Nariman i Roba Irheem, germanes palestines de 20 i 19 anys evacuades de Gaza gràcies a la Universitat Politècnica de València (UPV) a principi de juny, han iniciat a València els seus estudis d’Enginyeria Informàtica com a alumnes convidades mentre intenten construir una nova vida acadèmica lluny del conflicte.
Segons la UPV, les dos joves expliquen que la seua sensació és ‘difícil d’explicar’. Afirmen: ‘estem molt felices d’estar ací, en un lloc segur, i alhora, preocupades i tristes per la situació de la nostra família i totes les persones a Gaza‘.
Malgrat les dificultats i el poc de temps per a preparar les proves d’accés, Nariman ha aconseguit una de les millors notes, un 12,728. Esta qualificació li ha obert la porta directa al grau que desitjava. La seua germana Roba s’ha quedat a només un punt de la nota de tall però assegura que ho tornarà a intentar.
‘Eixa nota representa el començament d’una nova etapa de la meua vida; no és només un número’, afirma Nariman, visiblement contenta. Per a ella, també és ‘la prova que, fins i tot en circumstàncies molt difícils, vaig poder arribar fins ací i començar a estudiar el grau que sempre he volgut: Enginyeria Informàtica’.
Roba reconeix que, en vore el resultat, va tindre ‘sentiments trobats’. Explica que sabia que aconseguir un 9,7 o més seria complicat, ‘perquè només vaig tindre un mes i mig per a preparar els exàmens’. Afig que, a més, ‘els vaig fer en anglés, quan sempre he estudiat en àrab. Tot i això, ho vaig intentar i vaig donar tot el que vaig poder’.
Objectiu de tornar a examinar-se
Malgrat no haver superat la nota de tall, Roba manté clar el seu pla. ‘Hauré de tornar a presentar-me als exàmens el pròxim any. Tindré més temps per a preparar-me i podré fer-ho millor. Estic llesta per a continuar lluitant‘, afirma.
Les dos germanes intenten centrar-se en el dia a dia i quedar-se amb el positiu d’esta etapa. ‘Hem acabat la tercera setmana a la universitat i, encara que el començament no ha sigut fàcil, estic gaudint moltíssim d’esta nova etapa’, conta Nariman. Assenyala que cada jornada té la sensació d’estar veient ‘el somni fer-se realitat davant de mi’, cosa que li fa valorar molt cada moment.
‘Gaudisc especialment del procés d’aprendre coses noves, tant a les classes com a les pràctiques’, explica Nariman. Detalla que les seues assignatures són en anglés, però, alhora, està aprenent espanyol i intenta usar-lo cada dia amb els companys. ‘A poc a poc em sent més còmoda parlant amb ells i formant part de la vida universitària’, comenta.
Nariman ja entén bé l’espanyol i preveu, junt amb la seua germana, presentar-se a l’examen oficial del nivell B2 el pròxim mes d’abril. Les dos consideren l’idioma una ferramenta clau per a integrar-se millor en la universitat i en la societat valenciana.
La jove expressa també un desig que va més enllà de la seua experiència personal. ‘El meu desig és que arribe un dia en què tots els jóvens palestins puguen estudiar i perseguir els seus somnis en condicions normals’, sosté.
Vida universitària amb Gaza en la ment
Tot i que el seu dia a dia s’assembla al de qualsevol estudiant universitari, Nariman i Roba mantenen molt present la realitat dramàtica que continua vivint-se a Gaza. ‘És difícil viure una vida que comença a sentir-se com a normal, anar a classe, estudiar, conéixer companys i pensar en el futur, mentres saps que allí la situació continua sent tan difícil’, reconeixen.
Expliquen que conviuen amb ‘moments de felicitat per tot el que estem vivint’, però també amb ‘preocupació, tristesa i molta nostàlgia‘. La distància respecte a la família i als amics, sumada a les notícies que arriben del territori, marca emocionalment el seu dia a dia.
Nariman espera que la seua experiència puga inspirar altres jóvens en situacions semblants. ‘Desitge que la meua història puga deixar una petjada i ajudar altres jóvens que, com jo, tenen somnis i volen estudiar, però potser no han tingut les mateixes oportunitats’, assenyala.
El trasllat i la permanència de les germanes a València han sigut possibles gràcies a una àmplia resposta solidària. En pocs dies es van arreplegar 12.000 euros per al seu manteniment. A eixa ajuda econòmica s’ha sumat la de Resa Patacona, la residència d’estudiants que les acull de manera gratuïta durant estos mesos.
Segons la UPV, l’inici de la història de Nariman i Roba en la universitat és ‘esperançador’ gràcies al seu ‘tesó i a l’ajuda d’un entorn socialment compromés’. La institució, no obstant això, recorda que ‘encara hi ha molt de camí per recórrer’ perquè puguen consolidar el seu projecte de vida acadèmica i personal a València.
