Els gossos han desenrotllat un múscul per a entendrir als amos amb els ulls

Imatge d'un gos amb cara trista

Imatge d’un gos amb cara trista | Arxiu

 

Els gossos han evolucionat de tal manera que han generat  tècniques per a millorar la interacció amb els humans. Un nou estudi confirma este extrem i conclou que els millors amics de l’home han desenrotllat un múscul amb el pas del temps que modifica l’expressió dels ulls per tal d’entendrir a les persones.

 

Concretament, es tracta del múscul LAOM, situat justet damunt dels ulls canins i que eleva la part interior de les celles. D’esta manera, quan el gos posa en pràctica esta tècnica, aparenta uns ulls més grans i tristos, creant una reacció en les persones de més tendresa, empatia i protecció, ja que té una semblança a la mirada innocent dels xiquets.

 

La investigació l’ha duta a terme un grup d’experts de la Duke University a Pittsburgh (Estats Units) i els resultats han sigut publicats a la revista PNAS. L’estudi ha consistit a comparar la musculatura facial i els moviments oculars de gossos i llops, espècies que són família i que han desenrotllat musculatures diferents.

 

Els múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista

El múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista | Arxiu

 

Millorar la comunicació amb les persones

Els experts relacionen eixa evolució facial dels gossos i el desenrotllament del múscul LAOM al fet que els animals volen millorar la seua comunicació amb els humans. «L’evolució dels gossos s’explica per la interacció amb els  humans», assegura Anne Burrows, coautora de la investigació, que afig: «S’han afavorit característiques relacionades amb la capacitat de comunicar-se amb les persones, igual com una baixa agressivitat, cosa que inclou l’expressió dels ulls».

 

Segons els investigadors, eixe múscul LAOM no existix en els llops, animals més habituats a la vida salvatge i que no tenen necessitat d’interactuar amb els humans. Destaca el fet que el ‘husky’ siberià és la raça de gos que té menys desenvolupat el múscul, degut al seu parentesc amb els llops. Tot alhora suggerix que els gossos van començar a desenrotllat esta característica fa entre 30.000 i 35.000 anys, abans del naiximent dels primers ‘huskies’.

 

Cal destacar que els gossos tenen molt més contacte visual amb els humans que els llops. Per exemple, quan un gos necessita ajuda busca la mirada de la persona, provocant en els dos l’alliberament de més oxitocina, l’hormona del vincle efectiu. Amb tot, els experts asseguren que no hi ha proves que els animals de companyia utilitzen els moviments d’ulls de manera intencionada per a manipular a les persones.

 

Els 'huskies' són la raça de gos amb aquest múscul menys desenvolupat

Els ‘huskies’ són la raça de gos amb el múscul menys desenrotllat | Arxiu

 

La mirada, clau a l’hora de triar quin t’endús de la gossera

L’estudi corrobora les dades que es van obtindre l’any 2013 d’una altra investigació duta a terme pel mateix equip, que assegurava que els gossos de centres d’acollida que fan esta mirada més trista tenen més possibilitats de ser adoptats. El recent treball confirma que esta expressió, fruit del múscul LAOM, genera la reacció empàtica i de ‘pena’ entre les persones que miren els gossos per a triar quin s’enduen a sa casa.

 

«El que sabem és que mouen més les celles quan algú els està mirant, cosa que suggerix que és un moviment que controlen de manera voluntària», assegura la primera autora de la investigació, Juliane Kaminski.

 

També et pot interessar…

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Marcelino avisa: l’impacte de Matarazzo ha sigut immediat i la Real incomoda moltíssim

Marcelino va destacar l'efecte immediat de Matarazzo en la Reial Societat i va advertir sobre la seua pressió i transicions abans del dol del divendres. Va confirmar la baixa de Ayoze i que Gerard està llest per a ser titular.

La Policia alça 17 actes a visitants de Països Baixos per pirotècnia extrema en Falles

Un operatiu nocturn de la Policia Nacional al costat de la policia neerlandesa ha permés alçar 17 actes per articles pirotècnics a València, sense detencions. L'actuació s'emmarca en la prevenció davant episodis recents de detonacions perilloses en l'antic llit del Túria.

L’aigua potable es convertix en objectiu: del canvi climàtic a arma de guerra

L'aigua potable es convertix en objectiu en conflictes i patix l'embat del canvi climàtic. L'alta dependència de dessalinitzadores en el Golf i el seu pes a Espanya revelen la fragilitat del subministrament.

Tres ingressats per inhalació de fum en un incendi en Orihuela Costa

Tres persones han sigut hospitalitzades per inhalació de fum després de l'incendi d'una casa al carrer Pruna d'Orihuela Costa durant la matinada. L'operatiu de bombers i sanitaris es va activar a les 4.37 i va concloure a les 5.24.

Carlos Espí encadena els últims quatre gols del Llevant i ja és el seu màxim anotador

El davanter de 20 anys ha marcat els últims quatre punts del Llevant en LaLiga i suma set en la temporada. En Lliga iguala a Etta Eyong amb cinc i supera a Iván Romero.

Investigades huit persones per estafes amb SMS que suplanten al banc

Huit persones de Madrid, Alacant i Tarragona han quedat investigades per una estafa informàtica de smishing que suplantava a un banc. La víctima inicial va transferir més de 80.000 euros a 18 comptes i l'operació ha reconstruït la ruta dels diners per a identificar als implicats.

Ingressa a la presó un membre d’un grup criminal per un alunizaje a València

La Policia Nacional ha detingut a Paterna a un home de 34 anys que ha ingressat a la presó per la seua presumpta participació en un alunizaje a València. La investigació ho vincula a un grup especialitzat que usava cotxes d'alta gamma sostrets.

Elevar l’agricultura ecològica al 50% millora la salut del sòl sense sacrificar productivitat

Un estudi internacional liderat per la Universitat d'Alacant conclou que quan almenys la mitat del paisatge és ecològic es maximitzen la salut del sòl, la biodiversitat i la producció. La transició resulta més eficaç en sòls degradats i recolza metes més ambicioses que el 25% europeu.