L’última gran extensió de gel marí àrtic es desfà ràpidament

oso polar

Esta última regió de gel marí oferix un refugi per a moltes espècies | PixaBay

 

Un nou estudi publicat en la revista Geophysical Research Letter ha trobat que el gel marí al nord de Groenlàndia és més mòbil del que es pensava anteriorment i cada vegada s’està tornant més prim, a la vegada que disminuix dos vegades més ràpidment que la resta de gel de l’Àrtic.

 

Els models climàtics prediuen que els estius àrtics aviat estaran lliures de gel, una situació que ja podria donar-se de cara el 2030. La majoria dels gels que cobrixen l’Àrtic tenen només entre un i quatre anys. A mesura que el gel jove i prim es fonga durant els estius, només quedarà un arc de gel de 2.000 quilòmetres, que s’estendrà des de l’arxipèlag àrtic occidental del Canadà fins a la costa nord de Groenlàndia. Esta porció els experts l’anomenen l’’Última àrea de gel”.

 

«No podem tractar esta ‘Última àrea de gel’ marí com una àrea de gel que durarà molt de temps», assegura Kent Moore, físic atmosfèric de la Universitat de Toronto al Canadà i autor principal del nou estudi. «Està perdent 0,4 metres de gruix per dècada, això equival a una pèrdua d’1,5 metres des de finals de la dècada del 1970».

 

 

L’últim santuari natural

Per a la vida silvestre que depén del gel marí per a sobreviure, esta última regió oferix un santuari i és el lloc final al que poden retirar-se en un món en escalfament, ja que les corrents oceàniques i els vents atmosfèrics probablement transporten el gel vell que es troba allí a altres parts de l’Àrtic o simplement es fon per les altes temperatures.

 

Segons els autors de l’estudi, comprendre com canvia esta regió podria ajudar a determinar quins llocs són els més adequats per a proporcionar un refugi per a la vida silvestre que depén d’este gel marí.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

La Malva-rosa s’atura per a viure l’eclipsi total de sol

Milers de persones han convertit la platja de la Malva-rosa en un amfiteatre a cel obert per a seguir l’eclipsi solar total, en un ambient de silenci, emoció i festa que s’ha estés fins a Alboraia i Port Saplaya.

El Valencia Basket incorpora l’alero finés Elias Valtonen amb un contracte no garantit

El Valencia Basket ha tancat l’arribada de l’alero finés Elias Valtonen amb un contracte no garantit per una campanya, ampliable fins a la temporada 2026-27 si es ratifica.

Una errada de Rivero castiga la unitat B del València contra el Terol

El València CF ha caigut 0-1 davant el CD Teruel en un amistós a Paterna, amb un equip ple de canterans, per una eixida en fals de Cristian Rivero.

Un incendi arrasa 34 vehicles a Peníscola i deixa diversos ferits

Un incendi iniciat en un cotxe a Peníscola ha acabat calcinant 34 vehicles i ha provocat diversos ferits, mentres els bombers han evitat que el foc afectara vivendes pròximes.

Un incendi originat en un cotxe mobilitza tres aeronaus a Peníscola

Tres mitjans aeris i diversos efectius terrestres combaten un incendi declarat en una zona d’interfície urbana-forestal de Peníscola, originat en un vehicle i que ha afectat altres cotxes i vegetació pròxima. El municipi és un dels nou punts oficials d’observació de l’eclipsi solar programat per a esta vesprada a la Comunitat Valenciana.

Mario Kempes tornarà a Mestalla al setembre per a celebrar 50 anys de la seua arribada

Mario Alberto Kempes ha anunciat que viatjarà a València els dies 25 i 26 de setembre per a celebrar els 50 anys de la seua arribada a Mestalla i ha agraït de nou l’afecte de l’afició, de la qual assegura que continua sent ‘hincha’.

Izpisúa reivindica envellir amb salut i no només allargar la vida

El científic Juan Carlos Izpisúa ha defensat a Benidorm que la recerca sobre envelliment ha de prioritzar viure millor, no només viure més anys. L’Ajuntament li ha entregat la Distinció Europa per la seua trajectòria en biologia regenerativa i medicina avançada.

Elx es prepara per a una Nit de l’Albà històrica amb rècord de pólvora i palmeres

Elx ultima la Nit de l'Albà d'este dijous 13 d'agost, amb 2,8 tones de pólvora, més de 88.000 unitats pirotècniques i 312 palmeres, i una Palmera de la Mare de Déu formada per 1.080 cohetons.