ACTUALITZAT 06/12/2019 a les 14.31. El Jutjat de guàrdia d’Alzira ha ordenat presó provisional, comunicada i sense fiança per a Jorge Ignacio P.J., el principal i únic sospitós de la mort de Marta Calvo. Segons informat ‘Levante-EMV’, l’acusat ha demanat perdó «per la seua forma d’actuar» i s’ha negat a declarar davant del jutge.
La causa està oberta per un delicte d’homicidi, sense perjudici d’ulterior qualificació, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que ha indicat que la magistrada de guàrdia deixarà el cas en mans del jutjat de primera instància i instrucció número 6 d’Alzira, que instruix la causa.
Jorge, el principal sospitós de la mort de Marta Calvo, davant del jutge
Jorge Ignacio P. J., el sospitós de la mort de Marta Calvo, ha arribat sobre les 12.30 hores al Jutjat 6 d’Alzira, en la Ribera (València), que s’encarregarà de la instrucció del sumari sobre els fets i a on ja ha començat a declarar davant el jutge sobre les 13 hores. El detingut ha arribat al jutjat protegit per agents de la Guàrdia Civil i ha sigut rebut pels veïns entre crits i insults.
El 7 novembre es va perdre la pista de Marta Calvo, de 25 anys i natural d’Estivella (Camp de Morvedre), en Manuel (Ribera), una xicoteta població a on va acudir per a una cita amb un home. Dos dies més tard, sa mare ana a la casa a on l’acusat viu de lloguer, en Manuel, ja que l’última comunicació amb la seua filla va ser un missatge de WhatsApp amb eixa localització.
Després d’entregar-se este dimecres en les dependències de la Guàrdia Civil de Carcaixent, el sospitós va confessar que havia trossejat el cos de la xica i havia tirat les seues restes en diferents contenidors de Manuel, Carcaixent i Silla. La seua declaració davant la Guàrdia Civil es va allargar el dimecres des de passades les cinc de la vesprada fins a les onze de la nit.
El pare de Marta Calvo ha demanat «respecte i justícia» per a la seua filla
En una carta remesa al programa ‘Espejo Público’ d’Antena 3, el pare de Marta Calvo ha demanat «respecte i justícia per a Marta», de qui recorda el seu somriure, «el somriure d’eixa xiqueta dolça que es va convertir en una dona plena de vida. Una vida truncada de manera atroç».
Assegura que han viscut quasi un mes «sumits en una autèntica desesperació», perquè «el pitjor que pot viure un pare és no saber a on està la seua filla», fins que va arribar «eixa cridada de telèfon que mai hagueres volgut rebre» i que «et confirma les teues pitjors sospites». El pare de Marta ha agraït a tots els investigadors i cossos i forces de seguretat que han treballat incansablement per a saber què li va passar a la seua filla.