Els gossos han desenrotllat un múscul per a entendrir als amos amb els ulls

Imatge d'un gos amb cara trista

Imatge d’un gos amb cara trista | Arxiu

 

Els gossos han evolucionat de tal manera que han generat  tècniques per a millorar la interacció amb els humans. Un nou estudi confirma este extrem i conclou que els millors amics de l’home han desenrotllat un múscul amb el pas del temps que modifica l’expressió dels ulls per tal d’entendrir a les persones.

 

Concretament, es tracta del múscul LAOM, situat justet damunt dels ulls canins i que eleva la part interior de les celles. D’esta manera, quan el gos posa en pràctica esta tècnica, aparenta uns ulls més grans i tristos, creant una reacció en les persones de més tendresa, empatia i protecció, ja que té una semblança a la mirada innocent dels xiquets.

 

La investigació l’ha duta a terme un grup d’experts de la Duke University a Pittsburgh (Estats Units) i els resultats han sigut publicats a la revista PNAS. L’estudi ha consistit a comparar la musculatura facial i els moviments oculars de gossos i llops, espècies que són família i que han desenrotllat musculatures diferents.

 

Els múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista

El múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista | Arxiu

 

Millorar la comunicació amb les persones

Els experts relacionen eixa evolució facial dels gossos i el desenrotllament del múscul LAOM al fet que els animals volen millorar la seua comunicació amb els humans. «L’evolució dels gossos s’explica per la interacció amb els  humans», assegura Anne Burrows, coautora de la investigació, que afig: «S’han afavorit característiques relacionades amb la capacitat de comunicar-se amb les persones, igual com una baixa agressivitat, cosa que inclou l’expressió dels ulls».

 

Segons els investigadors, eixe múscul LAOM no existix en els llops, animals més habituats a la vida salvatge i que no tenen necessitat d’interactuar amb els humans. Destaca el fet que el ‘husky’ siberià és la raça de gos que té menys desenvolupat el múscul, degut al seu parentesc amb els llops. Tot alhora suggerix que els gossos van començar a desenrotllat esta característica fa entre 30.000 i 35.000 anys, abans del naiximent dels primers ‘huskies’.

 

Cal destacar que els gossos tenen molt més contacte visual amb els humans que els llops. Per exemple, quan un gos necessita ajuda busca la mirada de la persona, provocant en els dos l’alliberament de més oxitocina, l’hormona del vincle efectiu. Amb tot, els experts asseguren que no hi ha proves que els animals de companyia utilitzen els moviments d’ulls de manera intencionada per a manipular a les persones.

 

Els 'huskies' són la raça de gos amb aquest múscul menys desenvolupat

Els ‘huskies’ són la raça de gos amb el múscul menys desenrotllat | Arxiu

 

La mirada, clau a l’hora de triar quin t’endús de la gossera

L’estudi corrobora les dades que es van obtindre l’any 2013 d’una altra investigació duta a terme pel mateix equip, que assegurava que els gossos de centres d’acollida que fan esta mirada més trista tenen més possibilitats de ser adoptats. El recent treball confirma que esta expressió, fruit del múscul LAOM, genera la reacció empàtica i de ‘pena’ entre les persones que miren els gossos per a triar quin s’enduen a sa casa.

 

«El que sabem és que mouen més les celles quan algú els està mirant, cosa que suggerix que és un moviment que controlen de manera voluntària», assegura la primera autora de la investigació, Juliane Kaminski.

 

També et pot interessar…

Últimes notícies

La Comunitat Valenciana es consolida com a tercer gran destí del programa Verano Joven 2026

La Comunitat Valenciana s’ha situat com el tercer destí preferit del programa Verano Joven 2026, amb la ruta Madrid-València com a connexió ferroviària més utilitzada. La quarta edició del pla ha comptat amb quasi 6,4 milions de viatges amb descomptes per a jóvens.

Jay Wheeler portarà la gira ‘La voz favorita’ a València el 8 de desembre

Jay Wheeler iniciarà en desembre a Espanya la gira mundial 'La voz favorita', amb set concerts i parada al Roig Arena de València el 8 de desembre.

Espanya liderarà un any la nova Plataforma mundial de resiliència davant desastres

Espanya assumirà durant el primer any la presidència de la nova Plataforma sobre Resiliència Regional davant Desastres de l’OCDE, presentada a València i centrada en la prevenció i recuperació front a catàstrofes. L’experiència en la dana de 2024, el volcà de La Palma i els grans incendis serà una de les principals aportacions.

L’acampada per la vivenda a València guanya suport i continua indefinida a la plaça

L’acampada per la vivenda de la plaça de l’Ajuntament de València manté la protesta de forma indefinida i arreplega cada volta més suport ciutadà, amb aportacions de materials, menjar i nous participants.

Una truita de creïlla amb orella triomfa en el campionat internacional dAlacant

El cuiner Jon Aguirre, del restaurant Goiherri de Legazpi, ha guanyat el IV Campionat Internacional de Truita de Creïlla en Alacant Gastronòmica amb una original truita dorella amb aroma de pebre roig. El certamen també ha premiat una truita de bacallà i una altra de cansalada fumada elaborades a Sant Sebastià i a la província dAlacant.

Les obres d’emergència després de l’incendi de la Vall d’Uixó arriben als 4,2 milions

La Generalitat ha activat obres d’emergència per valor de 4,2 milions d’euros per a recuperar la zona cremada a la Vall d’Uixó i millorar la seguretat a pistes forestals i carreteres com la CV-219 i la CV-223. Els treballs s’estenen també a municipis com Artana, Alfondeguilla i la Vilavella i continuaran almenys fins a la primera mitat de 2026.

Compromís i PSPV insten Catalá a negociar amb els joves acampats per la vivenda

Compromís i PSPV han reclamat a l’alcaldessa de València, Maria José Catalá, que baixe a la plaça de l’Ajuntament per a escoltar les reivindicacions de l’acampada pel dret a la vivenda i explore possibles acords. Els socialistes critiquen que es pose el focus en la mascletà i no en la crisi d’accés a la vivenda.

La jutgessa de la dana incorpora al cas la segona declaració de Salomé Pradas al Congrés

La jutgessa que investiga la gestió de la dana ha incorporat al sumari la transcripció de la segona intervenció de l’exconsellera Salomé Pradas al Congrés i ha ordenat noves diligències a Ajuntaments i servicis d’emergència de la província de València.