Pilar Bernabé reclama la fi del «feixisme modern» dels assetjadors vinculats al PP
Pilar Bernabé, delegada del Govern en la Comunitat Valenciana i secretària d’Igualtat del PSOE, ha reclamat la fi del qual definix com a feixisme modern que, al seu juí, exercixen els assetjadors vinculats al Partit Popular en actes polítics. Les seues declaracions es produïxen després de la denúncia presentada per Begoña Gómez, esposa del president del Govern, contra l’activista Vito Quiles per un incident en un restaurant de Les Fregues.
Bernabé ha advertit que no es pot continuar mantenint una situació d’assetjament polític que es repetix en mítings i concentracions partidistes. Ha assegurat que li dol especialment escoltar el Partit Popular quan, segons sosté, acaba assenyalant a dones que van haver d’intervindre per a defendre a una altra dona d’un assetjador al qual situa habitualment en l’òrbita del PP. Amb això, la delegada del Govern subratlla que el focus es desplaça dels fets d’assetjament als qui intenten frenar-los, generant un clima d’intimidació que desincentiva la denúncia i la defensa de les víctimes.
Denúncia de Begoña Gómez i conseqüències politicas
La denúncia de Begoña Gómez va ser formalitzada davant la Policia Nacional per l’incident protagonitzat per Vito Quiles en un restaurant de Les Fregues, a Madrid. Segons fonts del seu entorn, Quiles li va impedir abandonar l’establiment i la va assetjar, la qual cosa hauria motivat la decisió d’acudir a les autoritats. Des de la Moncloa no s’ha concretat el delicte que se li atribuïx, però el pas de presentar una denúncia evidencia la gravetat amb la qual s’interpreta l’episodi.
Fonts del Govern han assenyalat que durant l’incident no es va produir cap bretxa de seguretat, la qual cosa implica que els protocols de protecció es van mantindre operatius. No obstant això, el propi succés, segons la valoració de Bernabé, revela un clima de tensió i hostilitat que transcendix este cas concret. La representant de l’Executiu considera que, més enllà de les qüestions penals que puguen derivar-se, el preocupant és el missatge d’impunitat que es llança quan estos comportaments es normalitzen en el debat públic.
Segons el parer de Bernabé, esta situació és greu tant per a la democràcia com per al conjunt de la societat, perquè transmet un missatge que qualifica de terrorífic a la ciutadania i als qui han de confiar en la política. Entén que si partits que aspiren a governar el país toleren o relativitzen pràctiques d’assetjament, de difusió de l’odi, d’assenyalaments i de persecucions, es debiliten les bases de la convivència democràtica. En la seua opinió, la frontera entre la crítica legítima i la fustigació personal es desdibuixa quan es justifica o es minimitza l’assetjament, especialment si va dirigit a persones vinculades a responsables públics.
Bernabé també ha posat el focus en la figura de Vito Quiles, al qual acusa de perseguir periodistes i esperar-los a la porta de les seues cases per a assetjar-los. A ulls de la delegada del Govern, la normalització d’estos comportaments reforça un clima de por que afecta tant professionals de la comunicació com a figures polítiques i als seus entorns personals. Per això considera que el Partit Popular ha de recapacitar i posar fi al que descriu com un costum de secundar o mirar cap a un altre costat davant estes conductes. Segons el seu plantejament, només un rebuig clar i públic per part de les formacions polítiques pot contribuir a desactivar estes dinàmiques d’assetjament i a reforçar la confiança ciutadana en les institucions i en el debat democràtic.
