Almenys el 95% d’Europa va registrar en 2025 temperatures anuals per damunt de la mitjana
Almenys el 95% d’Europa va registrar en 2025 temperatures anuals per damunt de la mitjana, en un any marcat per onades de calor sense precedents que es van estendre des de l’Àrtic fins al Mediterrani. El nou informe sobre l’Estat del Clima a Europa dibuixa un 2025 desolador per al clima, amb un continent sotmès a episodis de calor extrema, incendis forestals mai vistos, desglaç accelerat i un calfament rècord de la superfície marina.
Segons Samantha Burgess, responsable estratègica de clima del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Termini Mitjà, l’informe presenta un panorama desolador perquè confirma que el calfament ja està plenament instal·lat en la vida diària de la població europea. L’experta subratlla que, amb l’augment de les temperatures i la propagació d’incendis forestals i sequeres, les proves són inequívoques: el canvi climàtic ja no és una amenaça futura, sinó una realitat actual que es manifesta en fenòmens extrems cada vegada més freqüents i intensos.
Europa apareix com el continent que es calfa més ràpid del planeta. Des de 1980, la seua temperatura augmenta al doble de ritme que la mitjana global. Mentres que en el conjunt del món la temperatura puja 0,27 graus per dècada, a Europa l’increment arriba a 0,56 graus des de mitjan noranta. A l’Àrtic, un dels punts més vulnerables, la pujada aconseguix els 0,75 graus per dècada, la qual cosa accelera el desglaç i altera ecosistemes molt fràgils.
L’informe, elaborat per l’Organització Meteorològica Mundial i el Centre Europeu que gestiona el Servici de Canvi Climàtic del programa Copernicus, destaca que en 2025 es va registrar la segona onada de calor més greu de la història d’Europa i l’onada de calor més llarga i extrema a la regió subàrtica de Fennoscandia, al juliol. Estos episodis prolongats d’altes temperatures suposen un estrés addicional per a la salut humana, l’agricultura i els ecosistemes, que disposen de menys temps per a recuperar-se entre una onada de calor i la següent.
Gran part del continent va experimentar més dies de l’habitual amb, almenys, un nivell d’estrés tèrmic qualificat de fort. En el sud i l’est d’Espanya es van sumar fins a 50 dies més del normal amb temperatures de sensació superiors a 32 °C, una situació que es traduïx en nits tropicals, dificultats per a dormir, augment del consum energètic per a refrigeració i un major risc de colps de calor. Si bé encara no hi ha dades tancades sobre el nombre de morts relacionades amb la calor a Europa en 2025, l’informe recorda les 62.800 registrades en 2024 com a referència de la gravetat d’esta mena d’episodis.
Menys neu, menys gel
El document mostra una tendència continuada de calfament ràpid a les regions més fredes d’Europa, com l’Àrtic i els Alps, on la neu i el gel exercixen un paper clau en reflectir part de la radiació solar de tornada a l’espai. Este efecte, conegut com a albedo, ajuda a frenar el calfament; quan disminuïx la superfície nevada o gelada, el sòl i l’aigua absorbixen més calor, la qual cosa accelera encara més l’augment de les temperatures en un cercle viciós.
Les glaceres europees van registrar una nova pèrdua neta de massa al llarg de 2025. La capa de neu en el continent va ser un 31% inferior a la mitjana, amb 1,32 milions de quilòmetres quadrats menys, una extensió equivalent a la suma aproximada de França, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Àustria. Es tracta de la tercera superfície de neu més baixa des que van començar els registres en 1983, la qual cosa implica menys reserves d’aigua per als mesos càlids i un major risc de sequeres i pèrdues de cabal en els rius.
La capa de gel de Groenlàndia va perdre 139 gigatones, al voltant de 1,5 vegades el volum emmagatzemat en totes les glaceres dels Alps europeus. Esta pèrdua de gel contribuïx directament a l’augment del nivell de la mar a escala global. Els autors de l’informe recorden que cada centímetre de pujada del nivell de la mar exposa a uns 6 milions de persones més a inundacions costaneres, la qual cosa incrementa el perill per a les comunitats que viuen en litorals baixos i deltes fluvials.
