Els gossos han desenrotllat un múscul per a entendrir als amos amb els ulls

Imatge d'un gos amb cara trista

Imatge d’un gos amb cara trista | Arxiu

 

Els gossos han evolucionat de tal manera que han generat  tècniques per a millorar la interacció amb els humans. Un nou estudi confirma este extrem i conclou que els millors amics de l’home han desenrotllat un múscul amb el pas del temps que modifica l’expressió dels ulls per tal d’entendrir a les persones.

 

Concretament, es tracta del múscul LAOM, situat justet damunt dels ulls canins i que eleva la part interior de les celles. D’esta manera, quan el gos posa en pràctica esta tècnica, aparenta uns ulls més grans i tristos, creant una reacció en les persones de més tendresa, empatia i protecció, ja que té una semblança a la mirada innocent dels xiquets.

 

La investigació l’ha duta a terme un grup d’experts de la Duke University a Pittsburgh (Estats Units) i els resultats han sigut publicats a la revista PNAS. L’estudi ha consistit a comparar la musculatura facial i els moviments oculars de gossos i llops, espècies que són família i que han desenrotllat musculatures diferents.

 

Els múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista

El múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista | Arxiu

 

Millorar la comunicació amb les persones

Els experts relacionen eixa evolució facial dels gossos i el desenrotllament del múscul LAOM al fet que els animals volen millorar la seua comunicació amb els humans. «L’evolució dels gossos s’explica per la interacció amb els  humans», assegura Anne Burrows, coautora de la investigació, que afig: «S’han afavorit característiques relacionades amb la capacitat de comunicar-se amb les persones, igual com una baixa agressivitat, cosa que inclou l’expressió dels ulls».

 

Segons els investigadors, eixe múscul LAOM no existix en els llops, animals més habituats a la vida salvatge i que no tenen necessitat d’interactuar amb els humans. Destaca el fet que el ‘husky’ siberià és la raça de gos que té menys desenvolupat el múscul, degut al seu parentesc amb els llops. Tot alhora suggerix que els gossos van començar a desenrotllat esta característica fa entre 30.000 i 35.000 anys, abans del naiximent dels primers ‘huskies’.

 

Cal destacar que els gossos tenen molt més contacte visual amb els humans que els llops. Per exemple, quan un gos necessita ajuda busca la mirada de la persona, provocant en els dos l’alliberament de més oxitocina, l’hormona del vincle efectiu. Amb tot, els experts asseguren que no hi ha proves que els animals de companyia utilitzen els moviments d’ulls de manera intencionada per a manipular a les persones.

 

Els 'huskies' són la raça de gos amb aquest múscul menys desenvolupat

Els ‘huskies’ són la raça de gos amb el múscul menys desenrotllat | Arxiu

 

La mirada, clau a l’hora de triar quin t’endús de la gossera

L’estudi corrobora les dades que es van obtindre l’any 2013 d’una altra investigació duta a terme pel mateix equip, que assegurava que els gossos de centres d’acollida que fan esta mirada més trista tenen més possibilitats de ser adoptats. El recent treball confirma que esta expressió, fruit del múscul LAOM, genera la reacció empàtica i de ‘pena’ entre les persones que miren els gossos per a triar quin s’enduen a sa casa.

 

«El que sabem és que mouen més les celles quan algú els està mirant, cosa que suggerix que és un moviment que controlen de manera voluntària», assegura la primera autora de la investigació, Juliane Kaminski.

 

També et pot interessar…

Últimes notícies

Exhibició del València Basket contra el Joventut i a un pas de la final de l’ACB

El València Basket ha derrotat l’Asisa Joventut per 90-76 al Roig Arena, posa el 2-0 en la semifinal de la Lliga Endesa i es queda a un triomf de la final.

Controlat l’incendi forestal de Serra i reobert el trànsit marítim al Port de Sagunt

L’incendi declarat este divendres a Serra s’ha estabilitzat cap a les 20.00 hores després d’una evolució positiva, fet que ha permés retirar els dos mitjans aeris del MITECO i reobrir el trànsit marítim al Port de Sagunt.

LIFE Intemares impulsa que quasi una quarta part de la mar espanyola estiga protegida

El projecte europeu LIFE Intemares ha ajudat a passar del 8 % al 22,5 % d’àrea marina protegida a Espanya des de 2017 i ha permés declarar 12 nous espais marins de la Red Natura 2000.

Set mitjans aeris lluiten contra un incendi forestal a Serra

Set mitjans aeris i nombroses unitats terrestres treballen en l’extinció d’un incendi forestal declarat esta vesprada al terme municipal de Serra, prop de la carretera CC-3341.

El professorat manté la pressió: STEPV i UGT veuen insuficients les mesures de la Generalitat

STEPV i UGT asseguren que la vaga indefinida del professorat valencià ha funcionat, però adverteixen que la mobilització continuarà perquè consideren insuficients les mesures anunciades per la Generalitat.

La Audiencia obliga la jutgessa a mantindre la transcripció de les declaracions del cas DANA

La Audiencia de València ha donat la raó a l’exconsellera de Justícia Salomé Pradas i ha ordenat a la jutgessa instructora del cas DANA que no interrompisca la transcripció de les declaracions a partir del 30 de juny de 2026. La decisió deixa sense efecte l’ordre inicial del jutjat de Catarroja, que preveia aturar este treball arran del cessament de quatre funcionàries assignades a la causa.

Paiporta afronta la renovació total del clavegueram amb 90 milions després de la DANA

Paiporta preveu reconstruir 22,46 quilometres de clavegueram en quatre anys amb una inversio de mes de 90 milions, en una actuacio considerada sense precedents a Espanya després de la DANA de 2024.

Colón estrena reforma este dilluns amb el nou segell urbà Valentia

La reurbanització del carrer Colón de València comença dilluns 15 de juny com a primera obra del Pla Valentia, amb cinc mesos de treballs, més espai per a vianants i un nou segell identitari al paviment.