El president de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), Vicente Lafuente, ha advertit que el clima de polarització política s’ha convertit en un dels grans problemes que estan bloquejant l’avanç de la societat. Al seu juí, l’enfrontament constant entre blocs ideològics dificulta els consensos bàsics i retarda decisions que considera urgents per al futur econòmic i social del país, per la qual cosa ha instat els dirigents a recuperar el respecte, la capacitat de debatre i el diàleg com a ferramentes imprescindibles.
Durant la seua intervenció en el Fòrum Europa Tribuna Mediterrània, on ha sigut presentat pel president de la CEOE, Antonio Garamendi, Lafuente ha retret a totes les formacions polítiques que utilitzen la confrontació com a via per a mobilitzar al seu electorat mentres releguen el debat de fons a un segon pla. Ha subratllat que esta estratègia es traduïx en una política més pendent dels titulars i de la rendibilitat a curt termini que de la busca de solucions compartides als problemes estructurals.
Per a il·lustrar esta deterioració del clima polític, el president de la CEV ha recorregut a referències artístiques molt recognoscibles. Ha recordat el quadre ‘L’Abraç’ del pintor Juan Genovés, exposat en el Congrés dels Diputats com a símbol de la reconciliació des de les diferències durant la Transició, i ha assegurat que el seu autor ‘li cauria la cara de vergonya’ en comprovar la situació actual. En la seua opinió, el moment polític de hui s’assembla molt més al ‘Dol a garrotades’ de Goya, que, ha suggerit, s’ha convertit en una metàfora més ajustada a la dinàmica de xoc permanent.
Lafuente ha fet una crida expressa al fet que els partits cedisquen i es moguen des de les seues posicions de partida, en considerar que, si no hi ha voluntat real de transacció, esta societat ‘no avançarà’. Ha defés la necessitat d’aconseguir acords d’Estat en nombrosos àmbits, des de la gestió d’emergències i catàstrofes fins a la reforma del model de finançament autonòmic, passant per l’aprovació de pressupostos en l’àmbit nacional i autonòmic o la firma d’un pacte nacional de l’aigua. Segons ha explicat, tots estos assumptes requerixen estabilitat, previsibilitat i objectius a mitjà i llarg termini que no poden estar sotmesos a la lògica del bloqueig polític.
El dirigent empresarial ha reclamat a més un diàleg social real en el conjunt del país. Ha advertit que ‘no podem seguir amb la imposició’ ni dependre ‘del color del partit que hi haja en el govern perquè isquen beneficiats els uns o els altres’, perquè eixa dinàmica genera desconfiança i fomenta la percepció de greuge entre territoris i sectors. En este context, ha advocat per trencar amb el relat públic que, segons sosté, s’està construint entorn del paper de les empreses en la societat, i ha defés que el teixit productiu és clau per a l’ocupació, la inversió i el benestar.
El repte de la productivitat
En el terreny econòmic, Lafuente ha assenyalat diverses qüestions que considera especialment millorables, amb la productivitat en primer pla. Ha recordat que este indicador acumula una caiguda pròxima al 7% a Espanya i del 9% en la Comunitat Valenciana, una tendència que, al seu juí, llastra la competitivitat i limita la capacitat de creixement. Ha advertit que no serà possible revertir esta situació sense empreses de major grandària, marcs reguladors adequats i una autèntica simplificació administrativa que reduïsca traves i temps.
Entre els reptes pendents ha citat també l’evolució de les baixes laborals, que s’incrementen al voltant d’un 8% anual i presenten processos cada vegada més llargs. Ha defés que estos terminis podrien acurtar-se si es buscara una col·laboració més intensa de les mútues per a agilitzar els procediments i millorar el seguiment, sempre amb les garanties necessàries. Així mateix, ha esmentat la dificultat per a retindre talent, un problema que relaciona amb la falta de projectes empresarials suficientment atractius i amb la incertesa reguladora.
