La Unió presenta propostes per a compensar l’encariment dels inputs agraris

Tractor abandonat

 

 

La Unió ha traslladat al Ministeri d’Agricultura, a través de la seua organització estatal Unión de Uniones, un informe en el qual es recull l’avaluació, conseqüències i propostes de millora enfront de la greu crisi de costos en la qual està sumit el sector agrari des de fa diversos mesos.

Precisament, aquest serà un dels aspectes més rellevants de la protesta convocada per les organitzacions professionals agràries valencianes, entre elles la Unió, prevista per al divendres 3 mitjançant una marxa a peu i amb vehicles des de la localitat de Favara a la de Tavernes de la Valldigna.

L’organització professional agrària constata a través de diverses fonts el desmesurat increment dels costos de l’energia (gasoil B, electricitat…), dels pinsos per a la ramaderia, de llavors i plançons, dels fitosanitaris i de la resta dels inputs productius, el més escandalós d’ells el de l’electricitat, que s’ha multiplicat per 5 en un any; o el dels fertilitzants, amb una pujada de més del 70%.

Enfront d’aquesta escalada de costos de producció sense precedents, proposa al Ministeri una sèrie de mesures que busquen disminuir l’impacte d’aquest increment de costos en les explotacions. Entre elles, es plantegen mesures d’àmbit fiscal, com a rebaixes en els mòduls de l’IRPF, increment del percentatge de deducció de despeses de difícil justificació en estimació objectiva, reducció de costos inputs en l’estimació del rendiment net… recordant al Ministeri que són mesures que ja s’han aplicat davant situacions de crisis similars.

L’organització considera, a més, que s’hauria d’aprovar l’aplicació de tipus reduïts de l’IVA als inputs agraris, tal com permet la Directiva europea que regula aquest impost. “Algunes d’aquestes mesures, com la reducció de l’IVA dels Inputs ja les hem proposades en el marc de les negociacions de la Llei de Pressupostos” indiquen des de l’organització “encara que és un senyal de la no disposició del Govern a fer costat al sector, que no les hagen acceptades en el Congrés cap dels dos partits que el sustenten”.

Altres mesures que haurien ajudat a frenar l’escalada de preus en el sector són, per exemple, en el cas del regadiu, que el Govern haguera complit el seu compromís de regular el contracte de doble potència per al regadiu o considerar l’eliminació dels royalties en les llavors utilitzades pel llaurador.

D’altra banda, l’organització insisteix també que la Comissió ha de procedir com més prompte millor a suspendre el Reglament sobre beneficis a la importació de fertilitzants nitrogenats procedents de Rússia, els Estats Units i Trinitat i Tobago per a flexibilitzar el seu preu a la UE.

La situació actual, sense mesures per part del Ministeri, dona lloc a un diagnòstic clar per a la Unió, “les dades indiquen que, si bé està apujant el preu pagat pel consumidor i el preu percebut pel productor, aquestes pujades no són més que tímids avanços enfront de la desbocada pujada de preus de costos de producció” i diagnostiquen que “queda clar que la pujada dels costos de producció l’està assumint el llaurador i ramader a costa d’una rendibilitat que, abans del començament de la crisi, ja era desastrosa, i això s’està traduint en un augment de tancament d’explotacions en els diferents sectors, com el boví de llet”.

L’organització assenyala que les mesures proposades ajudarien a pal·liar els efectes de l’increment desmesurat dels costos de producció, però no serien necessàries si Espanya s’haguera dotat d’una adequada reforma de la Llei de la Cadena Alimentària, per a reforçar el poder de negociació dels productors a l’hora de repercutir els seus costos a les següents baules de la cadena “alguna cosa que amb la regulació actual no està complint-se”, denuncien des de l’organització.

 

 

La Unió presenta propostes per a compensar l'encariment dels inputs agraris

Anuncios

Últimes notícies

El Consell fixa com es triarà la llengua base en l’admissió escolar de 2026-2027

El Consell ha ratificat l'informe que regula l'admissió de l'alumnat i l'elecció o canvi de llengua base per al curs 2026-2027, donant preferència a les famílies que ja estan escolaritzades en el mateix centre.

Juí a Alacant a un home acusat de forçar a una dona a consumir drogues i agredir-la sexualment

La Fiscalia demana 12 anys i tres mesos de presó per a un home acusat d'amenaçar a una dona amb una arma i obligar-la a consumir drogues abans d'agredir-la sexualment en una casa de camp de Novelda en 2019.

Educació fixa que tot el professorat de 2n de Batxillerat siga servici mínim en la vaga

Educació proposa que tot el professorat de 2n de Batxillerat siga considerat servici mínim en la vaga indefinida des de l'11 de maig per a assegurar les avaluacions i l'accés a la EBAU.

Les matriculacions de turismes cauen un 15,7% a l’abril en la Comunitat Valenciana enfront de l’avanç nacional

Les matriculacions de turismes i tot terrenys baixen un 15,7% a l'abril en la Comunitat Valenciana, mentres el mercat espanyol creix un 7,8%, impulsat pels vehicles electrificats.

La Comunitat Valenciana duplica les morts en carretera a l’abril fins a deu conductors morts

Deu conductors van morir en les carreteres de la Comunitat Valenciana a l'abril, sis més que en 2025, la qual cosa la situa com la regió amb major increment de sinistres mortals a Espanya.

La Generalitat accelera 117 vivendes protegides a Benidorm amb lloguer per davall del mercat

La Generalitat construïx 117 vivendes protegides a Benidorm dins del Pla Viu, destinades a lloguer assequible sobre sòl públic i amb prioritat per a jóvens i persones amb discapacitat.

Pérez Llorca reforça la integració de les arts a les aules com a via d’inclusió de l’alumnat

Juanfran Pérez Llorca destaca el programa Innov@arts i el seu projecte Innova@cant com a exemple de com la música i les arts impulsen creativitat, inclusió i desenrotllament integral de l'alumnat.

Óscar Puente visita la nova passarel·la de Picanya reconstruïda després de la dana amb 2,1 milions

La nova passarel·la de María Cambrils a Picanya ha entrat en servici després de ser arrasada per la dana, amb una inversió de 2,1 milions i un disseny més resilient davant futurs temporals.