Llauradors i ramaders professionals de la Comunitat es quedaran sense ajudes de la PAC

 

Els llauradors i ramaders professionals d’un total de 138 localitats de la Comunitat Valenciana situades en zones amb limitacions naturals podrien quedar-se sense ajudes per aquest concepte, si no es canvia el Pla Estratègic de la nova PAC presentat per la Conselleria d’Agricultura que les ha eliminades, segons denuncia la Unió de Llauradors i Ramaders.

Per a revertir aquesta situació, que suposava fins hui un pressupost de 6,16 milions d’euros, la Unió presentarà en tots aquests municipis una proposta de moció als grups polítics per a pressionar davant la Conselleria d’Agricultura a fi que es revertisca aquesta decisió, en tractar-se d’unes ajudes importants i necessàries per al manteniment de la renda d’unes persones que treballen en el sector agrari en zones amb diverses dificultats productives i per tant, menys competitives que la resta.

La pròpia Conselleria d’Agricultura, en l’informe anual d’execució del Programa de Desenvolupament Rural que presenta davant la Comissió Europea, i que és del passat mes de juny, afirma sobre aquest tema que “es tracta d’una ajuda amb molt bon acolliment per part dels titulars d’explotacions situades en comarques d’interior diferents de les de muntanya i que cada any que es convoca sol·liciten l’ajuda. Així, en 2015, 2016 i 2017 hi ha hagut que aplicar prorrateig a l’import unitari de l’ajuda tenint en compte que les disponibilitats pressupostàries han superat les sol·licituds presentades”.

La situació es remunta a la fi d’any quan el Ministeri d’Agricultura va presentar el passat 29 de desembre a la Comissió Europea el Pla Estratègic per a l’aplicació de la Política Agrícola Comuna (PEPAC) a Espanya a partir de l’any 2023 i va traure a informació pública la versió inicial d’aquest PEPAC i de l’Estudi Ambiental Estratègic de la PEPAC.

En la documentació figura la relació d’ajudes territorials de la Comunitat Valenciana presentada per la Conselleria d’Agricultura, és a dir totes aquelles mesures que seran objecte de subvenció a partir del pròxim any. La sorpresa és que entre les mesures presentades no es contempla l’ajuda al suport en les actuals Zones amb Limitacions Naturals o altres Limitacions Específiques, deixant únicament l’ajuda en les Zones de Muntanya.

La Unió assenyala que es deixarà sense aquesta ajuda així els pròxims anys a persones professionals del sector agrari valencià que realitzen la seua activitat en zones amb diverses dificultats productives.

Mentrestant, comunitats autònomes veïnes com Catalunya, Múrcia o altres que tenen una realitat semblant a la valenciana com ho és Andalusia, sí que van establir una intervenció territorial de suport en les Zones amb Limitacions Naturals. Aquest fet incrementarà més el suport i la injecció d’ajuda a persones professionals de determinats sectors implantats en aquestes zones en detriment de les persones professionals valencianes, incrementant la bretxa de suport públic entre elles.

En la proposta de moció enviada per la Unió als Consistoris afectats s’insta la Conselleria d’Agricultura a incloure dins de les Intervencions Territorials la mesura d’ajuda en les Zones amb Limitacions Naturals i també a realitzar una al·legació davant el Ministeri d’Agricultura, per a incloure dins de les Intervencions Territorials la mesura d’ajuda en les Zones amb Limitacions Naturals.

També es commina al Ministeri d’Agricultura al fet que incorpore dins del Pla Estratègic de la PAC (PEPAC) la mesura de les ajudes a Zones amb Limitacions Naturals dins de la Intervenció Territorial de la Comunitat Valenciana i que la present davant la Comissió Europea.
 

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Mor el capità d’un vaixell després d’una parada cardiorespiratòria enfront de la costa de Castelló

El capità d'un vaixell, un home de 59 anys que navegava a 54 milles de la costa de Castelló, mor després de patir una parada cardiorespiratòria malgrat els intents de reanimació.

Detinguda a Sant Vicent del Raspeig per arrancar les arracades d’or a una anciana

La Guàrdia Civil ha detingut a Sant Vicent del Raspeig a una dona de 43 anys acusada d'arrancar les arracades d'or a una anciana de 88 anys, causant-li esquinçaments en els lòbuls de les orelles. La investigació seguix oberta davant la sospita de més víctimes vinculades al seu treball sanitari.

Detinguts dos germans per violar a una dona en un cotxe en un descampat de València

La Policia Nacional deté a València a dos germans de 56 i 71 anys acusats d'agredir sexualment a una dona en un cotxe aparcat en un descampat del barri de Malilla.

La Orquestra de València debutarà en el Musikverein de Viena el 16 d’abril

La Orquestra de València reforçarà la seua projecció internacional amb la seua estrena el 16 d'abril a la sala principal del Musikverein de Viena, sota la batuta d'Alexander Liebreich i amb el duo Silver-Garburg com a solistes.

Detingut a Santa Pola un fugitiu reclamat a Itàlia per robar en màquines recreatives

La Policia Nacional ha arrestat a Santa Pola a un home de 51 anys buscat a Itàlia per integrar un grup que va robar més de 4.500 euros en màquines de joc en 2020.

Una nova nanopartícula valenciana connecta al sistema immune amb el tumor i obri una via contra el càncer

Investigadors de la Politècnica de València han creat una nanopartícula tipus Janus que actua com a pont entre cèl·lules tumorals i immunes, restaurant la seua comunicació i potenciant la destrucció de les cèl·lules canceroses.

La memòria oculta del Patronat de Protecció a la Dona de València emergix després de dècades de silenci

Investigadores i supervivents trauen a la llum la història del Patronat de Protecció a la Dona de València, una institució franquista que va tancar a milers de jóvens per conductes considerades immorals.

La Comunitat Valenciana supera la mitjana espanyola en feminicidis des de 2003

La Comunitat Valenciana registra una taxa acumulada de feminicidis superior a la mitjana nacional des de 2003, en un context on Canàries i Melilla presenten els nivells més alts i Extremadura els més baixos.