El govern et donarà 12.000 euros si et jubiles a una edat concreta

Des de la delegació del govern de Seguretat Social dirigida per José Luis Escrivá s’ha proposat una reforma a les pensions després de l’acord aconseguit pels partits. Una de les consonàncies que s’espera tancar després del període estival és la modificació dels sistemes per incentius que allarguen la jubilació més enllà dels 66 anys, i de la mateixa forma, modificar les penalitzacions per als qui es retiren abans del període que marca la llei.

Així ho ha plantejat el polític durant la seua intervenció en la comissió del pacte de Toledo. Pel que fa als incentius per a la coneguda com a jubilació demorada, l’Executiu central pretén estendre un pagament únic previ al retir de la quantitat que li corresponga a cada jubilació. Segons esta part del govern la mesura suposa donar un cop de porta al 4% de benefici establert sobre la pensió base per cada any d’extensió.

D’esta manera, Seguretat Social proposa un pagament únic que pot arribar als 11.000 euros, en funció del que haja cotitzat el treballador i dels anys que continue treballant. Esta prima segons ha comunicat el ministre podria ser fins i tot de més de 12.000 euros per a les persones amb vides laborals més extenses. Segons la nova mesura els treballadors que s’emparen a la nova regulació tindrà un nou incentiu per a fer-ho, ja que en comptes de realitzar-se de forma prorratejada, el pagament s’efectuarà de manera única.

«Proposem generalitzar la jubilació demorada per a tots els casos, sense les restriccions que existeixen en el moment actual»

 

Un altre de les dades que ha apuntat és que esta vida laboral estesa només es podria continuar durant un màxim de tres anys. Ja que l’objectiu no és realitzar una sobrecàrrega laboral a un individu, sinó permetre-li continuar exercint la seua professió si gaudeix de salut.

Gràcies a esta proposta l’incentiu per a allargar el procés de retir s’assembla més atractiu per tractar-se d’un pagament únic que permet afrontar una situació econòmica amb major liquiditat, mentre que el prorrateig no deixa de ser un increment mensual, una xicoteta empenta. Els potencials beneficiaris d’este procés són aquells que hagen cotitzat com a mínim 15 anys a la Seguretat Social, no hagen complert 70 anys i tinguen l’edat mínima de jubilació ordinària per a l’any 2021.

Per a poder optar a la bonificació de l’estat s’ha de tenir en compte que la retribució percebuda serà substituïda pels ingressos generats en l’activitat laboral, per la qual cosa no es concep com una equiparació de salari, sinó com a opció prèvia al retir en l’estructura de la Seguretat Social.

La jubilació anticipada

Un dels aspectes als quals sí que s’ha referit Escrivá és a la tendència a Espanya de promoure la jubilació com més prompte millor, és a dir, d’optar pel retir anticipat. «Sabem que el fet d’estar actiu, treballant i contribuint a la societat és una cosa que la majoria de persones desitgen» comenta justificant el seu primer al·legat el polític.

La mesura de la Seguretat Social implica endurir el càstig per als ciutadans que opten per deixar el seu ús amb anterioritat, ja que augmentaria la penalització en la pensió d’aquells cotitzadors que es retiren quan encara els queden dos anys per a fer-ho oficialment. En l’altra cara de la moneda, la reducció en la pensió seria menor que per als qui es retiren abans de l’edat establerta pel govern. A més, es reduiran les penalitzacions als treballadors amb vides laborals més llargues.

L’últim element de canvi és la que afecta la jubilació parcial. Permet als treballadors deixar la seua activitat a temps complet, i fer-ho solament unes hores a la setmana en els seus últims anys de vida laboral a través d’uns certs requisits. Escrivá desitja fixar un topall perquè, durant el primer any, només es puguen treballar el 60% de les hores totals compromeses.

Últimes notícies

Derribem el bloc ‘Txernòbil’ de Campanar: així seran les 133 noves vivendes

L’Ajuntament de València ha iniciat el derribament del bloc conegut com ‘Txernòbil’, al barri de Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena d’elles de protecció pública, i a una profunda reurbanització de l’entorn.

Onada de protestes este dimecres davant Les Corts per taxis, concertada i serveis socials

Taxistes, patronal de VTC, docents de la concertada, personal de centres socials i la Xarxa pel Finançament Just han convocat este dimecres diverses concentracions davant Les Corts per a pressinar el Consell i els grups parlamentaris.

Més de la mitat d’empreses de la construcció valenciana no aporta al pla de pensions

CCOO denuncia que més del 50 % de les empreses de la construcció a la Comunitat Valenciana no estan ingressant el que marca el conveni al Pla de Pensions d’Ocupació Simplificat, que el sindicat considera salari diferit.

Compromís alerta que s’acaba el termini per a la zona de baixes emissions a València

Compromís ha avisat que el 30 de juny finalitza la pròrroga estatal per a desplegar la zona de baixes emissions a València i advertix d’un possible impacte econòmic de més de 150 milions d’euros, mentre l’equip de Govern defensa que la ciutat complix els requisits amb una ZBE provisional.

El criteri d’arrelament per a accedir a les VPP serà de preferència i no exclourà ningú

La Generalitat ha detallat que l’arrelament en l’accés a les Vivendes de Protecció Pública no respon a una prioritat nacional, sinó a la vinculació amb el territori, i que funcionarà com a criteri de preferència i no d’exclusió.

La jutgessa de la DANA reclama a Camarero els arxius adjunts del xat del Consell

El jutjat de Catarroja ha demanat a Susana Camarero que entregue voluntàriament els arxius adjunts del xat 'Consell PP' abans de decidir si cita a declarar com a testimoni el conseller Vicente Martínez Mus per la gestió de la DANA de 2024.

Pérez Llorca defensa que la singularitat que s’ha de tractar és la valenciana en la nova finançació

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, rebutja negociar la finançació en taules bilaterals i defensa que, si hi ha singularitats, s’atenga la de la Comunitat Valenciana, la menys finançada. La CEV reclama una reunió entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo i que el debat es faça al Consell de Política Fiscal i Financera.

Els empresaris exigixen un calendari ferm per al túnel passador ferroviari de València

La CEV ha reclamat al Govern d Espanya un calendari vinculant per a executar el túnel passador ferroviari de València, clau per a la connexió amb Europa i que, segons els empresaris, continua pràcticament a zero.