Els gossos han desenrotllat un múscul per a entendrir als amos amb els ulls

Imatge d'un gos amb cara trista

Imatge d’un gos amb cara trista | Arxiu

 

Els gossos han evolucionat de tal manera que han generat  tècniques per a millorar la interacció amb els humans. Un nou estudi confirma este extrem i conclou que els millors amics de l’home han desenrotllat un múscul amb el pas del temps que modifica l’expressió dels ulls per tal d’entendrir a les persones.

 

Concretament, es tracta del múscul LAOM, situat justet damunt dels ulls canins i que eleva la part interior de les celles. D’esta manera, quan el gos posa en pràctica esta tècnica, aparenta uns ulls més grans i tristos, creant una reacció en les persones de més tendresa, empatia i protecció, ja que té una semblança a la mirada innocent dels xiquets.

 

La investigació l’ha duta a terme un grup d’experts de la Duke University a Pittsburgh (Estats Units) i els resultats han sigut publicats a la revista PNAS. L’estudi ha consistit a comparar la musculatura facial i els moviments oculars de gossos i llops, espècies que són família i que han desenrotllat musculatures diferents.

 

Els múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista

El múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista | Arxiu

 

Millorar la comunicació amb les persones

Els experts relacionen eixa evolució facial dels gossos i el desenrotllament del múscul LAOM al fet que els animals volen millorar la seua comunicació amb els humans. «L’evolució dels gossos s’explica per la interacció amb els  humans», assegura Anne Burrows, coautora de la investigació, que afig: «S’han afavorit característiques relacionades amb la capacitat de comunicar-se amb les persones, igual com una baixa agressivitat, cosa que inclou l’expressió dels ulls».

 

Segons els investigadors, eixe múscul LAOM no existix en els llops, animals més habituats a la vida salvatge i que no tenen necessitat d’interactuar amb els humans. Destaca el fet que el ‘husky’ siberià és la raça de gos que té menys desenvolupat el múscul, degut al seu parentesc amb els llops. Tot alhora suggerix que els gossos van començar a desenrotllat esta característica fa entre 30.000 i 35.000 anys, abans del naiximent dels primers ‘huskies’.

 

Cal destacar que els gossos tenen molt més contacte visual amb els humans que els llops. Per exemple, quan un gos necessita ajuda busca la mirada de la persona, provocant en els dos l’alliberament de més oxitocina, l’hormona del vincle efectiu. Amb tot, els experts asseguren que no hi ha proves que els animals de companyia utilitzen els moviments d’ulls de manera intencionada per a manipular a les persones.

 

Els 'huskies' són la raça de gos amb aquest múscul menys desenvolupat

Els ‘huskies’ són la raça de gos amb el múscul menys desenrotllat | Arxiu

 

La mirada, clau a l’hora de triar quin t’endús de la gossera

L’estudi corrobora les dades que es van obtindre l’any 2013 d’una altra investigació duta a terme pel mateix equip, que assegurava que els gossos de centres d’acollida que fan esta mirada més trista tenen més possibilitats de ser adoptats. El recent treball confirma que esta expressió, fruit del múscul LAOM, genera la reacció empàtica i de ‘pena’ entre les persones que miren els gossos per a triar quin s’enduen a sa casa.

 

«El que sabem és que mouen més les celles quan algú els està mirant, cosa que suggerix que és un moviment que controlen de manera voluntària», assegura la primera autora de la investigació, Juliane Kaminski.

 

També et pot interessar…

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Rescatada una dona després de desplomar-se el sòl d’una vivenda a Venta del Moro

Una dona de 55 anys ha sigut rescatada després de caure uns 2,5 metres en cedir el sòl d'una vivenda en el llogaret Els Marcs, a Venta del Moro, i traslladada a l'Hospital de Requena per policontusiones.

La cooptació dels acadèmics és nociva per al valencià

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una crítica sobre com s’elegixen els acadèmics de l’AVL i una defensa d’un model més plural, transversal i representatiu de les diferents visions sobre el valencià

Bernabé critica la votació de la confraria de Sagunt per anar contra la igualtat de gènere

Pilar Bernabé considera que la negativa de la Confraria de la Puríssima Sang de Sagunt a permetre que les dones processionen per Setmana Santa és contrària a la igualtat i obri la porta a accions legals.

L’exdirectora de la residència de Paiporta afirma que no va rebre avisos de la DANA abans de la riuada

L'exdirectora de la residència Saba de Paiporta sosté davant la comissió del Congrés que no va haver-hi avisos directes de l'administració sobre la DANA i defén que tot l'equip va actuar per a salvar la vida dels majors.

Barcala descarta obrir ara el debat sobre la taxa turística en la Comunitat Valenciana

Luis Barcala insistix que no és el moment de parlar de la taxa turística en la Comunitat Valenciana, malgrat la pressió de PSPV i Compromís per a recuperar-la.

Barcala ultima amb el ministre Puente el projecte de soterrament del Parc Central

Luis Barcala afirma que ha tancat amb el ministre Óscar Puente la presentació imminent del projecte del Parc Central, que preveu soterrar les vies ferroviàries al seu pas per Alacant.

Barcala garantix transparència total en la comissió sobre les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan

Luis Barcala defén que la comissió municipal aclarirà el paper de l'Ajuntament en l'adjudicació de 140 vivendes públiques a la Platja de Sant Joan i promet col·laboració màxima amb la Justícia.

La Generalitat impulsa un centenar d’activitats als parcs naturals per Pasqua

La Generalitat organitza més de cent activitats de 'Pasqua als parcs' en 22 parcs naturals i espais protegits, amb especial protagonisme per als municipis i els centres educatius.