Tres inspectors del Ministeri de Transports han defés davant el Tribunal Suprem que no van rebre cap mena d’indicació ni pressió en l’auditoria interna que van elaborar sobre els contractes de subministrament de màscares vinculats al conegut com a cas Koldo, en la qual es posava en qüestió la forma en què es van adjudicar estos acords i que ha acabat asseient en la banqueta a l’exministre José Luis Ábalos per presumpta corrupció.
La novena jornada del juí contra Ábalos, el seu exasesor Koldo García i l’empresari Víctor de Aldama s’ha centrat en l’extensa declaració d’estes tres inspectores i d’una perit que, a petició de l’exministre, va elaborar un informe crític amb l’auditoria de Transports. Les seues compareixences s’han prolongat durant quasi tres hores, en les quals les funcionàries han tractat de rebatre els retrets llançats per la defensa.
Segons la perit proposada per Ábalos, l’informe d’auditoria encarregat per l’actual titular de Transports, Óscar Puente, està marcat per subjectivitat, falta de transparència i juís de valor. Este dictamen alternatiu suggerix que l’anàlisi no es va ajustar del tot als estàndards que haurien de regir una auditoria tècnica d’esta naturalesa, en considerar que incorpora interpretacions i biaixos en comptes de limitar-se a descriure fets.
Enfront d’estes crítiques, les inspectores han remarcat que el treball que van realitzar no va ser una auditoria pública en sentit estricte, sinó una auditoria interna que després es va fer pública. Amb esta matisació han volgut subratllar que es tractava d’una revisió interna dels procediments del Ministeri, impulsada per la pròpia administració i limitada a la informació disponible en els seus sistemes.
La defensa ha qüestionat amb especial duresa que les inspectores no entrevistaren a totes les persones que van intervindre en la contractació, començant pel propi Ábalos. Segons el parer de la perit de la defensa, esta absència d’entrevistes clau resta objectivitat i independència al resultat, perquè deixa fora la versió dels qui van prendre o van influir en les decisions.
Les funcionàries han respost que només podien prendre declaració als qui continuaven formant part del Ministeri o de l’administració, ja que no tenen autoritat per a requerir informació a persones que ja no ocupen càrrecs o no estan vinculades al departament. Han explicat que es van limitar a recaptar respostes dels qui sí que estaven dins de l’àmbit de la seua competència i que eixes declaracions es van plasmar de manera literal en l’informe, sense afegir opinions ni valoracions personals.
Per a sostindre la solidesa del seu treball, les inspectores han detallat el volum de documentació analitzada. Van revisar 1.928 arxius i més de 6.000 correus electrònics relacionats amb els contractes de màscares, un esforç que, segons han donat a entendre, els va permetre reconstruir el procés d’adjudicació i detectar possibles irregularitats en la manera de tramitar les ofertes i els encàrrecs, encara que sense qüestionar la legalitat formal dels expedients.
La perit que ha declarat a instàncies de Ábalos i del seu exasesor ha matisat, per part seua, que la seua comesa no va ser determinar si l’auditoria està bé o malament en termes absoluts. Ha insistit que el seu informe es limita a assenyalar que, segons com s’han analitzat les dades, l’auditoria conté biaixos i interpretacions subjectives que, al seu juí, aparten eixe treball dels estàndards que haurien d’aplicar-se en esta mena de revisions tècniques.
El paper de Koldo García en els contractes en el focus
Un dels punts que més recels va generar en l’auditoria va ser la intervenció del exasesor ministerial Koldo García en diferents moments de les adjudicacions. Una de les inspectores ha explicat que el seu nom apareix lligat principalment a la presentació directa, en paper i sobre la taula, de l’oferta de l’empresa Solucions de Gestió.
Segons el criteri exposat per la inspectora, crida l’atenció que siga un assessor qui assumisca este tipus de funcions en un procediment de contractació, màximament quan existia un cap de gabinet que, en l’estructura del Ministeri, estava per damunt de qualsevol assessor. Esta circumstància alimenta la sospita que García podia haver tingut un protagonisme major del qual correspondria al seu lloc.
Les inspectores també han posat el focus en què Solucions de Gestió es va oferir a subministrar material sanitari el 20 de març de 2020, quan encara no s’havien presentat ofertes formals. Consideren que era evident que algú havia comunicat prèviament a l’empresa la intenció de contractar màscares, encara que han admés que no han pogut determinar qui va ser la persona que va traslladar eixa informació.
Un altre dels elements destacats en l’auditoria és la duplicitat d’un encàrrec de màscares que va passar de 4 a 8 milions d’unitats en tot just 38 minuts, a pesar que l’estimació tècnica inicial del Ministeri era de 4 milions. La Fiscalia sospita que darrere d’eixe increment podria haver-hi hagut una imposició de Aldama, acceptada per Ábalos i per Koldo García, la qual cosa hauria afavorit a l’empresa adjudicatària.
Les inspectores han assenyalat que, objectivament, ningú els ha explicat per què es va produir eixe canvi tan ràpid en el volum de la comanda. Han subratllat que no qüestionen la xifra en si mateixa, sinó que la realitat és que l’augment no està motivat ni justificat en l’orde d’adquisició, la qual cosa, al seu juí, genera dubtes sobre la transparència i la traçabilitat de la decisió.
Malgrat totes estes observacions, les funcionàries han recalcat que l’auditoria no qüestiona la legalitat formal de la tramitació dels contractes. Han recordat que este aspecte ja va ser objecte de revisió pel Tribunal de Comptes, que va avalar la correcció jurídica dels procediments seguits. La controvèrsia se centra així en la forma en què es van prendre determinades decisions, en les possibles pressions o mediacions informals i en el grau d’objectivitat amb el qual s’han analitzat eixos fets en els diferents informes pericials que es confronten en el juí.
