Declaració sobre el fallit d’avisos i comunicacions durant la dana de 2024
L’enginyer adjunt al director d’explotació de la presa de Buseo va declarar davant la comissió d’investigació de Les Corts sobre la dana de 2024 que va fallar la previsió i van fallar les comunicacions durant l’episodi de pluges extremes. Va assegurar que aquell dia encara no estava implantat el pla d’emergències aprovat un any abans, la qual cosa va condicionar la capacitat de reacció i d’avís a la població.
Segons va explicar, les comunicacions van caure en ple episodi de pluges i eixa va ser una de les principals debilitats del dispositiu. Va assenyalar que, si hagueren comptat amb un sistema de comunicacions més robust i amb el pla d’emergència plenament implantat, haurien pogut activar les sirenes de la presa i llançar avisos a la població amb més antelació. Este tipus d’alertes permeten advertir del risc de desbordament i facilitar evacuacions ordenades, per la qual cosa la seua absència va incrementar la sensació d’incertesa.
Fallades en cadena durant la dana
L’enginyer va detallar que, en contrast amb l’ocorregut en 2024, actualment la presa de Buseo ja disposa de comunicacions satel·litàries i d’emissores Tetra dins del pla d’emergència, la implantació de la qual va començar al juliol de l’any següent i està quasi finalitzada. També s’han realitzat simulacres d’avís a la població per a comprovar que les cadenes de comunicació funcionen. No obstant això, el dia de la dana va descriure la situació com a catastròfica, amb un escenari en el qual quasi tot va fallar al mateix temps.
En la seua compareixença va relatar que el 29 d’octubre es van produir tantes fallades que resulta difícil delimitar o assenyalar a una sola persona com a responsable. Va afirmar que va fer tot el que era a la seua mà i va arribar fins on va poder, en un context en el qual fins i tot els desplaçaments físics fins a la presa suposaven un risc per l’estat de les carreteres. Els diputats li van agrair que es jugara la vida intentant arribar a les instal·lacions per a avaluar la situació sobre el terreny.
El tècnic va indicar que eixe dia seguien els comunicats meteorològics disponibles, però ningú els va advertir que s’aproximava una pluja que va qualificar de superextraordinaria. A més, les dades de pluja procedents de la web del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica arribaven amb un retard aproximat de mitja hora, la qual cosa dificultava tindre una imatge en temps real del que estava succeint en la conca. Va assenyalar que va abandonar la presa al voltant de les 16 hores, quan l’escenari era aparentment tranquil malgrat que ja estaven incomunicats.
Més tard, quan va comprovar que el cabal havia aconseguit els 150 metres cúbics per segon, va enviar un correu a les 20.41 hores a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i al responsable d’explotació de la Conselleria d’Agricultura, titular de la presa. En eixe missatge informava que, segons els seus càlculs, quedaven unes tres hores i mitja perquè l’embassament començara a desbordar pel sobreeixidor, i va decidir dirigir-se cap a eixa zona per a supervisar l’evolució.
No obstant això, l’enginyer va explicar que no va poder arribar fins a la presa a causa del mal estat de les carreteres, la qual cosa el va obligar a donar la volta i tornar a València. Quan va arribar, va comprovar que la situació havia empitjorat ràpidament i, davant la falta d’informació directa des del lloc, va remetre un nou correu a les 22.45 hores en el qual assenyalava que probablement ja s’havia produït el desbordament. Va reconéixer que en eixe moment anava un poc a cegues, en dependre de dades incompletes i comunicacions intermitents.
En total, va afirmar que va llançar quatre avisos successius a les autoritats competents. En l’últim, enviat a la una de la matinada, indicava que s’havia superat el llindar de l’escenari 3 previst en el pla, un nivell que implica una situació de risc elevat. Va admetre que potser hauria d’haver sigut més contundent en la redacció d’eixos avisos, ja que la presa havia abocat per coronació i en eixe context sempre existix risc de trencament si la pressió de l’aigua supera la capacitat estructural.
L’enginyer va subratllar que, si la presa s’haguera trencat, les conseqüències haurien sigut una catàstrofe per a la zona aigües avall, amb un potencial impacte molt elevat sobre la població, les infraestructures i l’entorn. Va afegir que la situació els va agafar una miqueta a ensopecs, perquè a les quatre de la vesprada no estava passant gens significatiu i, en poques hores, l’escenari es va accelerar de manera abrupta, la qual cosa va limitar el marge de maniobra.
També va apuntar que la Conselleria d’Agricultura, de la qual depén l’explotació de la presa, era conscient de la insuficiència del sobreeixidor del marge dret. Segons la seua declaració, l’administració havia arribat fins i tot a valorar el cost de reposar eixa infraestructura. Este reconeixement suggerix que algunes de les debilitats estructurals de la presa ja estaven detectades abans de la dana, encara que les solucions encara no s’havien executat quan es va produir l’episodi de pluges extremes.
