució facial dels gossos i el desenrotllament del múscul LAOM al fet que els animals volen millorar la seua comunicació amb els humans. «L’evolució dels gossos s’explica per la interacció amb els  humans», assegura Anne Burrows, coautora de la investigació, que afig: «S’han afavorit característiques relacionades amb la capacitat de comunicar-se amb les persones, igual com una baixa agressivitat, cosa que inclou l’expressió dels ulls».

 

Segons els investigadors, eixe múscul LAOM no existix en els llops, animals més habituats a la vida salvatge i que no tenen necessitat d’interactuar amb els humans. Destaca el fet que el ‘husky’ siberià és la raça de gos que té menys desenvolupat el múscul, degut al seu parentesc amb els llops. Tot alhora suggerix que els gossos van començar a desenrotllat esta característica fa entre 30.000 i 35.000 anys, abans del naiximent dels primers ‘huskies’.

 

Cal destacar que els gossos tenen molt més contacte visual amb els humans que els llops. Per exemple, quan un gos necessita ajuda busca la mirada de la persona, provocant en els dos l’alliberament de més oxitocina, l’hormona del vincle efectiu. Amb tot, els experts asseguren que no hi ha proves que els animals de companyia utilitzen els moviments d’ulls de manera intencionada per a manipular a les persones.

 

Els 'huskies' són la raça de gos amb aquest múscul menys desenvolupat

Els ‘huskies’ són la raça de gos amb el múscul menys desenrotllat | Arxiu

 

La mirada, clau a l’hora de triar quin t’endús de la gossera

L’estudi corrobora les dades que es van obtindre l’any 2013 d’una altra investigació duta a terme pel mateix equip, que assegurava que els gossos de centres d’acollida que fan esta mirada més trista tenen més possibilitats de ser adoptats. El recent treball confirma que esta expressió, fruit del múscul LAOM, genera la reacció empàtica i de ‘pena’ entre les persones que miren els gossos per a triar quin s’enduen a sa casa.

 

«El que sabem és que mouen més les celles quan algú els està mirant, cosa que suggerix que és un moviment que controlen de manera voluntària», assegura la primera autora de la investigació, Juliane Kaminski.

 

També et pot interessar…

Últimes notícies

Les compravendes de vivenda cauen un 8,6 % en juliol a la Comunitat Valenciana

La compravenda de vivenda ha baixat un 8,6 % interanual en juliol a la Comunitat Valenciana, fins a 9.487 operacions, en un context de descens generalitzat a Espanya i de crisi d’accés a la vivenda.

El primer cap de setmana de la tardor manté oratge estable i calor quasi estiuenca

La Comunitat Valenciana enceta el primer cap de setmana de la tardor amb estabilitat, cel poc nuvolat i màximes que este divendres superaran els 30 graus, sobretot a l’interior.

Tres dones majors ferides en un atropellament a Torreblanca per un cotxe en sentit contrari

Tres dones d’avançada edat han resultat ferides a Torreblanca després de ser atropellades quan estaven assegudes a la vorera. El conductor circulava en sentit contrari i es va negar a fer-se la prova d’alcoholèmia.

Les penyes de Bous al Carrer porten al TSJCV el nou reglament de festejos taurins

La Federació de Penyes de Bous al Carrer ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del TSJCV contra el nou reglament autonòmic de festejos taurins, que entrarà en vigor l’1 de gener de 2027, sobretot per la major intervenció dels ajuntaments i el cost de les inspeccions tècniques.

Estabilitat i cels clars demà divendres, amb calor forta en punts del Mediterrani

L’anticicló mantindrà demà divendres un oratge estable, sense pluges i amb cels en general rasos. A la Comunitat Valenciana les temperatures es mantindran, amb lleuger repunt de les màximes a l’interior de València.

La Universitat de València marca noves regles per a usar la IA de manera responsable

La Universitat de València ha aprovat unes noves directrius per a l’ús responsable de la intel·ligència artificial i ha iniciat un pla estratègic amb infraestructures pròpies, convenis amb proveïdors i formació per a tota la comunitat universitària.

El còctel ‘Puig d’Amaltea’ triomfa com a còctel de l’any a Benidorm

El còctel 'Puig d'Amaltea', que combina ron, vermut a l'oli d'oliva, formatge de cabra i mel cítrica, ha sigut distingit com el millor còctel de 2026 en un concurs organitzat per l'associació de bars, restaurants i cafeteries de Benidorm.

Pérez Llorca defensarà en Les Corts la ‘normalitat’ i la reconstrucció després de la dana

Juanfran Pérez Llorca defensarà dilluns en Les Corts les polítiques del Consell per recuperar la normalitat del debat públic, l’estabilitat institucional i l’eficàcia de la reconstrucció després de la dana. El debat de política general servirà també per repassar la gestió d’esta legislatura i avançar els principals reptes i mesures de futur per a la Comunitat Valenciana.