15.7 C
València
Dimecres, 14 gener, 2026

La negació i la invisibilitat són les principals discriminacions que pateixen les persones bisexuals

 

Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, posa l’accent enguany en la necessitat de visibilitzar la bisexualitat com una opció més dins de la diversitat sexual que existeix en la societat, atés que la negació d’esta condició i la seua invisibilització són les principals causes de bifòbia que pateixen les persones bisexuals dia a dia.

Existeixen molts mites i estereotips al voltant de les persones bisexuals, com explica Amparo Navarro, tècnica de Lambda: «en eixir al món com a bisexuals ens enfrontem contínuament a qüestionaments del tipus “És que no vols dir que eres lesbiana o gai” o “Això és que encara no has descartat als xics, o les xiques en el cas dels homes” o fins i tot “Jo crec que prefereixes l’altra opció”, com si fora una cosa que tries i tot això és no reconéixer la bisexualitat».

La bisexualitat és l’orientació sexual de les persones qui senten atracció per més d’un gènere, i això succeeix no necessàriament al mateix temps, ni de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat per tots ells. I les persones bisexuals són contínuament qüestionades i es veuen obligades a reivindicar constantment la seua orientació sexual, ja que són llegides per la resta de la societat com a lesbianes o gais.

Com a alternativa quan es desconega l’orientació sexual de dos persones vinculades afectivament és pot parlar, també dones dels mitjans de comunicació, d’una parella formada per dos doncs o d’una parella d’homes, sense caure en la classificació de lesbianes o gais que invisibilitza les persones bisexuals.

Tenim a València el cas recent de Javier Vilalta, referent bisexual visible i soci de Lambda, que es va declarar obertament bisexual en un judici després de ser acusat per la seua exdona d’amagar la seua homosexualitat. Més enllà de la intromissió del procés judicial en l’àmbit més privat de la persona, la primera sentència condemnatòria mostrava un profund desconeixement de la realitat bisexual.

Les persones bisexuals també es veuen sotmeses a prejudicis socials que els consideren vicioses o que els hipersexualitzen. Amparo Navarro denuncia «la cosificació» al fet que les dones bisexuals estan exposades i que incrementa «els nivells de violència sexual als quals ens enfrontem perquè el pensament masclista ens presenta com un objecte per a satisfer els desitjos sexuals dels homes cise heterosexuals».

D’altra banda, els homes bisexuals són invisibilitzats, en la seua majoria llegits com a homosexuals, «i són un agent social de canvi, imprescindibles per a construir una societat més igualitària perquè encarnen un model diferent de la masculinitat imperant», apunta la tècnica de Lambda.

La negació de la bisexualitat posa en risc també a les persones bisexuals sol·licitants de protecció internacional, ja que troben problemes a l’hora que se’ls reconega la seua condició de persona refugiada LGTB+ per poder invisibilitzar-se com a heterosexuals.

Combatre la bifòbia dones de la base

 

La clau per a superar la bifòbia està, com en altres ocasions, en l’educació: «mostrar la diversitat a les escoles és imprescindible per a aconseguir la igualtat real i la llibertat de ser i d’estimar». Dones de Lambda treballem la diversitat amb tallers gratuïts del Pla Divèrsia per a centres educatius de tota la Comunitat Valenciana, adaptats per edat a partir dels 5 anys, en infantil, primària, secundària, batxillerat i FP.

Últimes notícies

La Generalitat denuncia una convocatòria falsa d’ajudes per la dana

La Generalitat ha alertat d'un document amb capçalera oficial que circula per WhatsApp i promet ajudes per la dana. Ha anunciat investigació i accions judicials.

El secretari de Presidència va avisar a Mazón a les 19.25: ‘Hi haurà un ou d’afectats’

Cayetano García va informar a Carlos Mazón a les 19.25 de la DANA que hi hauria 'un ou d'afectats' i que ja tenia llest un decret d'ajudes. Els missatges consten en una acta notarial remesa a la jutgessa que investiga la gestió de la catàstrofe del 29 d'octubre de 2024.

Els familiars de la jove assassinada de 18 punyalades demanen la màxima pena per a fer justícia

La família de la víctima d'Alcoi s'ha concentrat davant l'Audiència Provincial durant la tercera sessió del juí per a reclamar la pena màxima. Consideren clau la declaració d'una amiga que va traslladar missatges enviats mentres la jove era agredida.

Benidorm creu que pagar 350 milions pel sòl de Serra Gelada no serà la ruïna

L'alcalde ha garantit que acatarà la Justícia i que la indemnització pel APR-7 de Serra Gelada no abocarà al consistori a la ruïna ni a una intervenció estatal. L'Ajuntament estudia les seues opcions legals i com afrontar-lo sense pujar impostos.

Compromís demana canviar el nom de l’auditori Julio Iglesias de Benidorm

Compromís ha sol·licitat canviar de nom l'auditori Julio Iglesias de Benidorm i revisar altres honors a l'artista després d'obrir-se una investigació per presumpte assetjament i agressió sexual. PP i PSPV-PSOE demanen prudència i esperar als avanços judicials.

Montero negociarà amb tots els partits per a tirar avant el nou finançament autonòmic

La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda ha assegurat que obrirà converses amb tots els grups per a impulsar la llei que desenrotlle el nou model. Fixa un calendari per a aprovar-la abans de cap d'any i que entre en vigor en 2027.

Basset qualifica de ‘incomprensible’ el retard en l’enviament del Es-Alert

L'ex mane operatiu de bombers ha qualificat de 'incomprensible' el retard del Es-Alert per risc d'inundació. Assenyala que el text es va consensuar a les 18.13 i l'avís va arribar a les 20.11; també qüestiona la utilitat de la visita de la consellera a la zona afectada.

Benidorm afronta una indemnització de 350 milions per Serra Gelada després del revés del TC

El Constitucional ha inadmés l'empara del consistori i acosta l'execució d'una indemnització superior a 350 milions pel APR-7 de Serra Gelada. La xifra duplica el pressupost municipal i deriva de convenis subscrits des de 2003 i d'una cadena de decisions judicials.