El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha qüestionat de manera contundent la decisió d’exigir un informe de vulnerabilitat perquè les persones immigrants en situació irregular puguen accedir a la regularització extraordinària. Considera que es tracta d’un tràmit innecessari que afig una càrrega burocràtica addicional i que, lluny de millorar la protecció d’estes persones, provoca un major col·lapse en els servicis socials municipals.
En la seua intervenció davant la comissió de Peticions de Les Corts Valencianes, el defensor ha plantejat que una persona sense papers en un país que no és el seu ja es troba, per definició, en una situació de vulnerabilitat. Des d’este punt de vista, entén que sol·licitar un informe específic per a acreditar-lo suposa duplicar una evidència que ja es dona per feta i que retarda la tramitació de la regularització, amb conseqüències directes per als qui esperen una resposta administrativa.
Impacte en els servicis socials municipals
El Síndic ha subratllat que, abans d’aprovar mesures d’este tipus, és imprescindible comprovar si existix capacitat administrativa per a fer-les efectives. Al seu juí, en este cas no n’hi ha, i el resultat és que els servicis socials s’han convertit en una espècie de calaix de sastre al qual es deriven funcions molt diverses, entre elles ara l’elaboració d’informes de vulnerabilitat per a immigrants en situació irregular.
Ha detallat que els servicis socials locals de la Comunitat Valenciana ja estaven col·lapsats per la càrrega de treball prèvia i els problemes que havien d’atendre abans d’esta nova exigència. Amb l’obligació d’emetre certificats de vulnerabilitat en un context d’urgència, eixe col·lapse s’agreuja. En molts casos, les persones afectades ni tan sols han acudit abans al seu ajuntament per a sol·licitar ajuda, la qual cosa obliga els equips municipals a realitzar comprovacions i valoracions des de zero, consumint temps i recursos limitats.
El Síndic ha remarcat a més que, des d’un punt de vista pràctic, no entén què afig un certificat de vulnerabilitat al procés de regularització d’una persona estrangera que manca de documentació. Considera que qui viu en un país sense papers és vulnerable a múltiples tipus d’abusos, riscos laborals i situacions de desprotecció, per la qual cosa la vulnerabilitat hauria de presumir-se sense necessitat d’un document addicional.
En la seua anàlisi, l’exigència d’este informe es convertix en la gota que satisfà el got de la situació dels servicis socials en la Comunitat Valenciana. Ha defés que el model actual requerix una reflexió a fons i profunda, perquè les tasques que se’ls van atribuint de manera successiva compliquen l’atenció a la ciutadania i dificulten que puguen centrar-se en les seues funcions essencials. Encara que ha admés que este replantejament no serà senzill, l’ha qualificat d’imprescindible per a garantir una atenció social eficaç.
Al debat sobre el col·lapse dels servicis socials s’ha sumat la intervenció del diputat de Vox Jesús Albiol, qui ha atribuït la responsabilitat d’esta situació al president del Govern, acusant-lo de voler regularitzar a 500.000 immigrants que, segons la seua posició, només generaran problemes. El Síndic de Greuges ha respost que no té cap polític, ni tan sols en Les Corts, malgrat que és el parlament autonòmic qui li designa, ja que la llei que regula la institució garantix la seua independència.
El parlamentari de Vox ha defés a més l’anomenada prioritat nacional com a principi fonamental a l’hora de dissenyar les polítiques públiques. Enfront d’este plantejament, el Síndic s’ha remés al marc legal vigent, recordant el contingut de l’article 10 de l’Estatut d’Autonomia, la Carta de Drets Socials, la llei d’integració de les persones immigrants i la llei de protecció de menors.
Segons ha explicat, totes estes normes establixen de manera clara i contundent el principi de no discriminació, que es veu reforçat per l’article 14 de la Constitució. Mentres estes lleis continuen vigents, ha recalcat que no pot aplicar-se cap criteri de prioritat nacional que supose discriminar persones per raó d’origen o situació administrativa. En la seua opinió, qui vulga impulsar un altre tipus de política migratòria haurà de plantejar una modificació de tot l’entramat legislatiu que hui protegix la igualtat de drets i evita la discriminació en l’accés als servicis i prestacions.
