L’empresari Víctor de Aldama assegura al Tribunal Suprem una mostra d’agraïment de Pedro Sánchez
L’empresari Víctor de Aldama ha assegurat en el Tribunal Suprem que, en un míting del PSOE en 2019 al qual va acudir convidat pel llavors assessor ministerial Koldo García, Pedro Sánchez li va donar les gràcies perquè, segons la seua versió, coneixia perfectament tot el que estava fent.
Aldama ha relatat que, en eixe acte de campanya, Koldo García li va presentar al president del Govern i que este li va traslladar un missatge d’agraïment directe. Segons el comisionista, Sánchez li va dir: ‘Moltes gràcies per tot, sé perfectament el que estàs fent i només vull donar-te les gràcies’. Eixa escena es va produir, d’acord amb el seu testimoniatge, en el moment en què Koldo va prendre una fotografia en la qual apareixien els dos.
L’empresari ha explicat que detalla estos episodis per a deixar constància que va estar en diversos despatxos i reunions amb càrrecs rellevants del Ministeri i del partit. Ha destacat que li va cridar l’atenció la confiança amb la qual Koldo es referia a Sánchez, al qual no deia president, sinó ‘Pedro’. Segons ha comptat Aldama, Koldo va justificar eixa familiaritat afirmant que el dia que el president li exigira que li diguera president, abandonaria el partit, perquè considerava que Sánchez li devia molt.
En la seua declaració, Aldama també ha explicat com es referien internament als dirigents polítics amb els quals tractaven. Ha assenyalat que tant ell com Koldo García deien ‘el cap’ al llavors ministre de Transports, José Luis Ábalos, per una qüestió de respecte dins de l’entorn del Ministeri. En canvi, a Sánchez ho identificaven com ‘el 1’, expressió que, segons la seua versió, responia al fet que era el president del Govern.
Presumpta ajuda a constructores per a finançar al PSOE
En una altra part de la seua compareixença, el comisionista ha relatat que Koldo García li va traslladar la necessitat de ‘ajudar’ a determinades empreses constructores perquè resultaren adjudicatàries de licitacions d’obres públiques vinculades al Ministeri de Transports. Segons Aldama, el exasesor li va explicar que eixa ajuda era important perquè d’eixes operacions depenia obtindre un rendiment econòmic que feia falta per al finançament del PSOE.
Aldama, que declara en el juí que se seguix contra ell, contra Koldo García i contra l’exministre José Luis Ábalos, ha assenyalat que eixa petició va arribar en un moment en el qual ja mantenia una relació fluida amb responsables del Ministeri. Koldo li va indicar que havien de presentar-li a diversos constructors i li va comentar que a molts d’ells probablement ja els coneixeria per la seua activitat empresarial prèvia.
L’empresari ha assegurat que, després d’escoltar eixa proposta, va demanar més detalls sobre el mecanisme econòmic que s’anava a utilitzar. Va preguntar expressament com es realitzarien les donacions vinculades a eixes adjudicacions i quina societat s’encarregaria de facturar-les. Sempre segons el seu relat, la resposta de Koldo va ser que eixes aportacions no es podien facturar i que els pagaments havien de fer-se en efectiu, fora dels llits habituals de facturació empresarial.
Aldama ha reconegut davant el tribunal que va entendre llavors que no es tractava d’una relació a l’ús entre empreses i Administració, sinó d’un esquema distint al que es maneja en l’activitat ordinària. Ha dit que no es va sentir còmode amb la situació, encara que tampoc completament incòmode, perquè continuava veient-se a si mateix com un empresari que buscava guanyar-se la confiança dels responsables del Ministeri i consolidar la seua posició en eixe cercle de poder.
Durant l’interrogatori, el comisionista ha admés a més que va pagar a Mèxic, per primera i última vegada, servicis de senyoretes per al llavors ministre Ábalos. Ha explicat que va ser Koldo García qui li va plantejar organitzar alguna cosa perquè ‘el cap’ es relaxara i li va demanar que buscara a algunes senyoretes i li les presentara. Aldama ha assenyalat que va accedir a eixa petició i va assumir el cost d’eixa trobada, integrant-lo en la dinàmica de favors i atencions que, segons la seua versió, envoltava la seua relació amb el exasesor i l’entorn del Ministeri.
