El excoordinador de Medis naturals de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), Luis Saenz, ha atribuït als alcaldes la responsabilitat maxima en matèria d’emergències i als ajuntaments la obligacion d’informar sobre qualsevol incidència en els llits dels seus terminos municipals. Segun el seu version, són els consistoris els qui han d’estar pendents de l’estat de barrancs, rios i canals, i comunicar possibles riscos a la administracion autonòmica per a activar els mecanismes de proteccion.
Saenz ha declarat com a testimoni davant la jutgessa de Catarroja que investiga la gestion de la DANA del 29 d’octubre, en una causa centrada en valorar si es van adoptar les mesures adequades enfront de l’episodi de pluges intenses. D’acord amb fonts judicials coneixedores de la seua compareixença, ha assenyalat als alcaldes com a responsables de la aplicacion dels plans especials contra inundacions i de la organizacion inicial de la resposta en els seus municipis quan es detecta un perill per crescuda de llits.
En el seu testimoniatge ha explicat que estos plans especials contra inundacions s’elaboren per a definir com ha d’actuar cada administracion davant un episodi de pluges extremes, de manera que els ajuntaments assumixen la primera resposta i la vigilància sobre el territori, mentres que la Generalitat entra en joc per a coordinar i secundar quan la situacion ho requerix. Segun ha assegurat, les comunitats autonomas proporcionen ajuda tecnica i operativa als municipis en esta matèria en cas de necessitar-la, però eixa colaboracion s’activa quan els consistoris alerten d’una incidència o quan el fenomeno meteorologico supera la seua capacitat de gestion.
Declaracion davant la jutgessa per la DANA del 29 d’octubre
L’actual subdirector de Innovacion en Emergències en l’Executiu autonomico ha relatat que el 29 d’octubre es trobava a Madrid, participant en una reunion de treball sobre risc sismico, per la qual cosa no estava fisicamente a la Comunitat Valenciana durant l’episodi de pluges. Ha detallat que eixa trobada formava part de les labors de preparacion davant altres riscos naturals i ha subratllat que el seu lloc no és de decision en el ambito de les emergències, sinó de caràcter tecnico.
Segun ha indicat, dins de l’estructura de l’AVSRE es trobava sota les ordenes directes del llavors subdirector d’Emergències, Jorge Suarez, i del secretari autonomico de Seguretat i Emergències, Emilio Argueso. Ha precisat que en la jornada del 29 d’octubre no recibio instruccion alguna ni de Suarez ni de Argueso, la qual cosa, al seu juí, evidència que no es le encomendo ningun paper especifice de comandament en la gestion d’aquella emergència concreta. D’esta manera, ha volgut remarcar davant la jutgessa que la seua responsabilitat es circunscribia a funcions tecnicas i de suport, no a la presa de decisions sobre la activacion o modificacion de plans d’emergència.
Ha recordat ademes que en 2024 s’avance la campanya contra inundacions perquè, segun explique, les tempestes habian començat abans de l’habitual. Este avançament implique que els dispositius de prevencion i seguiment de pluges fortes es posaren en marxa amb anterioritat a altres anus, davant la constatacion d’un inici primerenc de la temporada d’episodis tempestuosos. Amb esta referència ha tractat de contextualitzar que, des del punt de vista tecnico, existia una preocupacion prèvia pel risc d’inundacions en la region.
Després de l’episodi del 29 d’octubre, Saenz va estar col·laborant en la ultima fase del Centre de Coordinacion Operativa Integrada (Cecopi) per a atendre les necessitats dels ajuntaments afectats. Segun ha recordat, la situacion d’emergència es va mantindre formalment fins al mes de març, la qual cosa va suposar diversos mesos de treball conjunt entre administracions per a resoldre incidències, avaluar dona’ns i normalitzar els servicis mes afectats en els municipis.
En eixe període, ha senalado que la prioritat se centre en la gestion diària de les conseqüències de la DANA i a atendre les demandes que arribaven des dels consistoris. Ha admés que durant eixos mesos no es va fer la labor de revisar en profunditat que habia funcionat i que no en la gestion de l’emergència, una tasca de evaluacion que habitualment es realitza a posteriori per a millorar els protocols. Este reconeixement apunta al fet que, malgrat la prolongacion del dispositiu, la reflexion sobre possibles fallades o encerts en la resposta tranquil posposada enfront de la urgència de resoldre les incidències mes immediates.
