Tres inspectors del Ministeri de Transports han defés davant el Tribunal Suprem que no van rebre indicacions ni pressions per a elaborar l’auditoria interna que va qüestionar l’adjudicació de contractes de màscares vinculats al conegut com a cas Koldo, procediment en el qual es jutja a l’exministre José Luis Ábalos per presumpta corrupció.
La novena jornada del juí s’ha centrat en la declaració detallada d’estes tres funcionàries i d’una perit proposada per la defensa de Ábalos, que va elaborar un informe alternatiu per a rebatre algunes de les conclusions de l’auditoria encarregada per l’actual ministre, Óscar Puente. Durant quasi tres hores, les compareixents han sigut interrogades sobre l’abast del seu treball, la metodologia utilitzada i els límits de la seua actuació com a inspectores internes.
Les inspectores han tractat de respondre a les crítiques llançades per la perit de la defensa, que atribuïx a l’informe d’auditoria subjectivitat, falta de transparència i juís de valor. Enfront d’eixes acusacions, les funcionàries han recalcat que la seua anàlisi s’emmarca en els procediments interns del Ministeri i que no es tractava d’una auditoria pública a l’ús, sinó del que han definit com una auditoria interna publicada, és a dir, un treball destinat inicialment a ús intern que després es va fer públic per decisió política.
Segons han explicat, la finalitat principal de l’informe era revisar com s’havien gestionat els contractes de subministrament de màscares en els primers compassos de la pandèmia i detectar possibles riscos o irregularitats en els processos interns. Sobre eixa base, sostenen que les seues conclusions es recolzen en les dades disponibles en l’administració i no en apreciacions personals, per la qual cosa rebutgen que continga juís de valor encoberts.
Les defenses han qüestionat amb especial duresa que les inspectores no prengueren declaració a totes les persones que van intervindre en la contractació, començant pel propi Ábalos. Per a la perit designada per l’exministre, eixa absència d’entrevistes als qui ja no formen part del Ministeri resta objectivitat i independència al document i provoca que l’anàlisi estiga incompleta.
Les funcionàries han respost que la seua capacitat d’actuació està limitada als qui seguixen integrats en l’estructura del Ministeri o de l’administració. Han insistit que no tenen autoritat per a requerir informació ni per a entrevistar als qui ja no ocupen càrrecs públics o no treballen en l’administració, de manera que es van centrar en els responsables i tècnics que romanien en l’organització. Amb eixa informació, afirmen, van plasmar en l’informe les respostes recaptades sense afegir valoracions personals.
Per a sustentar l’auditoria, les inspectores asseguren que van revisar 1.928 arxius i més de 6.000 correus electrònics relacionats amb les contractacions de màscares. Eixe volum de documentació, expliquen, els va permetre reconstruir la cronologia de les decisions, identificar els participants en cada fase i comparar les actuacions amb els procediments interns del Ministeri, encara que sense entrar a valorar la legalitat de fons dels contractes, ja examinada per altres òrgans.
La perit que ha declarat a proposta de Ábalos i de la seua exasesor Koldo García ha precisat que la seua comesa no era jutjar si l’auditoria estava bé o malament, sinó revisar si s’havien seguit els estàndards habituals en esta mena de treballs. Al seu juí, la forma en què s’ha realitzat l’anàlisi introduïx biaixos i interpretacions subjectives que, segons sosté, s’aparten d’eixos estàndards i poden influir en la lectura que es faça dels fets.
El paper de Koldo García en els contractes, en el focus
Un dels punts centrals de l’auditoria és la intervenció del exasesor ministerial Koldo García en diferents moments de les adjudicacions, especialment en la presentació directa, en paper i sobre la taula, de l’oferta de l’empresa Solucions de Gestió. Una de les inspectores ha subratllat que resulta cridaner que siga un assessor qui canalitze una proposta d’eixe mode, quan existix un cap de gabinet amb un rang jeràrquic superior i estructures administratives encarregades de la tramitació.
Les funcionàries també han destacat que Solucions de Gestió es va oferir a subministrar material sanitari sense que encara s’hagueren cursat ofertes formals, el 20 de març de 2020, en plena fase inicial de l’emergència sanitària. Al seu entendre, era evident que algú havia comunicat a l’empresa l’oportunitat de presentar eixa oferta, encara que les inspectores han admés que desconeixen qui va poder fer-ho i que eixa circumstància es limita a una deducció a partir de la seqüència de fets.
Un altre aspecte que ha cridat l’atenció de les inspectores és la duplicitat d’un encàrrec de màscares que va passar de 4 a 8 milions d’unitats en tot just 38 minuts, a pesar que l’estimació tècnica inicial del Ministeri era de 4 milions. La Fiscalia sospita que darrere d’eixe increment podria haver existit una imposició de l’empresari Víctor de Aldama, acceptada per Ábalos i per Koldo García, la qual cosa situaria la decisió en el centre del presumpte entramat de corrupció.
En la seua compareixença, les funcionàries han assenyalat que, objectivament, ningú els ha sabut explicar per què es va produir eixe canvi tan ràpid ni s’ha aportat una justificació concreta en la documentació. No qüestionen la xifra resultant, però sí que remarquen que l’orde d’adquisició no motiva l’augment, de manera que consideren que la decisió manca d’una explicació formal en l’expedient.
Malgrat estes observacions crítiques sobre la forma en què es van gestar determinats contractes i sobre la participació d’assessors i empreses concretes, les inspectores han reiterat que la legalitat de la tramitació no està en qüestió en el seu informe. Han recordat que eixe vessant ja va ser revisada i avalada pel Tribunal de Comptes, per la qual cosa el seu treball s’ha limitat a analitzar la gestió interna, les possibles anomalies procedimentals i els riscos de governança detectats a partir de la documentació disponible.
