La plataforma Conviure Russafa, que integra a veïns, comerciants, hostalers, l’Agrupació de Falles de Russafa i diverses entitats culturals, ha manifestat el seu rebuig a la declaració del barri com a Zona Acústicament Saturada (ZAS) i ha defés el consens aconseguit durant els últims anys entre residents i sector hostaler com a alternativa per a gestionar els problemes de soroll.
En un comunicat, el col·lectiu ha traslladat el seu suport i solidaritat a les pimes i als treballadors de l’hostaleria i de l’oci que veuen perillar la seua activitat i els seus llocs de treball davant la imminent aprovació de la ZAS, en considerar que esta figura pot tindre un impacte directe en el funcionament de bars, terrasses i locals nocturns del barri.
La Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de València va declarar recentment la ZAS de Russafa, una mesura que es preveu validar de manera definitiva en el ple municipal del 30 d’abril. Esta declaració s’emmarca en la normativa sobre contaminació acústica i busca limitar els nivells de soroll en les zones amb major concentració d’oci nocturn.
L’àmbit de la ZAS afectarà una àrea composta per 18 carrers del barri i contempla una zona de respecte perimetral per a intentar compatibilitzar el dret al descans dels veïns amb la intensa activitat cultural i gastronòmica que caracteritza a Russafa. Segons l’explicació municipal, l’objectiu oficial és trobar un equilibri entre l’ús residencial i el dinamisme econòmic i social del barri.
Conviure Russafa considera que l’aprovació imminent de la ZAS suposa un dur colp al treball desenrotllat per la plataforma en els últims anys. El col·lectiu sosté que ha demostrat una capacitat continuada de diàleg i entesa entre totes les parts implicades, deixant arrere els històrics enfrontaments entre residents i hostaleria i apostant per acords concrets per a reduir les molèsties sense frenar la vida del barri.
Resultats del model de consens
La plataforma destaca que d’este procés de negociació han sorgit canvis tangibles. Entre ells esmenta les modificacions en els espectacles d’il·luminació de les Falles de Russafa, que generaven preocupació per la seguretat i la concentració de públic; la implantació de terrasses considerades més sostenibles; i diferents iniciatives de conscienciació per a apaivagar la vida nocturna en les zones d’oci.
També subratlla les campanyes de dinamització comercial que s’han impulsat per a fer costat al xicotet comerç del barri i evitar que l’activitat econòmica es concentre únicament en l’hostaleria. Segons el col·lectiu, estes mesures mostren que és possible abordar els conflictes derivats de l’oci i del turisme amb ferramentes de gestió pactades, sense recórrer d’entrada a restriccions més severes.
La plataforma defén que s’ha inaugurat un nou model de negociació i de treball conjunt, que ha permés activar propostes específiques per a tractar problemes concrets. Entre els exemples citats figuren els comiats de solter i soltera, les aglomeracions de públic a la nit, la convivència amb el carril bici i la zona taronja d’estacionament, o la recent campanya contra l’ús incívic dels petards, especialment rellevant en períodes festius.
Per a Conviure Russafa, el dinamisme i l’activitat hostalera del barri generen un impacte innegable sobre la convivència, motiu pel qual la plataforma ha centrat la seua labor a encadenar i normalitzar accions de conscienciació i bones pràctiques. El col·lectiu entén que este enfocament progressiu permet reduir conflictes sense frenar de colp l’activitat econòmica que sosté moltes ocupacions i part de la vida social del barri.
Més enllà del soroll, altres problemes prioritaris
L’entitat insistix que, d’acord amb els estudis interns que ha realitzat comptant amb l’opinió de centenars de veïns, els principals problemes que afecten actualment els residents de Russafa no es vinculen només al soroll de l’oci nocturn. Segons eixes consultes, les majors preocupacions continuen sent el preu del lloguer, la proliferació de pisos turístics i les dificultats d’aparcament, assumptes sobre els quals demanen que no es perda el focus en el debat públic.
En este sentit, la plataforma reclama que les administracions prioritzen polítiques que frenen l’escalada de preus de la vivenda i regulen l’ús turístic dels immobles, en entendre que estos factors expulsen progressivament als veïns de renda més baixa i canvien de forma accelerada la composició social del barri.
El col·lectiu recorda a més que, per a una part important dels veïns, la situació general de Russafa ha millorat notablement en els últims 30 anys. Apunten que el barri va estar llavors a la vora de la marginalitat, amb problemes d’integració i inseguretat, i que l’impuls de l’activitat cultural, comercial i hostalera ha contribuït a la seua recuperació urbana. Per això, consideren necessari preservar eixe dinamisme al mateix temps que es corregixen els desequilibris generats, sense trencar el clima de consens que diuen haver construït entre les diferents parts implicades.
