La negació i la invisibilitat són les principals discriminacions que pateixen les persones bisexuals

 

Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, posa l’accent enguany en la necessitat de visibilitzar la bisexualitat com una opció més dins de la diversitat sexual que existeix en la societat, atés que la negació d’esta condició i la seua invisibilització són les principals causes de bifòbia que pateixen les persones bisexuals dia a dia.

Existeixen molts mites i estereotips al voltant de les persones bisexuals, com explica Amparo Navarro, tècnica de Lambda: «en eixir al món com a bisexuals ens enfrontem contínuament a qüestionaments del tipus “És que no vols dir que eres lesbiana o gai” o “Això és que encara no has descartat als xics, o les xiques en el cas dels homes” o fins i tot “Jo crec que prefereixes l’altra opció”, com si fora una cosa que tries i tot això és no reconéixer la bisexualitat».

La bisexualitat és l’orientació sexual de les persones qui senten atracció per més d’un gènere, i això succeeix no necessàriament al mateix temps, ni de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat per tots ells. I les persones bisexuals són contínuament qüestionades i es veuen obligades a reivindicar constantment la seua orientació sexual, ja que són llegides per la resta de la societat com a lesbianes o gais.

Com a alternativa quan es desconega l’orientació sexual de dos persones vinculades afectivament és pot parlar, també dones dels mitjans de comunicació, d’una parella formada per dos doncs o d’una parella d’homes, sense caure en la classificació de lesbianes o gais que invisibilitza les persones bisexuals.

Tenim a València el cas recent de Javier Vilalta, referent bisexual visible i soci de Lambda, que es va declarar obertament bisexual en un judici després de ser acusat per la seua exdona d’amagar la seua homosexualitat. Més enllà de la intromissió del procés judicial en l’àmbit més privat de la persona, la primera sentència condemnatòria mostrava un profund desconeixement de la realitat bisexual.

Les persones bisexuals també es veuen sotmeses a prejudicis socials que els consideren vicioses o que els hipersexualitzen. Amparo Navarro denuncia «la cosificació» al fet que les dones bisexuals estan exposades i que incrementa «els nivells de violència sexual als quals ens enfrontem perquè el pensament masclista ens presenta com un objecte per a satisfer els desitjos sexuals dels homes cise heterosexuals».

D’altra banda, els homes bisexuals són invisibilitzats, en la seua majoria llegits com a homosexuals, «i són un agent social de canvi, imprescindibles per a construir una societat més igualitària perquè encarnen un model diferent de la masculinitat imperant», apunta la tècnica de Lambda.

La negació de la bisexualitat posa en risc també a les persones bisexuals sol·licitants de protecció internacional, ja que troben problemes a l’hora que se’ls reconega la seua condició de persona refugiada LGTB+ per poder invisibilitzar-se com a heterosexuals.

Combatre la bifòbia dones de la base

 

La clau per a superar la bifòbia està, com en altres ocasions, en l’educació: «mostrar la diversitat a les escoles és imprescindible per a aconseguir la igualtat real i la llibertat de ser i d’estimar». Dones de Lambda treballem la diversitat amb tallers gratuïts del Pla Divèrsia per a centres educatius de tota la Comunitat Valenciana, adaptats per edat a partir dels 5 anys, en infantil, primària, secundària, batxillerat i FP.

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.