Els gossos han desenrotllat un múscul per a entendrir als amos amb els ulls

Imatge d'un gos amb cara trista

Imatge d’un gos amb cara trista | Arxiu

 

Els gossos han evolucionat de tal manera que han generat  tècniques per a millorar la interacció amb els humans. Un nou estudi confirma este extrem i conclou que els millors amics de l’home han desenrotllat un múscul amb el pas del temps que modifica l’expressió dels ulls per tal d’entendrir a les persones.

 

Concretament, es tracta del múscul LAOM, situat justet damunt dels ulls canins i que eleva la part interior de les celles. D’esta manera, quan el gos posa en pràctica esta tècnica, aparenta uns ulls més grans i tristos, creant una reacció en les persones de més tendresa, empatia i protecció, ja que té una semblança a la mirada innocent dels xiquets.

 

La investigació l’ha duta a terme un grup d’experts de la Duke University a Pittsburgh (Estats Units) i els resultats han sigut publicats a la revista PNAS. L’estudi ha consistit a comparar la musculatura facial i els moviments oculars de gossos i llops, espècies que són família i que han desenrotllat musculatures diferents.

 

Els múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista

El múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista | Arxiu

 

Millorar la comunicació amb les persones

Els experts relacionen eixa evolució facial dels gossos i el desenrotllament del múscul LAOM al fet que els animals volen millorar la seua comunicació amb els humans. «L’evolució dels gossos s’explica per la interacció amb els  humans», assegura Anne Burrows, coautora de la investigació, que afig: «S’han afavorit característiques relacionades amb la capacitat de comunicar-se amb les persones, igual com una baixa agressivitat, cosa que inclou l’expressió dels ulls».

 

Segons els investigadors, eixe múscul LAOM no existix en els llops, animals més habituats a la vida salvatge i que no tenen necessitat d’interactuar amb els humans. Destaca el fet que el ‘husky’ siberià és la raça de gos que té menys desenvolupat el múscul, degut al seu parentesc amb els llops. Tot alhora suggerix que els gossos van començar a desenrotllat esta característica fa entre 30.000 i 35.000 anys, abans del naiximent dels primers ‘huskies’.

 

Cal destacar que els gossos tenen molt més contacte visual amb els humans que els llops. Per exemple, quan un gos necessita ajuda busca la mirada de la persona, provocant en els dos l’alliberament de més oxitocina, l’hormona del vincle efectiu. Amb tot, els experts asseguren que no hi ha proves que els animals de companyia utilitzen els moviments d’ulls de manera intencionada per a manipular a les persones.

 

Els 'huskies' són la raça de gos amb aquest múscul menys desenvolupat

Els ‘huskies’ són la raça de gos amb el múscul menys desenrotllat | Arxiu

 

La mirada, clau a l’hora de triar quin t’endús de la gossera

L’estudi corrobora les dades que es van obtindre l’any 2013 d’una altra investigació duta a terme pel mateix equip, que assegurava que els gossos de centres d’acollida que fan esta mirada més trista tenen més possibilitats de ser adoptats. El recent treball confirma que esta expressió, fruit del múscul LAOM, genera la reacció empàtica i de ‘pena’ entre les persones que miren els gossos per a triar quin s’enduen a sa casa.

 

«El que sabem és que mouen més les celles quan algú els està mirant, cosa que suggerix que és un moviment que controlen de manera voluntària», assegura la primera autora de la investigació, Juliane Kaminski.

 

També et pot interessar…

Últimes notícies

Ordenen l’evacuació de Gàtova per l’avanç de l’incendi de Sogorb

La Generalitat ha ordenat l’evacuació de Gàtova per l’avanç de l’incendi de Sogorb i indica que la població isca per la CV-25 cap a Bétera i Olocau.

Aemet activa avís groc per pluges i tronades al litoral de Castelló dissabte

Aemet ha activat per a dissabte l’avís groc al litoral de Castelló per pluges intenses de fins a 30 l/m2 en una hora i tronades amb possible granís i ratxes molt fortes de vent.

Pobles de la Ribera comencen a quantificar els danys de les fortes tronades

Diversos municipis de l’interior i la costa de València, sobretot a la Ribera, han començat a valorar els danys per les fortes tronades de dijous, amb ratxes de vent de fins a 146 km/h i greus afectacions materials.

Rescatats amb helicòpter dos joves senderistes deshidratats a la serra d’Orihuela

Dos joves senderistes amb símptomes d’esgotament i deshidratació han sigut rescatats amb helicòpter a la serra d’Orihuela, a Alacant. L’operatiu del Consorci Provincial de Bombers els ha evacuat fins al parc de San Vicente.

El vent de més de 140 km/h i la pedra castiguen el caqui a la Ribera

Les fortes ratxes de vent i la pedra de les últimes tempestes han danyat especialment el caqui a la Ribera, segons La Unió de Llauradors i Ramaders, que encara avalua l’abast de les pèrdues.

Confinament a Gàtova pel fum de l’incendi forestal de Sogorb

Emergències ha ordenat el confinament de Gàtova per l’avanç del fum de l’incendi forestal de Sogorb, que ha cremat 133 hectàrees i continua actiu amb diversos fronts.

La UME s’incorpora a l’extinció de l’incendi de Segorbe i s’eleva l’alerta a nivell 2

Emergències ha activat la situació 2 del Pla Especial d’Incendis Forestals per l’incendi de Segorbe i ha demanat reforços a la UME davant el risc per a població i entorn natural.

Les obres al voltant del Martínez Valero avancen amb l’objectiu d’acabar abans de final d’any

Les obres de reurbanització de l’entorn del Martínez Valero, amb 3,2 milions d’inversió, avancen a bon ritme i l’ajuntament preveu finalitzar-les abans de final d’any.