L’última gran extensió de gel marí àrtic es desfà ràpidament

oso polar

Esta última regió de gel marí oferix un refugi per a moltes espècies | PixaBay

 

Un nou estudi publicat en la revista Geophysical Research Letter ha trobat que el gel marí al nord de Groenlàndia és més mòbil del que es pensava anteriorment i cada vegada s’està tornant més prim, a la vegada que disminuix dos vegades més ràpidment que la resta de gel de l’Àrtic.

 

Els models climàtics prediuen que els estius àrtics aviat estaran lliures de gel, una situació que ja podria donar-se de cara el 2030. La majoria dels gels que cobrixen l’Àrtic tenen només entre un i quatre anys. A mesura que el gel jove i prim es fonga durant els estius, només quedarà un arc de gel de 2.000 quilòmetres, que s’estendrà des de l’arxipèlag àrtic occidental del Canadà fins a la costa nord de Groenlàndia. Esta porció els experts l’anomenen l’’Última àrea de gel”.

 

«No podem tractar esta ‘Última àrea de gel’ marí com una àrea de gel que durarà molt de temps», assegura Kent Moore, físic atmosfèric de la Universitat de Toronto al Canadà i autor principal del nou estudi. «Està perdent 0,4 metres de gruix per dècada, això equival a una pèrdua d’1,5 metres des de finals de la dècada del 1970».

 

 

L’últim santuari natural

Per a la vida silvestre que depén del gel marí per a sobreviure, esta última regió oferix un santuari i és el lloc final al que poden retirar-se en un món en escalfament, ja que les corrents oceàniques i els vents atmosfèrics probablement transporten el gel vell que es troba allí a altres parts de l’Àrtic o simplement es fon per les altes temperatures.

 

Segons els autors de l’estudi, comprendre com canvia esta regió podria ajudar a determinar quins llocs són els més adequats per a proporcionar un refugi per a la vida silvestre que depén d’este gel marí.

 

També pots llegir…

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.