Rècord d’incendis i emissions
Els incendis forestals van arrasar aproximadament 1.034.550 hectàrees a Europa durant 2025, una superfície superior a la de Xipre i la major cremada des que hi ha registres. L’informe vincula esta activitat d’incendis sense precedents a la combinació de calor extrema i sequeres prolongades, que assequen la vegetació i la convertixen en combustible molt inflamable. Les emissions generades per estos focs també van aconseguir nivells màxims, alimentant al seu torn el canvi climàtic en alliberar grans quantitats de gasos d’efecte d’hivernacle.
Espanya es va veure especialment afectada i va concentrar prop de la mitat de les emissions procedents dels incendis forestals del continent. Al costat d’Espanya, Xipre, el Regne Unit, els Països Baixos i Alemanya van registrar les seues emissions d’incendis més altes de la sèrie històrica. Durant la presentació de l’informe, Samantha Burgess va explicar que una primavera descrita com increïblement humida va afavorir un creixement molt acusat de la vegetació. En assecar-se a l’estiu, eixa massa vegetal va actuar com un combustible continu que va crear unes condicions catastròfiques per a la ràpida propagació dels incendis a Espanya.
L’anàlisi també assenyala que la mar que envolta a Europa va continuar calfant-se. La temperatura mitjana anual de la superfície marina en 2025 va ser la més alta registrada fins ara a la regió europea i va suposar el quart any consecutiu de rècord. El 86% de les aigües oceàniques pròximes al continent va patir onades de calor marines, episodis en els quals l’aigua roman anòmalament calenta durant diversos dies o setmanes, amb efectes sobre la flora i fauna marina.
Al Mediterrani, la temperatura mitjana anual de la superfície de la mar va ser la segona més alta mai observada. Este calfament intensifica fenòmens com les tempestes més energètiques, l’emblanquiment de corals i el desplaçament d’espècies, que busquen aigües més fredes per a sobreviure. A llarg termini, estes alteracions dificulten la preservació d’ecosistemes marins i afecten activitats com la pesca o el turisme costaner.
En terra ferma, els cabals fluvials van estar per davall de la mitjana durant 11 mesos de l’any i al voltant del 70% dels rius europeus va registrar cabals inferiors a la mitjana. 2025 es va situar entre els tres anys amb menys humitat del sòl des de 1992, un indicador de la sequedat general del terreny. Al maig, aproximadament la mitat d’Europa, el 53%, es va veure afectada per condicions de sequera, la qual cosa va condicionar les collites, va augmentar el risc d’incendis i va reduir la disponibilitat d’aigua per a consum humà i industrial.
Les tempestes i les inundacions també van deixar la seua petjada i van afectar milers de persones en tota Europa, encara que les pluges extremes i les crescudes de rius van ser menys generalitzades que en anys recents. Esta coexistència d’episodis de sequera prolongada amb esdeveniments puntuals de pluges intenses reflectix la creixent variabilitat del clima europeu, amb impactes tant en zones urbanes com rurals.
L’informe subratlla que tots els fenòmens extrems experimentats en 2025 van afectar la biodiversitat en ecosistemes marins i terrestres. Els canvis ràpids en temperatura, humitat i règim de precipitacions obliguen moltes espècies a adaptar-se o desplaçar-se en poc temps, mentres que unes altres no aconseguixen sobreviure. Això altera cadenes tròfiques completes i reduïx la capacitat dels ecosistemes per a prestar servicis essencials, com la pol·linització o la protecció enfront d’inundacions.
Com a element positiu, l’anàlisi recorda que en 2025 les energies renovables van subministrar quasi la mitat de l’electricitat d’Europa, el 46,4%, i que l’energia solar va marcar un nou rècord amb una contribució del 12,5%. Estas xifres mostren un avanç significatiu en la transició energètica del continent. No obstant això, Dusan Chrenek, assessor principal sobre el clima a la Unió Europea, advertix que no és suficient i subratlla que fa falta accelerar estos esforços per a frenar el ritme del canvi climàtic i reduir l’exposició de la població a fenòmens extrems com els registrats en 2025.
