Alejandra, de Santa Cruz de Tenerife, és un d’eixos casos que pot dir que ha viscut el coronavirus com un refredat. Ni febre, ni fatiga, només tos. Des de sa casa en l’illa, explica com va passar de positiu a negatiu en només quatre dies i va viure el seu 20 aniversari aïllada de la seua família.
Fa dos setmanes, Alejandra va començar a tossir, però no li va donar importància. «El problema és que no em trobava malament i vaig continuar quedant amb amics, només tenia tos i molt moc», rememora esta estudiant de Dret de la Universitat de la Llacuna a la que ara, mirant arrere, se li pugen els colors en pensar en la quantitat de gent que va continuar veient eixos dies.
Sa mare és metgessa i, per això, a ella sí que se li van saltar les alarmes, sobretot quan va vore que la seua tos era «molt estranya i seca». Va ser qui, uns cinc dies després dels primers símptomes, el 10 de març, li va prendre una mostra i la va portar a analitzar. Va donar positiu.
Creu que es va infectar en els carnestoltes
Al telèfon, res més entrar en casa de la compra i amb la veu materna al fons matisant alguns aspectes «tècnics» del seu relat, Alejandra teoritza sobre a on va poder contagiar-se. «No ho tenim molt clar», diu, però mare i filla creuen que va ser en els carnestoltes de Santa Cruz el 29 de febrer. Els símptomes van aparéixer al voltant del 5 de març, quan es va quedar sense veu de tant tossir, i ella va seguir amb la seua vida normal. Abà amb tos, reconeix, a la manifestació del 8M.
Eixe 29 de febrer van començar a eixir els primers turistes dels 723 que estaven tancats des del 24 en un hotel de Tenerife, el 5 de març es reportava només un nou cas en Tenerife d’un italià i el 10, quan Alejandra va donar positiu, es va anunciar el tancament de col·legis en Madrid. Tot va ser molt ràpid, també per a Alejandra, que ho va viure amb la naturalitat habitual dels primers dies de crisi.
Pràcticament sense símptomes, només tos
«En cap moment vaig tindre febre ni em vaig trobar malament», explica, però quan li van donar el resultat de les anàlisis va haver d’informar a totes les persones amb les que havia estat en contacte per a què es posaren en quarantena, al voltant d’onze: els seus companys d’universitat, els seus amics, el seu nóvio i les mares de les amigues amb les que havia anat a la manifestació del Dia de la Dona.
Afortunadament, cap, ni la seua família, ha contret el virus fins ara. «Quan vaig tocar a salut pública i em van preguntar amb qui havia estat el dilluns, el dimarts i el dimecres m’estava fent vergonya perquè, com no sentia res, continuava fent la meua vida normal», es lamenta.
Els símptomes, com els d’un refredat en el seu cas, li van durar fins al dijous 12, al voltant d’una setmana, i eren tan lleus que només va haver de prendre xarop i algun ibuprofén perquè li feia mal el cap de tant tossir.
Ni malestar, ni febre, si potser un poc d’asma que atribuïx a la calitja i que li passa normalment quan hi ha pols en suspensió en l’aire, «però mínimament». De fet, quatre dies després del positiu, sa mare li va prendre una mostra i ja va donar negatiu, una bona notícia que, recorda, li va arribar el mateix dia del seu 20 aniversari encara que ja de nit.
El negatiu, el dia del seu 20 aniversari
L’entrada en la vintena, a poques hores de descobrir que ja no tenia el virus, la va celebrar amb un pastís que Alejandra es va menjar en la cuina i sos pares en el saló. Amb els comerços oberts, sa mare li va regalar un val per a anar-se’n juntes de compres quan tot això s’acabe.
I encara que a ella no li haja suposat més que uns dies de malestar, Alejandra deixa caure una reflexió per a tots: «En el meu cas ha sigut molt ‘light’, però el que diuen és que no t’has de cuidar tu, sinó a les persones que pot afectar-los mes».
