El síndic de Greuges, Ángel Luna, ha reclamat davant Les Corts que es respecte esta institució estatutària i la seua capacitat per a enfrontar-se a la mala administració, una tasca que assegura haver mantingut durant els seus set anys de mandat i que, al seu juí, val la pena conservar perquè actua com a fre als abusos i al desistiment de funcions dels poders públics.
Durant la seua compareixença en la comissió de Peticions, en la qual ha presentat els seus informes corresponents a 2024 i 2025, Lluna ha denunciat que s’han vulnerat l’Estatut i la llei del Síndic de Greuges, en impedir-li comparéixer en el ple com fan altres defensors del poble autonòmics. Ha qualificat esta decisió d’atac a les institucions, en entendre que reduïx la visibilitat i l’abast del control que el Síndic exercix sobre l’Administració.
El síndic, el mandat del qual conclou al desembre, ha insistit en la necessitat de preservar i cuidar esta figura, de la qual ha reivindicat la seua independència i imparcialitat enfront de qualsevol govern. Ha defés a més que la Comunitat Valenciana dispose d’una llei pròpia que desenrotlle el dret a una bona administració, de manera que es concrete quines obligacions té l’Administració i quines garanties assistixen a la ciutadania quan estes no es complixen. Al seu juí, este desenrotllament normatiu ajudaria a reduir conflictes, agilitzar tràmits i fixar estàndards clars de qualitat en la gestió pública.
Lluna ha reclamat també un canvi imprescindible del model valencià de servicis socials, en considerar que l’organització actual dificulta que les ajudes arriben amb rapidesa als qui més les necessiten. Ha advertit que, si no es corregixen com més prompte millor estes disfuncions, el sistema continuarà generant frustració en usuaris i professionals i alimentant la percepció que l’Administració és incapaç de respondre a les necessitats socials bàsiques.
El debat parlamentari ha estat marcat per les crítiques creuades. El PP ha afirmat que qui més falta al respecte a les institucions és qui ara reclama respecte i li ha acusat de voler ser protagonista. Vox li ha retret, per part seua, llançar soflamas polítiques i estar encantat de conéixer-se. En canvi, PSPV i Compromís han lamentat el que consideren un atac sense precedents de la dreta a l’autogovern, en interpretar estes desqualificacions com un intent de desacreditar al Síndic i debilitar els contrapesos institucionals.
Davant estes acusacions, Lluna ha respost a Vox que, amb 74 anys, està un poc avorrit de conéixer-se ja, no encantat. Ha considerat que recórrer a atacs ad hominem amb la intenció de desqualificar demostra que no es tenen raons de fons per a discutir el contingut de les seues resolucions, que es basen en les queixes ciutadanes i en l’anàlisi jurídica dels casos. Al PP li ha replicat que no busca cap protagonisme, sinó complir amb la seua obligació d’assenyalar les males pràctiques administratives que detecta.
Servicis socials, vivenda i transparència
El síndic ha dedicat una part important de la seua intervenció a reflexionar sobre tres grans problemes que ve advertint des del seu primer informe de 2019: servicis socials, vivenda i transparència. Sobre el model de servicis socials implantat des de llavors, ha assenyalat que ha incrementat la càrrega de treball de les corporacions locals sense proporcionar-los recursos suficients, la qual cosa ha provocat que molts ajuntaments es vegen desbordats. Ha descrit un sistema absolutament burocratitzat, basat en el contracte programa, que en la seua opinió no és un bon instrument perquè introduïx rigideses, multiplica la tramitació i s’allunya de la realitat concreta de cada municipi.
En relació amb la vivenda, Lluna ha subratllat que el parc públic a penes ha crescut des de 2017, la qual cosa dificulta oferir solucions a famílies en situació vulnerable o afectades per crisis residencials. Ha recordat que en els pressupostos de la Generalitat de 2025 va desaparéixer el procediment específic per a concedir ajudes d’emergència davant esta mena de crisi, deixant a moltes persones amb menys ferramentes per a afrontar desnonaments o pèrdues sobtades d’allotjament. A més, ha denunciat que la Conselleria de Vivenda no respon als requeriments del Síndic, la qual cosa impedix tancar expedients i agreuja la sensació de desprotecció dels afectats.
En matèria de transparència, el síndic ha explicat que el 78% de les queixes ciutadanes es referixen a la falta de resposta de les administracions, una dada que reflectix un greu problema estructural. Ha destacat especialment les queixes de regidors als qui els seus propis ajuntaments neguen informació pública, la qual cosa impedix la seua labor de control i fiscalització. Per a Lluna, esta actitud denota una inclinació autoritària greu en l’exercici del poder, que no depén de colors polítics i que erosiona la confiança de la ciutadania en les institucions.
Lluna ha advertit que el poder que no es preocupa per la bona administració es reduïx a mer exhibicionisme, perquè només se centra en la imatge i no en els efectes reals de les decisions adoptades. Segons ha assenyalat, qui actua sense pensar en les conseqüències per a la ciutadania únicament exhibix el seu propi ego, per la qual cosa ha insistit que convé a tots, governants i administrats, vetlar pel dret a una bona administració i prendre de debò els advertiments que arriben des del Síndic.
El síndic ha al·ludit també a la col·lapse de 2024, que, al seu juí, va demostrar el col·lapse de l’Administració valenciana, si és que no estava ja clarament evidenciat. Ha explicat que eixe episodi va posar en primer pla les carències d’un Estat modern a l’hora d’evitar danys materials i personals en una catàstrofe, tant per la lentitud en la resposta com per la falta de coordinació. Ha criticat la greu falta de cooperació entre administracions, que, segons ha indicat, va incrementar l’impacte de la dana i va deixar sense una atenció adequada a persones afectades que esperaven respostes ràpides i eficaces.
Finalment, en relació amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Lluna ha considerat que rebaixar el seu pressupost i dir-li a qui i com ha de concedir les subvencions suposa un atac directe i frontal a la seua autonomia. Ha recordat que el Defensor del Poble va recomanar a la Generalitat modificar el pressupost per a garantir eixa autonomia, un criteri que, segons ha assenyalat, no s’ha atés. Per al síndic, estes decisions posen en risc la independència de la institució i envien un missatge preocupant sobre el respecte al marc estatutari i a la pluralitat lingüística en la Comunitat Valenciana.
