La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha publicat este diumenge l’informe tècnic amb el que la Generalitat Valenciana va fonamentar la seua petició per a avançar íntegrament a la fase 1 de desescalada. El document, de 212 pàgines, ressalta la «capacitat» del seu sistema sanitari per a fer front a la pandèmia de la COVID-19.
Cal recordar que només 10 dels 24 departaments de salut valencians, a demés del Racó d’Ademús, entren este dilluns, 11 de maig, a la fase 1, i que la raó principal per la que els altres 14 departaments no ho faran, segons el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, és que no s’han fet suficients tests a la població.
Només s’han fet PCR al 40% dels pacients amb símptomes
Segons l’informe de la Conselleria, hi ha una capacitat per a fer 5.700 proves PCR al dia a través dels departaments, 2.000 PCR al dia amb fundacions i, d’acreditar-se els laboratoris pendents, 1.500 més.
Fins ara, s’han estat fent uns 3.000 PCR diaris als pacients que marcava el protocol, però segons estes xifres, confirmades este mateix diumenge per la subdirectora general d’Epidemiologia de la Conselleria de Sanitat, Herme Vanaclocha, la capacitat del territori valencià arriba a més de 9.000 PCR diaris.
En este sentit, l’informe precisa que s’han fet PCR al 40,21% dels casos amb símptomes compatibles amb la COVID-19. En total, s’han fet en el territori valencià un total de 204.764 proves per a la detecció del coronavirus, (139.748 a través de PCR i 65.016 a través de tests ràpids).
L’administració autonòmica va instal·lar, quan començà la pandèmia, 7 laboratoris en les tres províncies: en l’Hospital General de Castelló, en el Clínic, en La Fe, en el Doctor Peset, en el General de València, en el General d’Alacant i en Elx. En l’actualitat, ha estés la xarxa de laboratoris i l’objectiu és disposar de laboratoris en tots els departaments començant pròximament amb Dénia i Alcoi.
A demés, s’han acreditat per a l’anàlisi de mostres Fisabio, l’Institut d’Investigació La Fe, Sanitat Animal i la Universitat Jaume I i estan en procés d’acreditació el Centre d’Investigació Príncep Felip, la Universitat Miguel Hernández i Isabial.
Capacitat assistencial, criteri aprovat
En el document, es posa en relleu que actualment el territori valencià pot albergar 965 llits de crítics, entre l’àmbit públic (747 llits) i el privat (218 llits) i conseguir 18.992 llits d’aguts, comptant els disponibles en hospitals públics i privats, hospitals de crònics i hospitals de campanya.
En Atenció Primària, disposa 13.400 professionals en plantilla i ha fet 746 contractes per a reforç de l’atenció durant la pandèmia. A demés, ha obert un procés extraordinari de selecció per als residents que acaben el seu període de residència este mes, tant per a les 156 places de medicina familiar i comunitària, com per a les 70 places d’infermeria; a demés d’un procés extraordinari per als estudiants que estiguen en últim any de carrera d’infermeria i que obtinguen la titulació.
La Generalitat recalca que durant la crisi ha mantingut oberts el cent per cent dels centres de salut i ha reorganitzat els consultoris auxiliars per a reforçar l’atenció, per via telefònica o telemàtica. Per a les successives fases de la desescalada, proposa circuits alternatius per a ‘pacients COVID’ i ‘no COVID’, o sales específiques per a evitar el risc de contagis.
Durant este temps, l’Atenció Primària ha permés l’atenció i el seguiment a uns 50.000 sospitosos de coronavirus. Ha sigut «la primera barrera de contenció de la pandèmia i la que ha permés garantir l’assistència a totes les persones en hospitals i unitats de crítics», subratllen.
Quant a l’Atenció Hospitalària, la disponibilitat és de 37.000 professionals i s’han fet 4.107 contractes nous. També s’ha obert un procés extraordinari per a permetre la continuïtat en l’exercici de 595 facultatius i 80 professionals d’infermeria i s’instal·laran circuits diferenciats per a pacients amb coronavirus.
Major ‘xoc’ econòmic
En l’àmbit econòmic, la Generalitat veu «urgent» emprendre la desescalada per la seua «major vulnerabilitat» a la crisi de la COVID-19, segons motiva en el seu informe, a causa de la seua especialització turística i a un teixit empresarial en el que predominen les pimes i les xicotetes empreses (només el 9,4% de l’ocupació correspon a empreses grans i el 40,5% dels treballadors està ocupat en empreses de menys de 10 empleats) i els autònoms (351.000 abans de la crisi, un 10,8% dels d’Espanya).
«Les conseqüències del ‘xoc’ es preveuen majors», advertix el document presentat al Ministeri. I és que les activitats més afectades per la crisi de la COVID-19 (comerç, transport i hostaleria) estan més presents en el territori valencià. La propensió exportadora d’esta regió també es pot vore afectada per la caiguda del comerç, a demés de la venda de vehicles, més acusada en esta autonomia.
De fet, el territori valencià és ja la tercera regió més afectada per la destrucció d’ocupació (després de Canàries i Andalusia) en els mesos de març i abril: la caiguda d’afiliacions (mitjanes) es xifra en -100.158 persones, el 13% de la destrucció total en Espanya. Quant a l’atur, és la segona amb més augment absolut (després d’Andalusia) i la quarta en termes relatius (després de Balears, Canàries i Andalusia).
En este sentit, la Comunitat Valenciana és la quarta regió amb major número de treballadors en Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). A data 4 de maig hi havia 394.727 treballadors protegits per una suspensió total o parcial de les seues ocupacions a través d’un ERTO.
A demés, el territori valencià té una «capacitat de resposta més limitada, a causa de la seua situació financera i econòmica» per la «crònica situació d’infrafinançament que patix» des de fa dècades (estimada en 1.325 milions d’euros).
Com a conseqüència, calcula un impacte sobre el PIB valencià major a la mitjana espanyola. En l’Escenari 1 (2 mesos): una caiguda del -6,1% enfront d’un -5,7% en el conjunt d’Espanya; i en un Escenari 2 (3 mesos): -7,8% enfront del -7,4% nacional.
En tots dos escenaris, la Comunitat Valenciana és la cinquena més afectada. En el primer escenari es calcula una caiguda de l’ús de -105.623 ocupacions i la taxa d’atur conseguiria el 18,1%, mentres que en el segon cas, perdria -137.882 ocupacions i la taxa d’atur s’elevaria al 19,8%.
