Els gossos han desenrotllat un múscul per a entendrir als amos amb els ulls

Imatge d'un gos amb cara trista

Imatge d’un gos amb cara trista | Arxiu

 

Els gossos han evolucionat de tal manera que han generat  tècniques per a millorar la interacció amb els humans. Un nou estudi confirma este extrem i conclou que els millors amics de l’home han desenrotllat un múscul amb el pas del temps que modifica l’expressió dels ulls per tal d’entendrir a les persones.

 

Concretament, es tracta del múscul LAOM, situat justet damunt dels ulls canins i que eleva la part interior de les celles. D’esta manera, quan el gos posa en pràctica esta tècnica, aparenta uns ulls més grans i tristos, creant una reacció en les persones de més tendresa, empatia i protecció, ja que té una semblança a la mirada innocent dels xiquets.

 

La investigació l’ha duta a terme un grup d’experts de la Duke University a Pittsburgh (Estats Units) i els resultats han sigut publicats a la revista PNAS. L’estudi ha consistit a comparar la musculatura facial i els moviments oculars de gossos i llops, espècies que són família i que han desenrotllat musculatures diferents.

 

Els múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista

El múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista | Arxiu

 

Millorar la comunicació amb les persones

Els experts relacionen eixa evolució facial dels gossos i el desenrotllament del múscul LAOM al fet que els animals volen millorar la seua comunicació amb els humans. «L’evolució dels gossos s’explica per la interacció amb els  humans», assegura Anne Burrows, coautora de la investigació, que afig: «S’han afavorit característiques relacionades amb la capacitat de comunicar-se amb les persones, igual com una baixa agressivitat, cosa que inclou l’expressió dels ulls».

 

Segons els investigadors, eixe múscul LAOM no existix en els llops, animals més habituats a la vida salvatge i que no tenen necessitat d’interactuar amb els humans. Destaca el fet que el ‘husky’ siberià és la raça de gos que té menys desenvolupat el múscul, degut al seu parentesc amb els llops. Tot alhora suggerix que els gossos van començar a desenrotllat esta característica fa entre 30.000 i 35.000 anys, abans del naiximent dels primers ‘huskies’.

 

Cal destacar que els gossos tenen molt més contacte visual amb els humans que els llops. Per exemple, quan un gos necessita ajuda busca la mirada de la persona, provocant en els dos l’alliberament de més oxitocina, l’hormona del vincle efectiu. Amb tot, els experts asseguren que no hi ha proves que els animals de companyia utilitzen els moviments d’ulls de manera intencionada per a manipular a les persones.

 

Els 'huskies' són la raça de gos amb aquest múscul menys desenvolupat

Els ‘huskies’ són la raça de gos amb el múscul menys desenrotllat | Arxiu

 

La mirada, clau a l’hora de triar quin t’endús de la gossera

L’estudi corrobora les dades que es van obtindre l’any 2013 d’una altra investigació duta a terme pel mateix equip, que assegurava que els gossos de centres d’acollida que fan esta mirada més trista tenen més possibilitats de ser adoptats. El recent treball confirma que esta expressió, fruit del múscul LAOM, genera la reacció empàtica i de ‘pena’ entre les persones que miren els gossos per a triar quin s’enduen a sa casa.

 

«El que sabem és que mouen més les celles quan algú els està mirant, cosa que suggerix que és un moviment que controlen de manera voluntària», assegura la primera autora de la investigació, Juliane Kaminski.

 

També et pot interessar…

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Ester Muñoz lamenta la frivolitat de Sánchez sobre l’Iran i demana reflexió per a Espanya

La portaveu del PP en el Congrés ha acusat a Sánchez de tractar amb frivolitat el conflicte de l'Iran i ha reclamat una reflexió sobre els seus efectes per a Espanya. També ha arremés contra Óscar Puente pel cas Adamuz, ha assenyalat dubtes sobre el rescat de Plus ultra i ha demanat a Vox facilitar governs a Aragó i Extremadura.

La EASD celebra 175 anys amb una exposició de talent format a l’escola

La Escola d’Art i Superior de Disseny de València celebra el seu 175 aniversari amb una mostra en el Centre del Carme. Reunix obres de creadors consagrats i nous talents formats en la EASD, oberta fins al 3 de maig.

Buitrago va demanar prudència i no entrar en conjectures pel possible comentari racista de Rafa Mir

Buitrago va demanar prudència i va evitar conjectures després de la denúncia per un possible comentari racista de Rafa Mir a Omar El Hilali. L'àrbitre va activar el protocol.

L’IVIE situa en 36,1 milions l’impacte de la Marató i Mitja Marató de València

L'IVIE va quantificar en 36,1 milions l'impacte directe de les proves a València i en 20 milions el retorn fiscal. El gasto turístic va aconseguir 59 milions en la Marató i quasi 14 en el Mitjà.

El Llevant veu retallat a la mitat el seu límit de cost de plantilla: de 35,5 a 17,4 milions

LaLiga va publicar l'actualització del Límit de Cost de Plantilla i el del Llevant ha baixat de 35,5 a 17,4 milions, més del 50%. Passa a ser el més baix de Primera, per davall del Sevilla.

La reina defén l’equitat en diagnòstic i investigació de les malalties rares

La reina ha reclamat equitat real en l'accés al diagnòstic, la investigació i els tractaments de les malalties rares, subratllant que cada vida conta. La jornada ha reunit pacients, professionals i autoritats amb una crida a reforçar la ciència i reduir els temps de diagnòstic.

Els mutualistes de MUFACE a València ja accedixen a la recepta electrònica

Més de 60.500 mutualistes adscrits a entitats concertades a la província de València poden retirar la seua medicació amb targeta, sense recepta en paper. El sistema és interoperable en la Comunitat i en territoris on ja està actiu, amb visats electrònics i major seguretat.

El Suprem ordena una nova sentència en la trama Calpe del cas Brugal

El Tribunal Suprem ha estimat el recurs de la Fiscalia i ha ordenat a l'Audiència d'Alacant dictar una nova sentència en la trama Calpe del cas Brugal. L'alt tribunal ha anul·lat la decisió que va invalidar una escolta telefònica i ha demanat valorar eixes proves.