Una investigació de la Universitat de València conclou que, després de la dana del 29 d’octubre de 2024, la societat civil es va organitzar amb rapidesa mitjançant iniciatives ciutadanes i xarxes socials per a fer costat a les persones afectades. Eixa resposta es va produir en un context de percepció generalitzada d’actuació lenta i deficient per part de les administracions públiques, la qual cosa va espentar als veïns i col·lectius a assumir un paper protagonista en la gestió de l’emergència i en la fase posterior de reconstrucció.
Segons el treball, esta mobilització digital i presencial va tindre un paper clau en la resiliència socioambiental, és a dir, en la capacitat dels territoris i comunitats per a adaptar-se i recuperar-se després de la catàstrofe. Les iniciatives ciutadanes no sols van canalitzar ajuda material, com a voluntariat o recollida d’estris, sinó que també van oferir informació pràctica sobre recursos disponibles, tràmits i necessitats urgents, ocupant així un espai que molts afectats van percebre com desatés per les institucions.
L’article, publicat en la revista Partecipazione e Conflitto i firmat per Javier Serrano i Dolores Pitarch, de l’Institut Interuniversitari de Desenrotllament Local i del Departament de Geografia, juntament amb Maria Josep Picó, del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, analitza de manera detallada com es va articular este activisme ciutadà. L’equip va enquestar a 22 iniciatives socials, entre elles Salvem Els Fotos i AyudaDANA, per a conéixer millor com es van organitzar, quins canals van utilitzar i quin paper van exercir després de la dana.
Fort desconfiança cap a les institucions
Els resultats de l’estudi mostren un ampli malestar amb la resposta institucional. Entre el 80% i el 90% de les iniciatives consultades van assenyalar la seua falta de confiança en el govern autonòmic i en la Diputació de València, i aproximadament la mitat van expressar desconfiança cap als governs municipals de les zones afectades. Esta percepció de deficient resposta pública va generar un buit informatiu en els primers moments, que la ciutadania es va afanyar a omplir mitjançant canals alternatius, sobretot a través de les plataformes digitals.
Segons la investigació, estos canals ciutadans es van guanyar ràpidament la confiança de la població damnificada perquè oferien dades concretes, indicacions immediates i contactes directes per a organitzar ajuda. Enfront de la sensació de burocràcia i lentitud associada a les administracions, les xarxes de voluntariat van funcionar com una estructura lleugera i flexible, capaç de redistribuir informació quasi en temps real i adaptar-se a les necessitats canviants sobre el terreny.
L’estudi destaca que ‘les respostes ciutadanes que van emergir després del desastre han mostrat que la societat civil és capaç d’organitzar-se ràpidament utilitzant xarxes socials i tecnologies de comunicació per a disseminar informació i organitzar ajudes’, en paraules de José Javier Serrano. Este ús intensiu de ferramentes digitals va permetre coordinar a persones que no es coneixien entre si, agrupar recursos dispersos i visibilitzar les zones i col·lectius més castigats per la dana.
Les xarxes socials, crucials per a la mobilització
Les xarxes socials es van consolidar com el mitjà preferit per les iniciatives ciutadanes per a comunicar-se i arribar a un públic ampli. Plataformes com Instagram, Facebook i TikTok van ser crucials per a mobilitzar a la ciutadania, compartir informació que es percebia com a de confiança i construir narratives alternatives centrades en l’ajuda mútua. A través de vídeos, fotografies i missatges breus, estos comptes van difondre avisos urgents, crides a la solidaritat i testimoniatges dels afectats, la qual cosa va facilitar tant l’enviament de recursos com la coordinació de voluntaris.
L’equip d’investigació subratlla que estes narratives generades des de la ciutadania van col·locar el focus en l’acció, la solidaritat i la reconstrucció. En lloc d’insistir únicament en el catastrofisme i la destrucció provocada per la dana, estes històries van prioritzar solucions concretes, el treball comunitari i les accions col·lectives. Eixa manera de comptar l’ocorregut va ajudar a resignificar la catàstrofe, a transformar part de la por i la impotència en capacitat de resposta i, segons l’anàlisi, va contribuir a reduir el trauma col·lectiu.
La investigació també identifica diverses iniciatives i entitats que, amb el temps, s’han consolidat com a referents de confiança. Entre elles figuren Salvem els Fotos, Reamuebla.org o Projecte Alicia, així com proposades com Suport Mutu o Alcem-es Esport, que van articular l’ajuda de grups i sectors específics. Estes plataformes van servir, per exemple, per a recuperar i digitalitzar fotografies danyades, facilitar mobiliari als qui ho havien perdut o coordinar suport entre col·lectius esportius i veïnals.
Un altre de les troballes rellevants de l’estudi és la distinta percepció de confiança cap als diferents tipus d’institucions. Entre el 70% i el 80% de les iniciatives ciutadanes enquestades consideren fiables a les administracions educatives, com a universitats, instituts i col·legis. En canvi, la credibilitat del govern autonòmic, de la Diputació de València i de molts ajuntaments va resultar clarament inferior. Esta diferència suggerix que, en contextos de crisis, els actors acadèmics i educatius es veuen com a aliats més pròxims i accessibles per a la ciutadania que partix de les estructures polítiques.
Els autors de l’article apunten que la redefinició de la confiança depositada en xarxes socials col·laboratives i en entitats acadèmiques planteja una lliçó per a futurs desastres: és necessari reforçar estos canals de comunicació i cooperació perquè formen part estable dels sistemes de resposta davant emergències. Integrar millor a universitats, centres educatius i iniciatives ciutadanes en la planificació i gestió de crisi podria augmentar la resiliència social, en acurtar els temps de reacció, millorar el flux d’informació útil i aprofitar la capacitat organitzativa demostrada per la societat civil.
La investigació va comptar amb finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i de la Conselleria d’Educació, Cultura i Ocupació de la Generalitat Valenciana, la qual cosa reforça l’interés institucional per comprendre el paper de l’activisme digital i de les comunitats locals en la resposta a fenòmens meteorològics extrems com la dana.
