16 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

Una empresa ofereix quasi 180.000 euros als qui cedisquen els seus drets d’imatge

 

Promobot ofereix 200.000 dòlars, uns 178.000 euros aproximadament, a persones que permeten que utilitze la seua cara i la seua veu per a implantar-ho en els robots que estan desenvolupant. Aquests robots amb aspecte humà es pretenen començar a vendre l’any 2023.

La companyia aclareix que la seua intenció és que els robots siguen el més “humans” possible, posant com a requisit tindre més de 25 anys, i que els sol·licitants “han de tindre una cara ‘amable i amigable”. Però per a optar a aquesta bonificació de 200.000 dòlars han d’estar disposats a cedir els seus drets d’imatge “per a usar la seua cara per sempre”.

La fi d’aquests assistents és treballar “en hotels, centres comercials i altres llocs concorreguts”, substituint el treball que podria realitzar qualsevol persona. Com el robot ‘Cecilia’ llançat per una companyia israeliana, creada perquè faça còctels i li’ls servisca als seus clients, evitant així recórrer a un bàrman expert.

 

No saben per què objectius s’utilitzaren els rostres

 

En principi, l’empresa compta amb possibles futurs clients que utilitzarien aquests amigables robots. Alguns d’aquests podrien ser Walmart, l’aeroport de Baltimore-Washington dels EUA i el Dubai Mall.

Atés que encara no hi ha cap contracte signat, no és del tot segur per a què fins poden haver d’utilitzar aquests humanoides, factor a tindre en compte abans de signar la cessió dels drets d’imatge.
Segons els terminis imposats per al llançament d’assistent humanoide, la companyia ha volgut començar a tramitar aquestes llicències la més ràpida possible per a evitar retards legals.

 

Demandat per usar el rostre d’Arnold Schwarzenegger

 

Promobot hi ha decidisc oferir aquesta gran quantitat de diners per a evitar demandes, tal com va ocórrer fa alguns anys per utilitzar el rostre de l’actor Arnold Schwarzenegger per a un dels seus androides.

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.