El joc patològic ha adquirit un perfil més complex a la Comunitat Valenciana en les dos últimes dècades, amb un fort augment del joc online entre menors de 35 anys, un inici cada volta més precoç en l’adolescència i una convivència amb altres addiccions com l’alcohol i la cocaïna, segons ha detallat un estudi de l’entitat Patim.
Este informe s’ha elaborat a partir de les dades d’atenció a unes 600 persones a la Comunitat Valenciana entre 2001 i 2025. Patim ha presentat les conclusions en un acte celebrat en la Fundació Caixa Castelló, on ha remarcat que les apostes esportives i les màquines escurabutxaques continuen sent les modalitats més habituals de joc problemàtic.
Canvi en el perfil dels jugadors
Segons l’estudi, ha canviat de manera notable el perfil de les persones que busquen ajuda. Una part important dels pacients manté una faena estable i té responsabilitats familiars. Patim definix estes persones com a ‘pacients funcionals’, perquè conserven una aparença de normalitat en el dia a dia.
Estos usuaris solen arribar a tractament quan les conseqüències econòmiques, familiars o jurídiques ja s’han fet molt difícils d’ocultar. Per tant, acumulen problemes durant anys sense demanar ajuda, encara que la situació ja siga molt greu.
‘Arriben encara amb una capacitat suficient per a desenvolupar un abordatge ambulatori, com qui ix del treball i es presenta en la consulta amb l’esperança de reparar alguna cosa abans que acabe d’afonar-se’, ha explicat el president de Patim, Francisco López i Segarra.
L’entitat ha advertit que esta aparença de normalitat pot retardar la detecció del problema i la petició d’ajuda. Això provoca que moltes persones mantinguen el joc patològic actiu durant molt de temps abans d’acudir a un recurs especialitzat.
Predomini d’hòmens i estigma en les dones
L’informe indica que el joc patològic continua afectant sobretot hòmens. Entre 2023 i 2025, el 95 % dels casos atesos han sigut hòmens i només el 5 % dones.
Patim ha advertit que les dones solen arribar més tard a tractament. L’entitat assenyala, com a causes principals, l’estigma social i el fet que moltes vegades es vincula el seu problema de joc a trastorns d’ansietat, depressió o soledat. Això pot fer que es tarde més a identificar el joc com a problema central.
L’estudi també ha detectat una alta presència d’altres problemes associats. El 64,47 % dels pacients presenta trastorn de salut mental o una altra addicció amb el joc. La combinació amb el consum d’alcohol i cocaïna s’ha fet cada volta més freqüent al llarg del període analitzat.
A nivell social i econòmic, les conseqüències són molt greus. El 59 % dels problemes legals identificats tenen relació amb furts o robatoris. A més, un 23 % correspon a situacions de morositat, com impagaments o deutes acumulats.
En un de cada quatre casos, les deutes superen els 25.000 euros. Estes xifres mostren fins a quin punt el joc pot desestabilitzar l’economia personal i familiar, i obligar a assumir riscos delictius per a continuar jugant o tapar forats.
Inici en l’adolescència i llarga espera fins al tractament
La investigació ha remarcat que el començament de la conducta de joc se situa cada vegada en edats més joves. Nou de cada deu pacients han començat a jugar sent menors d’edat.
L’edat mitjana d’inici se situa entre els 14 i els 17 anys. En canvi, l’accés al tractament sol produir-se molt després, al voltant de la trentena. Per tant, passen molts anys entre les primeres conductes de risc i la primera consulta especialitzada.
Patim ha avisat de l’existència d’un ‘silenci clínic’ entre l’inici del problema i l’arribada a la consulta. Durant eixe període, el joc i les seues conseqüències creixen sense supervisió professional.
Per a reduir este buit, l’entitat ha defensat la necessitat de programes preventius específics. Com a exemple, ha citat el programa Ludens, impulsat pel catedràtic de Psicologia Bàsica de la Universitat de València, Mariano Chóliz, centrat a detectar i previndre conductes de joc problemàtiques en edats primerenques.
En relació amb les modalitats de joc, l’informe detalla que, entre els hòmens atesos, les apostes esportives representen el 40 % dels casos. Les màquines escurabutxaques suposen un 34 %, cosa que confirma el seu pes històric en el joc patològic.
A més, l’estudi descriu una convivència clara entre joc presencial i joc online. Esta combinació ha guanyat importància sobretot entre les persones menors de 35 anys, que utilitzen tant salons presencials com plataformes digitals.
Més salons de joc i més accés digital
Patim ha alertat que el nombre de salons de joc en la Comunitat Valenciana ha augmentat un 81 % en l’última dècada. Esta expansió física es combina amb el creixement de les plataformes digitals.
Segons l’entitat, els portals i aplicacions de joc online han ampliat de manera notable l’accés al joc. Ara és possible apostar des de qualsevol lloc i a qualsevol hora, cosa que incrementa el risc d’ús continu i ocult.
Este escenari afecta especialment els jóvens i, en concret, els menors de 35 anys. Este grup combina una alta familiaritat amb les tecnologies digitals amb una major exposició a la publicitat de cases d’apostes i jocs online.
Patim, que complix quaranta anys d’activitat i ha atés més de 7.000 persones des de 1985, ha insistit que cal reforçar la prevenció i la protecció dels col·lectius més vulnerables.
‘La salut no pot limitar-se a intervindre quan el dany ja s’ha produït. També ha d’actuar sobre les condicions que favorixen l’aparició del problema’, ha conclòs López i Segarra.
