La bombona de butà arriba a un màxim històric i s’acosta als 17 euros

La bombona de butà es paga hui a 16,92 euros i acumula un augment de gairebé cinc euros des del setembre de l’any passat. Una pujada dolorosa per a les llars que depenen del butà per a la calefacció i l’aigua calenta, bé perquè no hi ha alternatives o perquè no poden pagar altres fonts d’energia més cares, alerta l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

Aquesta pujada de 80 cèntims en el preu de la bombona suposa un increment del 4,96% (fregant de nou el màxim permés en cada revisió) i marca un nou màxim, el més alt en els darrers sis anys i que ja frega el rècord històric de 17,50 euros que es va assolir entre la primavera del 2013 i l’inici del 2015.

Lamentablement, aquest any les pujades semblen no tenir fi, igual que està passant amb el preu de la resta dels carburants. De fet, el futur del butà és encara més preocupant, ja que l’hivern és habitualment un període de pujades de preu amb motiu de l’augment de la demanda. En aquest sentit, OCU preveu que se superen els 17,50 euros el gener vinent.

OCU recorda a més que aquest preu només s’aplica a la bombona tradicional de butà, la que té 12,5 quilos de càrrega i que en buit pesa més de 9 quilos. Les que tenen una tara inferior a 9 quilos o no tenen una càrrega d’entre 8 i 20 quilos, i que sumen un 22% del mercat, tenen un preu liberalitzat des de fa anys, per la qual cosa solen costar més que aquest preu regulat.

En qualsevol cas, OCU recomana a les famílies amb dificultats econòmiques que comproven almenys si tenen dret al bo social elèctric, ja que inclou una ajuda tèrmica automàtica per un import d’entre 29 i 124 euros a l’any siga quina siga la font d’energia que es faça servir.

L’organització estima que al voltant d’1,2 milions de llars no gaudeixen d’aquesta ajuda fins i tot complint els requisits per rebre-la, per això sol·licite al Govern que impulse la concessió automàtica del bo social elèctric a tots els seus beneficiaris, condició indispensable per a la concessió del bo tèrmic.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Carlos Espí confia en la permanència del Llevant després del seu gol decisiu davant el Getafe

Carlos Espí es mostra convençut que el Llevant aconseguirà la permanència en Primera després del 1-0 al Getafe, amb un gol seu i malgrat seguir a quatre punts de la salvació.

Ous i carn de vedella lideren les pujades de preus dels aliments al març

Els ous encarixen el seu preu un 21,2% i la carn de boví un 13,7% al març, en un context d'inflació alimentària moderada però encara elevada.

Munilla compara la reacció de Trump al missatge del papa amb la xiqueta de l’exorcista

El bisbe Munilla critica que Trump s'haja regirat contra la crida del papa León XIV a la pau, al qual acusa de banalitzar el mal i optar per la guerra.

Un agricultor alerta i la Guàrdia Civil salva a un home submergit en una séquia de Catarroja

La ràpida actuació de la Guàrdia Civil va permetre rescatar amb vida a un home de 70 anys que romania hores submergit en llot, inconscient i amb hipotèrmia en una séquia de Catarroja.

La inflació se situa en el 3,4% en la Comunitat Valenciana en línia amb la mitjana nacional

La inflació en la Comunitat Valenciana es va situar al març en el 3,4%, el mateix nivell que la mitjana d'Espanya, impulsada sobretot per l'encariment dels combustibles lligat a la guerra a Orient Mitjà.

Les normes lingüístiques no són ciència

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa clara de les formes valencianes d’ús viu i una crítica a l’ús ideològic del concepte de 'ciència' en els debats lingüístics

Elísabet Benavent llança Una xiqueta bona, un romanç que reivindica l’amor en el quotidià

Elísabet Benavent publica Una xiqueta bona, la seua novel·la número 26, un romanç que desplaça l'èpica de l'amor cap als gestos quotidians i qüestiona la síndrome de la xiqueta bona.

Científics espanyols descobrixen l’interruptor que usen les plantes per a defendre’s de la sequera

Un equip d'investigació espanyol ha identificat l'interruptor molecular que activa la defensa de les plantes davant la sequera i ha demostrat que pot modificar-se per a crear cultius més eficients en l'ús de l'aigua.