El 56% de les companyies de la Comunitat Valenciana està apostant per l’automatització de processos per a guanyar eficiència operativa, fins i tot per davant del creixement del negoci o de la creació de nou valor estratègic. Aquesta aposta conviu, no obstant això, amb un clar reconeixement intern que el dèficit d’habilitats en intel·ligència artificial s’ha convertit en la principal barrera per a avançar.
Estes dades procedixen del Baròmetre d’Intel·ligència Artificial en l’Empresa de la Comunitat Valenciana, presentat en el Roig Arena per la Càtedra d’Empresa i Humanisme de la Universitat de València i SEIDOR. L’informe dibuixa un teixit empresarial que veu en l’automatització una via ràpida per a augmentar la productivitat i reduir tasques repetitives, però que encara no traduïx eixe impuls en una estratègia profunda d’IA ni en una aposta decidida pel talent especialitzat.
Ús encara tàctic de la intel·ligència artificial
Segons el Baròmetre, la majoria d’organitzacions atorga una importància de 6,5 sobre 10 al paper de la intel·ligència artificial en el futur dels negocis, la qual cosa reflectix una percepció clara del seu impacte a mitjà termini. No obstant això, la implantació real es queda en la superfície operativa i es limita a casos d’ús molt concrets, de caràcter principalment tàctic, en lloc d’integrar-se en la presa de decisions estratègiques o en el disseny de nous models de negoci.
Esta bretxa entre expectatives i aplicació pràctica s’explica, en bona part, pel propi diagnòstic del teixit empresarial: l’informe detecta un agut dèficit d’habilitats en intel·ligència artificial i una escassa confiança en la disponibilitat de talent expert, que a penes aconseguix una nota de 5,2 sobre 10. És a dir, les empreses són conscients que necessiten professionals capaços de liderar projectes d’IA, però dubten de poder trobar-los i retindre’ls.
L’estudi també subratlla que la irrupció de la intel·ligència artificial no està sent homogènia. Mentres algunes companyies han fet ja els primers passos, l’impacte d’esta tecnologia en la petita empresa continua sent minoritari. Atés que la Comunitat Valenciana es recolza sobretot en pimes, la falta d’escala i l’accés limitat a perfils experts actuen com un fre crític per a l’adopció, ja que estes organitzacions disposen de menys recursos per a contractar talent o escometre projectes complexos.
Per a este tipus d’empresa, la intel·ligència artificial encara no és un factor determinant, la qual cosa, segons les conclusions del Baròmetre, evidència la necessitat de polítiques de suport específiques per a evitar que s’òbriga una bretxa digital difícil de revertir entre companyies amb recursos per a innovar i aquelles que queden ressagades.
L’informe posa el focus també en la dimensió humana d’esta transició tecnològica. Detecta un temor creixent a la pèrdua d’habilitats professionals, en constatar-se una consciència emergent del risc que una delegació excessiva de tasques en algorismes acabe erosionant el juí tècnic i la perícia acumulada de les plantilles actuals. En la pràctica, les empreses perceben que, si els professionals es limiten a seguir les recomanacions dels sistemes automatitzats, poden anar perdent capacitat crítica i criteri propi.
Així i tot, la por al desplaçament laboral directe per la intel·ligència artificial es manté relativament baix, amb una puntuació de 4,6 sobre 10. Esta dada reforça la idea que la IA s’interpreta, ara com ara, com una ferramenta que els treballadors encara han d’aprendre a liderar i supervisar per a no perdre el control sobre els processos i per a preservar les seues competències clau.
En paral·lel, la confiança global en la possibilitat de trobar talent qualificat se situa de nou a l’entorn de l’aprovat just, amb un 5,2 sobre 10. Aquesta carència de perfils especialitzats conviu amb una inversió creixent però encara prudent: el 64% de les empreses valencianes està augmentant el seu gasto en intel·ligència artificial, encara que la majoria ho fa amb increments inferiors al 10%. Això suggerix que el teixit empresarial es mou, però preferix fer-lo mitjançant projectes d’abast limitat, provant casos concrets abans d’escalar.
Durant la presentació del Baròmetre es va insistir que l’èxit en l’adopció de la intel·ligència artificial dependrà menys de ser el primer i més de qui aconseguisca implementar-la millor, amb projectes ben dissenyats i alineats amb les necessitats reals de negoci. Des de l’àmbit de les tecnologies de la informació es va defendre, a més, un enfocament realista basat en la formació contínua i la transparència com a eixos per a superar l’actual sot d’habilitats i generar confiança dins de les organitzacions.
En este context, la universitat es reivindica com l’espai natural per a reduir el dèficit de talent en intel·ligència artificial des d’una perspectiva humanista, combinant competències tècniques amb reflexió ètica i social. El Baròmetre aspira, en definitiva, al fet que les empreses de la Comunitat Valenciana facen el pas de la simple automatització de tasques a la implantació de projectes d’IA que aporten valor real i estratègic, integrant tant la tecnologia com el desenrotllament del capital humà.
