10.5 C
València
Dimecres, 10 desembre, 2025

Els gossos han desenrotllat un múscul per a entendrir als amos amb els ulls

Imatge d'un gos amb cara trista

Imatge d’un gos amb cara trista | Arxiu

 

Els gossos han evolucionat de tal manera que han generat  tècniques per a millorar la interacció amb els humans. Un nou estudi confirma este extrem i conclou que els millors amics de l’home han desenrotllat un múscul amb el pas del temps que modifica l’expressió dels ulls per tal d’entendrir a les persones.

 

Concretament, es tracta del múscul LAOM, situat justet damunt dels ulls canins i que eleva la part interior de les celles. D’esta manera, quan el gos posa en pràctica esta tècnica, aparenta uns ulls més grans i tristos, creant una reacció en les persones de més tendresa, empatia i protecció, ja que té una semblança a la mirada innocent dels xiquets.

 

La investigació l’ha duta a terme un grup d’experts de la Duke University a Pittsburgh (Estats Units) i els resultats han sigut publicats a la revista PNAS. L’estudi ha consistit a comparar la musculatura facial i els moviments oculars de gossos i llops, espècies que són família i que han desenrotllat musculatures diferents.

 

Els múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista

El múscul LAOM permet als gossos adoptar una mirada trista | Arxiu

 

Millorar la comunicació amb les persones

Els experts relacionen eixa evolució facial dels gossos i el desenrotllament del múscul LAOM al fet que els animals volen millorar la seua comunicació amb els humans. «L’evolució dels gossos s’explica per la interacció amb els  humans», assegura Anne Burrows, coautora de la investigació, que afig: «S’han afavorit característiques relacionades amb la capacitat de comunicar-se amb les persones, igual com una baixa agressivitat, cosa que inclou l’expressió dels ulls».

 

Segons els investigadors, eixe múscul LAOM no existix en els llops, animals més habituats a la vida salvatge i que no tenen necessitat d’interactuar amb els humans. Destaca el fet que el ‘husky’ siberià és la raça de gos que té menys desenvolupat el múscul, degut al seu parentesc amb els llops. Tot alhora suggerix que els gossos van començar a desenrotllat esta característica fa entre 30.000 i 35.000 anys, abans del naiximent dels primers ‘huskies’.

 

Cal destacar que els gossos tenen molt més contacte visual amb els humans que els llops. Per exemple, quan un gos necessita ajuda busca la mirada de la persona, provocant en els dos l’alliberament de més oxitocina, l’hormona del vincle efectiu. Amb tot, els experts asseguren que no hi ha proves que els animals de companyia utilitzen els moviments d’ulls de manera intencionada per a manipular a les persones.

 

Els 'huskies' són la raça de gos amb aquest múscul menys desenvolupat

Els ‘huskies’ són la raça de gos amb el múscul menys desenrotllat | Arxiu

 

La mirada, clau a l’hora de triar quin t’endús de la gossera

L’estudi corrobora les dades que es van obtindre l’any 2013 d’una altra investigació duta a terme pel mateix equip, que assegurava que els gossos de centres d’acollida que fan esta mirada més trista tenen més possibilitats de ser adoptats. El recent treball confirma que esta expressió, fruit del múscul LAOM, genera la reacció empàtica i de ‘pena’ entre les persones que miren els gossos per a triar quin s’enduen a sa casa.

 

«El que sabem és que mouen més les celles quan algú els està mirant, cosa que suggerix que és un moviment que controlen de manera voluntària», assegura la primera autora de la investigació, Juliane Kaminski.

 

També et pot interessar…

Últimes notícies

Mor una dona després de tres dies en l’UCI després de ser agredida per la seua parella a Catarroja (València)

Una dona de 50 anys ha mort en l'UCI tres dies després de ser agredida presumptament per la seua parella a Catarroja. El detingut va quedar en llibertat amb mesures cautelars després de passar a disposició judicial.

Mor després de tres dies en l’UCI una dona agredida per la seua parella a Catarroja

Una dona de 50 anys ha mort en l'UCI tres dies després d'ingressar per una agressió suposadament a les mans de la seua parella a Catarroja. L'home va ser detingut i va quedar en llibertat amb mesures cautelars.

La mort de l’anglés, novel·la

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana explica que el valencià emprat en la novel·la segueix els criteris de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb preferència per formes genuïnes i habituals

La magrana mollar d’Elx arribarà este nadal a valencians que viuen fora

La DOP de la magrana mollar d'Elx enviarà 200 caixes per a acostar els sabors de la terra a valencians que residixen a Espanya i a la UE. L'acció forma part de 'El Nostre Nadal' i inclourà una postal.

El Govern ha autoritzat l’alliberament definitiu del peatge de l’AP-7 en la circumval·lació d’Alacant

El Consell de Ministres ha autoritzat l'alliberament definitiu del peatge en la circumval·lació d'Alacant després de la prova de gratuïtat iniciada en 2024. L'AP-7 queda com a alternativa permanent per a alleujar l'A-70, amb transició de la gestió de SEITT a la Direcció General de Carreteres.

El Consell aprova el projecte per a condonar deute autonòmic: 11.210 milions per a la Comunitat Valenciana

El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei per a condonar 83.252 milions de deute a les autonomies del règim comú. La Comunitat Valenciana tindria 11.210 milions i la iniciativa passa ara al Congrés, amb rebuig de governs del PP.

L’Audiència de València demana identificar a agents mediambientals per la dana com a possibles testimonis

La Secció Segona estima parcialment un recurs i demana la identificació dels agents que van actuar el 29 d'octubre de 2024 per a poder citar-los com a testimonis. A més, readmet a una acusació particular i confirma un altre acte, i rebutja indagar sobre una junta de la CHJ per no guardar relació amb els fets.

El balanç anual denúncia demores a migrants en la renda d’inclusió i cobraments per tractaments de càncer

El tercer balanç sobre discriminació quotidiana a València documenta retards de més d'un any en la Renda Valenciana d'Inclusió i reclamacions de 30.000 euros per teràpies oncològiques a persones migrants. L'informe identifica barreres en padró, vivenda, servicis socials, ocupació, educació i el CIE de Sapadors.