L’energia apareix en el seu diagnòstic com un altre factor decisiu. Lafuente ha assenyalat la importància d’infraestructures com la central nuclear de Cofrentes, que ha qualificat de ‘imprescindible’ per al subministrament, i ha destacat la necessitat de completar projectes clau com el Corredor Mediterrani per a millorar la connexió logística i el potencial exportador. Ha afegit que la regularització d’immigrants s’ha convertit en un assumpte urgent perquè moltes empreses necessiten personal i s’enfronten a dificultats per a cobrir determinats llocs.
La necessitat de canviar el finançament
Respecte al finançament autonòmic, Lafuente ha insistit que el major risc per a l’economia de la Comunitat Valenciana és ‘no aconseguir acords a nivell nacional que permeten tindre una traçabilitat de l’economia’. Considera que sense un marc estable i previsible resulta complicat planificar inversions, dissenyar polítiques públiques eficaces o garantir uns servicis bàsics suficients. Per això, ha reivindicat amb fermesa la necessitat de canviar l’actual sistema de finançament autonòmic.
Ha valorat que, per primera vegada, existisca un projecte de reforma del finançament i ha reconegut que el document és ‘manifestament millorable’, ja que la Comunitat Valenciana seguix sense aconseguir la mitjana de recursos d’altres autonomies. No obstant això, ha recalcat que els principals partits ‘no poden alçar-se de la taula i no tocar-ho’. Al seu juí, la negociació ha de continuar fins a aconseguir un model més equilibrat i transparent.
Lafuente ha recordat que ‘des del món empresarial sempre hem defés la unitat de mercat’ i ha assenyalat que, en este moment, ‘el model de finançament és una raó d’estat suficient perquè no polaritzem les diferents comunitats autònomes’. Ha defés que la reforma ha de servir per a reduir greuges i evitar que el debat territorial s’utilitze com a arma llancívola, reforçant la cohesió en lloc d’aprofundir en les diferències.
‘La zona de la dana no s’ha recuperat com deuria’
En relació amb la dana del 29 d’octubre de 2024, el president de la patronal valenciana ha afirmat que esta desgràcia ‘ha tret moltes vergonyes’ i ha considerat que la zona ‘no s’ha recuperat com s’havia de recuperar’ degut, fonamentalment, a la falta de coordinació entre administracions. Ha explicat que l’absència d’una resposta conjunta i coherent ha alentit la reconstrucció i ha deixat a moltes empreses sense un suport clar en moments crítics.
Al seu juí, el Consorci de Compensació d’Assegurances ‘no ha funcionat’, almenys pel que fa al teixit empresarial, i no s’ha sigut capaç de ‘generar un projecte industrial’ innovador que vaja més enllà de substituir ‘les màquines velles per noves’. Ha lamentat que la reconstrucció no s’haja aprofitat com una verdadera oportunitat per a modernitzar el teixit productiu afectat i avançar cap a models més competitius i resilients.
Per a Lafuente, la fase posterior a la dana podria haver marcat un abans i un després en la manera d’afrontar grans emergències, però ‘no hi ha hagut diners per a fer-ho, la gent havia de reobrir ràpid i no hem sabut generar un projecte col·lectiu’. Ha descrit una recuperació marcada per la urgència, en la qual moltes empreses s’han vist obligades a tornar a l’activitat en condicions precàries i sense una planificació estratègica a llarg termini.
El president de la CEV ha reivindicat una normativa estatal d’emergències ‘claríssima’ que atorgue ‘flexibilitat i permissivitat per a fer unes certes coses perquè del que es tracta és de salvar a les persones i a les empreses’. Ha defés que, en contextos de crisis, la regulació ha de facilitar les actuacions ràpides i coordinades, en lloc de convertir-se en un obstacle afegit. Per a això, ha tornat a insistir en la necessitat d’acords entre les dos principals forces polítiques ‘per a donar fluïdesa a este país’ i evitar que la falta d’entesa continue bloquejant reformes que considera imprescindibles.
