La Generalitat ha reclamat al Govern central que qualsevol parcel·la agrícola que resulte afectada per una nova delimitació del domini públic hidràulic siga valorada i adquirida per l’administració estatal. El Consell vol que eixos terrenys passen a ser domini públic de forma ordenada i amb compensació econòmica per als agricultors que han perdut la capacitat productiva de les seues explotacions.
Esta demanda figura en una declaració institucional del Govern valencià en defensa dels drets dels agricultors colpejats per la dana. L’episodi de pluges extremes va danyar de manera estructural nombroses explotacions situades al costat de llits i barrancs, la qual cosa ha deixat a molts propietaris en una situació d’especial vulnerabilitat econòmica i patrimonial.
En este context, el Consell exigix que, si el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic redefinix el domini públic hidràulic, les parcel·les agrícoles que queden dins d’eixa nova línia siguen taxades i comprades pel propi Ministeri. El seu objectiu és que els terrenys passen al domini públic hidràulic amb una compensació justa per als seus titulars, tal com ja es va reclamar en un escrit remés el passat 23 de gener.
Reclamacions al Govern per la gestió de la dana
La Generalitat també reclama al Govern d’Espanya que complisca el compromís de retornar a l’estat previ a la dana la resta de parcel·les agrícoles afectades que no queden incloses en la nova delimitació del domini hidràulic. Això implicaria restaurar infraestructures, cultius i condicions dels terrenys perquè els agricultors puguen reprendre la seua activitat amb normalitat, evitant que les conseqüències del temporal es convertisquen en permanents.
En la declaració s’advertix que l’atenció als agricultors damnificats per la dana exigix respostes àgils i coordinades. La Generalitat defén que estes respostes han de ser compatibles amb la protecció enfront de futurs episodis meteorològics extrems i, al mateix temps, amb la viabilitat de l’activitat agrària i el manteniment del teixit rural. És a dir, se demana un equilibri entre la seguretat enfront d’inundacions i la continuïtat econòmica de les explotacions.
Per això, el Consell insta el Govern a actuar amb diligència administrativa, claredat normativa i coordinació entre departaments. Reclama a més que es facilite als afectats informació accessible i suficient, reforçant els canals de participació i aportant solucions que permeten donar una resposta considerada justa i eficaç als qui han perdut la capacitat productiva dels seus camps, amb més transparència.
El responsable d’Agricultura ha explicat que, quan es produïx una riuada, el domini públic hidràulic pot créixer, però ha advertit que, si l’episodi és extrem, no considera adequat fixar el domini en eixe nivell sense més, ja que implicaria estendre de manera automàtica la zona pública sobre propietats privades. Al seu juí, eixa ampliació ha d’anar acompanyada de compensacions clares per als propietaris que perden les seues parcel·les.
En esta línia, ha detallat que la Conselleria ha sol·licitat autorització per a executar 45 actuacions a petició dels municipis en llits que són competència estatal. Ha insistit en la necessitat de reforçar la coordinació entre administracions, recordant que el domini públic hidràulic correspon al Govern central, però la seguretat enfront de les riuades afecta al conjunt de la ciutadania i als territoris on es produïxen, fent necessari un treball conjunt.
El debat s’intensifica després de les crítiques de l’Associació Valenciana d’Agricultors, que ha acusat el Ministeri per a la Transició Ecològica d’intentar incorporar explotacions agràries limítrofes a barrancs i rius al domini públic sense pagar compensacions i sense informar amb antelació al sector. L’organització agrària sosté que estos canvis s’estan tramitant mitjançant revisions normatives en el Boletín Oficial del Estado, la qual cosa ha generat una forta preocupació entre els propietaris afectats.
En paral·lel, la Generalitat ha anunciat que preveu invertir 26 milions d’euros en replantació per a finançar el cent per cent del cost, fins a 6.000 euros per hectàrea, una vegada que les parcel·les danyades s’hagen recuperat. No obstant això, gran part d’eixos terrenys encara no ha sigut restaurada, la qual cosa ha obligat a demorar les ajudes. L’administració autonòmica defén que estes subvencions són clau perquè les explotacions puguen recuperar la seua producció.
El Consell sosté que, en els terrenys on abans hi havia cultius com els tarongers, ha de poder tornar a haver-los, i vincula eixa recuperació amb la defensa del paisatge agrari i de l’activitat econòmica en el medi rural. Per això, s’urgix al Govern central a accelerar la recuperació de les parcel·les afectades i a donar una resposta ràpida i coordinada que aporte seguretat jurídica als agricultors i garantisca el seu futur.
