La negació i la invisibilitat són les principals discriminacions que pateixen les persones bisexuals

 

Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, posa l’accent enguany en la necessitat de visibilitzar la bisexualitat com una opció més dins de la diversitat sexual que existeix en la societat, atés que la negació d’esta condició i la seua invisibilització són les principals causes de bifòbia que pateixen les persones bisexuals dia a dia.

Existeixen molts mites i estereotips al voltant de les persones bisexuals, com explica Amparo Navarro, tècnica de Lambda: «en eixir al món com a bisexuals ens enfrontem contínuament a qüestionaments del tipus “És que no vols dir que eres lesbiana o gai” o “Això és que encara no has descartat als xics, o les xiques en el cas dels homes” o fins i tot “Jo crec que prefereixes l’altra opció”, com si fora una cosa que tries i tot això és no reconéixer la bisexualitat».

La bisexualitat és l’orientació sexual de les persones qui senten atracció per més d’un gènere, i això succeeix no necessàriament al mateix temps, ni de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat per tots ells. I les persones bisexuals són contínuament qüestionades i es veuen obligades a reivindicar constantment la seua orientació sexual, ja que són llegides per la resta de la societat com a lesbianes o gais.

Com a alternativa quan es desconega l’orientació sexual de dos persones vinculades afectivament és pot parlar, també dones dels mitjans de comunicació, d’una parella formada per dos doncs o d’una parella d’homes, sense caure en la classificació de lesbianes o gais que invisibilitza les persones bisexuals.

Tenim a València el cas recent de Javier Vilalta, referent bisexual visible i soci de Lambda, que es va declarar obertament bisexual en un judici després de ser acusat per la seua exdona d’amagar la seua homosexualitat. Més enllà de la intromissió del procés judicial en l’àmbit més privat de la persona, la primera sentència condemnatòria mostrava un profund desconeixement de la realitat bisexual.

Les persones bisexuals també es veuen sotmeses a prejudicis socials que els consideren vicioses o que els hipersexualitzen. Amparo Navarro denuncia «la cosificació» al fet que les dones bisexuals estan exposades i que incrementa «els nivells de violència sexual als quals ens enfrontem perquè el pensament masclista ens presenta com un objecte per a satisfer els desitjos sexuals dels homes cise heterosexuals».

D’altra banda, els homes bisexuals són invisibilitzats, en la seua majoria llegits com a homosexuals, «i són un agent social de canvi, imprescindibles per a construir una societat més igualitària perquè encarnen un model diferent de la masculinitat imperant», apunta la tècnica de Lambda.

La negació de la bisexualitat posa en risc també a les persones bisexuals sol·licitants de protecció internacional, ja que troben problemes a l’hora que se’ls reconega la seua condició de persona refugiada LGTB+ per poder invisibilitzar-se com a heterosexuals.

Combatre la bifòbia dones de la base

 

La clau per a superar la bifòbia està, com en altres ocasions, en l’educació: «mostrar la diversitat a les escoles és imprescindible per a aconseguir la igualtat real i la llibertat de ser i d’estimar». Dones de Lambda treballem la diversitat amb tallers gratuïts del Pla Divèrsia per a centres educatius de tota la Comunitat Valenciana, adaptats per edat a partir dels 5 anys, en infantil, primària, secundària, batxillerat i FP.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El Raig rescata un 1-1 en l’afegit davant el Llevant amb deu

Un gol en el temps afegit de Pathé Ciss va donar un punt al Llamp després de jugar quasi tota la segona part amb deu per l'expulsió de Mendy. El Llevant es va avançar amb Carlos Espí i va deixar escapar una victòria que li acostava a la salvació, encara a cinc punts

1-1. El Raig salva un punt en l’últim sospir davant el Llevant

Pathé Ciss va empatar en el temps afegit i el Llamp va rescatar un 1-1 davant el Llevant després de jugar quasi tota la segona part amb deu. El Llevant va deixar escapar una victòria i seguix a cinc de la salvació.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo i disseny de Daniel Gómez. El podi l'han completat Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i Na Jordana, amb 200.000 i 185.000 euros de pressupost.

Convent Jerusalem, millor falla de 2026 amb la sàtira ‘Redimonis’

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo. La comissió repetix el títol de 2025; Monestir de Poblet i Na Jordana completen el podi.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi de la Secció Especial de les Falles 2026

Amb Redimonis, la comissió ha revalidat el triomf aconseguit en 2025. El jurat també ha reconegut a Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i a Na Jordana.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi d’Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial de les Falles 2026 amb 'Redimonis', de David Sánchez Llongo. La comissió, amb un monument de 260.000 euros dissenyat per Daniel Gómez, revalida el títol; Monestir i Na Jordana completen el podi.

El juí ràpid al regidor d’Altea se celebrarà a Benidorm en les pròximes setmanes

Rafael Ramón Mompó, edil de Compromís, ha quedat en llibertat amb càrrecs després de ser detingut per presumpta agressió a la seua parella. El cas passa a Benidorm amb un juí ràpid per violència de gènere.

Z, l’artista faller xilé-croat que ha encimbellat la falla infantil d’Esparter

Zvonimir Ostoic, conegut com a Z, s'ha convertit en el primer artista faller estranger amb un ninot indultat infantil i ha portat a Esparter al primer premi infantil de la Secció Especial amb Arca. El viatge de Pepet. La seua trajectòria unix formació musical, escenografia i un taller versàtil que ha sabut traduir il·lustració a volum i apostar per materials més sostenibles.