Els gossos han desenrotllat un múscul per a entendrir als amos amb els ulls

Imatge d'un gos amb cara trista

Imatge d’un gos amb cara trista | Arxiu

 

Els gossos han evolucionat de tal manera que han generat  tècniques per a millorar la interacció amb els humans. Un nou estudi confirma este extrem i conclou que els millors amics de l’home han desenrotllat un múscul amb el pas del temps que modifica l’expressió dels ulls per tal d’entendrir a les persones.

 

Concretament, es tracta del múscul LAOM, situat justet damunt dels ulls canins i que eleva la part interior de les celles. D’esta manera, quan el gos posa en pràctica esta tècnica, aparenta uns ulls més grans i tristos, creant una reacció en les persones de més tendresa, empatia i protecció, ja que té una semblança a la mirada innocent dels xiquets.

 

La investigació l’ha duta a terme un grup d’experts de la Duke University a Pittsburgh (Estats Units) i els resultats han sigut publicats a la revista PNAS. L’estudi ha consistit a comparar la musculatura facial i els moviments oculars de gossos i llops, espècies que són família i que han desenrotllat musculatures diferents.

 

Els múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista

El múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista | Arxiu

 

Millorar la comunicació amb les persones

Els experts relacionen eixa evolució facial dels gossos i el desenrotllament del múscul LAOM al fet que els animals volen millorar la seua comunicació amb els humans. «L’evolució dels gossos s’explica per la interacció amb els  humans», assegura Anne Burrows, coautora de la investigació, que afig: «S’han afavorit característiques relacionades amb la capacitat de comunicar-se amb les persones, igual com una baixa agressivitat, cosa que inclou l’expressió dels ulls».

 

Segons els investigadors, eixe múscul LAOM no existix en els llops, animals més habituats a la vida salvatge i que no tenen necessitat d’interactuar amb els humans. Destaca el fet que el ‘husky’ siberià és la raça de gos que té menys desenvolupat el múscul, degut al seu parentesc amb els llops. Tot alhora suggerix que els gossos van començar a desenrotllat esta característica fa entre 30.000 i 35.000 anys, abans del naiximent dels primers ‘huskies’.

 

Cal destacar que els gossos tenen molt més contacte visual amb els humans que els llops. Per exemple, quan un gos necessita ajuda busca la mirada de la persona, provocant en els dos l’alliberament de més oxitocina, l’hormona del vincle efectiu. Amb tot, els experts asseguren que no hi ha proves que els animals de companyia utilitzen els moviments d’ulls de manera intencionada per a manipular a les persones.

 

Els 'huskies' són la raça de gos amb aquest múscul menys desenvolupat

Els ‘huskies’ són la raça de gos amb el múscul menys desenrotllat | Arxiu

 

La mirada, clau a l’hora de triar quin t’endús de la gossera

L’estudi corrobora les dades que es van obtindre l’any 2013 d’una altra investigació duta a terme pel mateix equip, que assegurava que els gossos de centres d’acollida que fan esta mirada més trista tenen més possibilitats de ser adoptats. El recent treball confirma que esta expressió, fruit del múscul LAOM, genera la reacció empàtica i de ‘pena’ entre les persones que miren els gossos per a triar quin s’enduen a sa casa.

 

«El que sabem és que mouen més les celles quan algú els està mirant, cosa que suggerix que és un moviment que controlen de manera voluntària», assegura la primera autora de la investigació, Juliane Kaminski.

 

També et pot interessar…

Últimes notícies

Dos hòmens rescatats en helicòpter a Petrer per un colp de calor en plena ona de calor

Dos hòmens han sigut rescatats en helicòpter al barranc de l'Escurina, al Paratge Caprala de Petrer, després que un d'ells patira un colp de calor i quedara en estat greu.

Rescaten dos senderistes a Petrer per un colp de calor en plena onada de calor

Dos hòmens han sigut rescatats en helicòpter al barranc de la Escurina, al Paratge Caprala de Petrer, després que un d’ells patira un colp de calor greu en plena onada de calor.

La ramaderia extensiva es reforça com a barrera contra incendis després del foc de Soneja

Miguel Barrachina defensa la ramaderia extensiva com a eina clau contra els incendis forestals després del foc de Soneja, que ha cremat 183 hectàrees, i destaca les ajudes i incentius per a mantindre esta activitat en el món rural.

La ramaderia extensiva es reivindica com a clau contra els incendis després del foc de Soneja

El conseller Miguel Barrachina ha defensat la ramaderia extensiva com el cortafoc més eficaç després de l’incendi de Soneja, que ha cremat 183 hectàrees a l’Alt Palància.

Ecologistes porten a jutjat l’ampliació nord del port de València per presumptes infraccions mediambientals

Ecologistes en Acció ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra les obres de l’ampliació nord del port de València i els dragats a València i Sagunt, que consideren il·legals per falta d’avaluació ambiental actualitzada.

El Marató València guarda les últimes estreles però assegura compromisos, no promeses

El director general del Marató València, Juan Manuel Botella, ha avançat que encara queden atletes d’elit per confirmar per a la carrera del 6 de desembre i ha defés que només anuncien acords tancats. També ha explicat les dificultats econòmiques actuals de l’atletisme i el nou patrocini amb el Valencia Club de Atletismo.

El Marató València guarda encara alguna estrella però només anuncia compromisos ferms

El director general del Marató València, Juan Manuel Botella, avança que queden atletes d’elit per confirmar el 6 de desembre i defensa una política d’anuncis basada en compromisos tancats, en un context de fortes dificultats econòmiques per a l’atletisme.

Ecologistes porten a judici l’ampliació nord del port de València per infringir la normativa ambiental

Ecologistes en Acció ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra les obres de l’ampliació nord del port de València per presumptes infraccions ambientals en els dragats de València i Sagunt.