Luis García Plaza va llançar un seriós avís després de la derrota del Sevilla per 2-0 davant el Llevant en el Ciutat de València, un resultat que deixa a l’equip andalús amb només un punt de marge sobre els llocs de descens i que reforça la sensació que el marge d’error s’ha esgotat.
El tècnic va reconéixer que la imatge oferida pels seus jugadors, especialment abans del descans, va estar molt lluny del nivell mínim exigible en Primera Divisió. Va subratllar que, des de la seua arribada a la banqueta fa tres partits, no havia vist un partit tan fluix del seu equip i que eixa versió els condemna a barallar fins al final per la permanència.
Autocrítica per la primera part
García Plaza va qualificar la primera mitat com molt dolenta i la va situar com la pitjor des que es va fer càrrec de l’equip. Va descriure un Sevilla sense confiança, que es desfeia de la pilota amb rapidesa i que va mancar de personalitat per a assumir riscos i manar en el joc. Eixa falta de caràcter es va traduir en un equip que va concedir massa facilitats a un Llevant més intens i més ben posicionat.
En el descans, l’entrenador va estrényer als seus futbolistes i els va demanar que s’atreviren a jugar, que feren un pas avant amb pilota i mostraren una altra actitud. Segons va explicar després, l’equip va reaccionar i va gaudir d’uns vint minuts molt bons en la represa, en els quals va tractar de portar la iniciativa i va millorar les seues sensacions. No obstant això, eixa millora parcial no va bastar per a canviar el signe del partit ni per a maquillar la mala imatge global.
El tècnic va admetre que al Sevilla li va faltar brillantor i encert en els metres finals, alguna cosa que, unit al mal inici, va acabar marcant el resultat. Per a ell, la combinació de desconfiança, falta de personalitat i poca claredat ofensiva fa que, tal com van competir a València, l’equip no estiga en condicions d’enfrontar-se amb garanties als rivals de la màxima categoria.
Un gran obligat a lluitar per la permanència
García Plaza va recordar que el Sevilla és un club molt gran, acostumat a barallar objectius molt més ambiciosos. No obstant això, va insistir que la realitat actual és la d’un equip que haurà de lluitar per no descendir. Eixa contradicció entre la història recent del club i la situació classificatòria genera, segons el tècnic, un pes addicional sobre la plantilla.
L’entrenador va assenyalar que els seus jugadors arrosseguen la pressió de veure’s obligats a salvar la categoria amb l’escut d’un gran a l’esquena, la qual cosa incrementa la responsabilitat en cada partit. La derrota davant el Llevant deixa al conjunt sevillista en una posició molt delicada, amb el marge reduït a un sol punt sobre el descens, la qual cosa obliga a reaccionar immediatament per a evitar que la dinàmica negativa s’agreuge.
Més enllà de la taula, García Plaza va advertir que la manera de competir és el que més el preocupa. Va insistir que un equip que es desfà tan prompte de la pilota, que no mostra personalitat i que no manté la concentració en accions que s’han treballat prèviament, el tindrà molt difícil per a mantindre’s en l’elit.
Error greu en el primer gol encaixat
L’entrenador també va lamentar de manera especial l’acció del primer gol del Llevant. Va explicar que havia mostrat als seus jugadors fins a sis jugades en les quals el rival treia ràpid, i que l’havien treballat i comentat en les sessions prèvies. Malgrat això, l’equip es va veure sorprés i va acabar encaixant en una acció que coneixien per endavant.
Per a García Plaza, eixe gol resumix part dels problemes actuals del Sevilla: desatenció en detalls tàctics ja estudiats i falta de reacció davant situacions previstes. Eixa mescla d’errors de concentració i dubtes en el joc fa que cada fallada es pague molt car, més encara en un moment de la temporada en el qual els punts tenen un pes decisiu.
El missatge del tècnic, carregat d’autocrítica i d’advertiments, apunta a la necessitat immediata de canviar l’actitud i la manera de competir si el Sevilla vol assegurar la permanència i evitar que la temporada es convertisca en una lluita agònica fins a l’última jornada.
