Agents de la UCO declaren papers clau i jerarquia real dins la trama de les màscares
Agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil han declarat en el juí en el Tribunal Suprem que l’exministre de Transports José Luis Ábalos exercia un paper fonamental en la suposada organització criminal entorn de la contractació de màscares durant la pandèmia, encara que han subratllat que qui manava en realitat era el comisionista Víctor de Aldama, al qual situen com el verdader cap perquè, segons van recalcar, qui paga és qui mana.
Durant la vista, els investigadors han explicat que Ábalos, el seu antic assessor Koldo García i Aldama estan acusats d’haver-se concertat per a falsejar contractes de subministrament de màscares adjudicats per organismes dependents del Ministeri de Transports a canvi de comissions. Segons el seu relat, l’exministre aportava la capacitat política i l’accés institucional necessari perquè la trama poguera tirar avant les operacions, mentre que Aldama se situava en la cúspide de l’entramat gràcies al control dels diners.
Els agents han recordat que en les converses telefòniques intervingudes Aldama es referia a Ábalos com el cap, una expressió que al seu juí reflectia la rellevància de l’exministre en l’esquema. No obstant això, han insistit que, des del punt de vista de la jerarquia interna, el que manava realment era Aldama perquè era qui finançava i qui decidia què es feia i quan. En eixa lògica, han assenyalat que, com en qualsevol organització criminal, existixen diferents nivells de responsabilitat i que, en este cas, la posició de l’exministre era fonamental perquè la trama poguera operar.
Els investigadors han remarcat que sense Ábalos no podrien haver dut a terme quasi cap de les actuacions que van emprendre, ja que el seu càrrec permetia obrir portes i facilitar contactes amb alts responsables de l’Administració. No obstant això, han matisat que qui pagava era Aldama i que era també qui exigia de manera contundent que es compliren les seues instruccions, la qual cosa a la seua entendre evidència qui ocupava el lloc de comandament efectiu dins del grup.
Per a sostindre esta idea, els agents han aportat diversos exemples. Un d’ells es referix als salconduits que Aldama reclamava a Koldo García per als seus amics veneçolans i per al seu entorn més pròxim. Segons l’UCO, el exasesor es mostrava reticent perquè, al seu torn, havia de dirigir-se als policies encarregats de facilitar eixos permisos, però malgrat eixes reserves Aldama insistia i aconseguia finalment el que demanava. Este tipus d’episodis van ser descrits com a mostra de la capacitat de pressió del comisionista sobre la resta.
Un altre exemple esmentat durant la declaració té a veure amb el rescat de l’aerolínia Air Europa. Els agents han recordat una conversa en la qual Aldama diu a Koldo García que al llavors conseller delegat de Globalia, matriu de la companyia, ja no li valien les paraules sobre el procés d’ajuda pública. Davant eixa situació, Aldama insta el exasesor al fet que moleste a Ábalos perquè l’assumpte es pose en funcionament i, segons l’UCO, eixa pressió es traduïx en què finalment es realitzen gestions al màxim nivell polític.
En esta línia, els investigadors han conclòs que realment Aldama és el que paga i al final el que exigix, mentre que els altres membres del grup mai s’haurien mostrat poc inclinats a seguir les directrius marcades. Al seu juí, ni Ábalos ni Koldo García van expressar reticències significatives i sempre van acabar emprenent les accions que se’ls indicaven, la qual cosa reforça la idea d’una estructura organitzada amb papers diferenciats però complementaris.
Accés total a altes instàncies de l’Estat
Un dels responsables de la investigació ha destacat la gran capacitat de la trama per a permear les diferents administracions, és a dir, per a influir i obrir-se pas en diversos nivells de l’estructura pública. Segons ha explicat, eixa capacitat es recolzava en què Ábalos era una persona molt qualificada en l’àmbit polític i institucional i en què Koldo García es movia extremadament bé en diferents ambients, tant dins com fora del Ministeri.
D’acord amb el seu testimoniatge, la trama tenia un accés ràpid i directe a estaments de molt alt nivell, en concret a diferents ministeris. Com a exemple d’eixe abast, l’investigador ha al·ludit al rescat de Air Europa i a la visita a Espanya en 2020 de la dirigent veneçolana Delcy Rodríguez, sobre la qual Ábalos hauria informat el president del Govern, Pedro Sánchez. Per a l’UCO, este tipus d’episodis demostra que el grup podia arribar sense grans obstacles a la cúspide del poder polític quan necessitava moure un assumpte sensible.
En este context, els agents han arribat a afirmar que l’accés a altes instàncies era total, la qual cosa, segons la seua explicació, va permetre que la presumpta organització criminal aprofitara la urgència i la complexitat de la contractació en plena pandèmia per a orientar determinats processos en el seu propi benefici. La combinació d’influència política, contactes en l’administració i capacitat econòmica de Aldama seria, al seu juí, l’eix que articulava l’operativa del grup.
Els investigadors també han detallat que els tres acusats utilitzaven de manera recurrent un llenguatge en clau per a intentar ocultar les seues comunicacions més delicades. Han explicat que quan parlaven de café es referien en realitat a la necessitat de comunicar-se a través de telèfons d’un sol ús, dispositius que els proporcionava un comandant de la Guàrdia Civil igualment investigat en la causa. Este ús de paraules codificades es va interpretar com un indici que eren conscients del risc de ser intervinguts.
Els agents de l’UCO han dedicat part de la seua compareixença a explicar les ferramentes forenses que van emprar en els registres. Han assegurat que és impossible manipular les evidències intervingudes si se seguixen els protocols establits, ja que estes ferramentes estan dissenyades per a garantir la integritat de la informació extreta. Han afegit que, per regla general, quan és possible realitzen el bolcat dels dispositius electrònics en el mateix lloc del registre, encara que en este cas eixa opció va resultar inviable per l’elevat nombre d’actuacions acordades.
Impossible manipular proves i polèmica pel registre
Segons han subratllat, qualsevol filtració a la premsa sobre la investigació els perjudica directament a ells com a responsables de les diligències, per la qual cosa han insistit en el seu deure de reserva. Amb esta explicació han volgut descartar que la unitat tinga interés a difondre dades sensibles del procediment i han defés la cadena de custòdia que se seguix des de la confiscació dels dispositius fins a la seua anàlisi.
En un moment de la sessió s’ha produït una xicoteta picabaralla amb l’advocada de Koldo García a compte del mode en què es va practicar el registre en el domicili del seu client. Els agents han explicat que es va decidir realitzar una entrada per la força perquè, en una conversa telefònica prèvia, García havia advertit que, si algú entrava a la seua casa, s’anava a embolicar a tirs. Segons el parer de l’UCO, eixa afirmació obligava a extremar les mesures de seguretat per a protegir tant els funcionaris com a tercers que pogueren veure’s afectats.
Els investigadors també han assenyalat que no tenen cap constància fefaent ni documental que Koldo García fora col·laborador o confident de la Guàrdia Civil. Han precisat que, si existira una relació d’eixe tipus, hauria de quedar reflectida en registres interns o informes específics, i que en la causa no ha aparegut cap document que l’acredite. Amb això han volgut tancar la porta a la idea que el exasesor actuara com a informant mentres participava en la presumpta trama.
