El grup Seguretat Social ha presentat el senzill Pertot arreu et veig, primer avançament del seu pròxim àlbum Vaig a Mart, i ha anunciat un gran concert homenatge als seus 45 anys de carrera que se celebrarà en el Roig Arena de València al maig de 2027. El seu líder, José Manuel Casañ, assegura que este projecte li retorna la il·lusió i li fa sentir-se com un xiquet amb sabates noves en retrobar-se amb el públic i amb la seua pròpia trajectòria.
Durant una trobada amb mitjans a la sala Johnnie Walker Experience del Roig Arena, Casañ va explicar que portava temps sense fer promoció i que este retorn li ha permés comprovar que, per a ell, no ha passat el temps. Compte que sent que torna a reprendre el mateix fil de treball que havia deixat aparcat i que eixa continuïtat li entusiasma, perquè reforça la idea que la banda conserva la seua essència i continua tenint coses que comptar.
Nou àlbum i concert pels 45 anys
En esta presentació, el cantant va interpretar en format acústic dos dels himnes més recognoscibles del grup, La meua rumba tarumba i Xiqueta, abans d’endinsar-se en els detalls del seu nou disc. Després de nou anys de treball, ‘Vaig a Mart’ mostrarà, segons relata, el seu costat més sensible i també el més canalla, amb cançons que recorren les cinc fases del dol: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. A través d’estes etapes, l’àlbum arreplega experiències personals molt marcades, com la mort del seu pare o diferents desamors que han deixat empremta en la seua vida.
Casañ explica que el senzill ‘Pertot arreu et veig’ va nàixer amb una veu i una guitarra durant la pandèmia, en un context en el qual la creació musical va funcionar com una autèntica teràpia. Assenyala que, en aquells mesos, fer cançons va ser la forma més eficaç de gestionar les emocions i canalitzar la incertesa. D’eixe procés creatiu va sorgir també la idea de preparar el concert de l’1 de maig de 2027 en el Roig Arena, una data que el grup viu com el concert de la seua vida.
Eixe directe està pensat com un gran homenatge a les seues cançons i a les persones que les han acompanyades al llarg de quatre dècades i mitja. L’objectiu és reunir diferents generacions que han crescut amb la seua música, compartir amb elles un repertori ampli i obrir l’escenari a artistes convidats. La intenció és que la vetlada funcione com una celebració col·lectiva, no sols de la carrera del grup, sinó també de la connexió que han mantingut amb el seu públic.
En la seua reflexió sobre la indústria, el vocalista admet que durant estos anys va arribar a percebre l’auge del reguetón i de la música urbana com a gèneres que no els deixaven buit. Eixa sensació de desplaçament li va fer dubtar sobre l’espai que encara podia ocupar la seua proposta dins del panorama actual. No obstant això, remarca que la inspiració trobada en diferents racons de la Comunitat Valenciana, com Montanejos, Altea, l’Albufera o El Saler, el va ajudar a continuar component lletres i a retrobar-se amb el seu propi llenguatge musical.
Casañ es mostra especialment satisfet d’haver continuat vivint a València i d’haver pogut desenrotllar des d’allí una carrera exitosa. Subratlla que es poden fer moltes coses des de la ciutat sense haver de traslladar-se a altres grans centres de la indústria, i agraïx al Roig Arena el suport rebut, un suport que li fa sentir-se com a casa i que reforça el vincle del grup amb este nou recinte.
A més de l’àlbum, ‘Vaig a Mart’ arriba acompanyat d’un llibre del mateix títol en el qual es recopilen lletres de cançons, poesies, contes, rondalles i grans il·lustracions. Este volum amplia l’univers creatiu del projecte i permet al públic acostar-se a la faceta més literària del músic, que combina text i imatge per a aprofundir en els temes que també aborda en les seues cançons. Casañ firmarà exemplars els dies 6 i 8 de maig en la Fira del Llibre de València, en un contacte directe amb lectors i seguidors que reforça el caràcter personal de l’obra.
El cantant revela que el missatge final de ‘Vaig a Mart’, un títol que naix d’un haiku o poesia japonesa, té molt a veure amb mirar-se des de dalt i tirar cap avant. Ho descriu com una manera de dir-se a si mateix que pot recuperar el seu orgull perdut i seguir avant, sense que això es convertisca en un discurs d’autoajuda. Més prompte, planteja el projecte com un exercici d’honestedat i de superació íntima, amb el qual afronta el futur de Seguretat Social i celebra al mateix temps els 45 anys d’història del grup.
