El govern et donarà 12.000 euros si et jubiles a una edat concreta

Des de la delegació del govern de Seguretat Social dirigida per José Luis Escrivá s’ha proposat una reforma a les pensions després de l’acord aconseguit pels partits. Una de les consonàncies que s’espera tancar després del període estival és la modificació dels sistemes per incentius que allarguen la jubilació més enllà dels 66 anys, i de la mateixa forma, modificar les penalitzacions per als qui es retiren abans del període que marca la llei.

Així ho ha plantejat el polític durant la seua intervenció en la comissió del pacte de Toledo. Pel que fa als incentius per a la coneguda com a jubilació demorada, l’Executiu central pretén estendre un pagament únic previ al retir de la quantitat que li corresponga a cada jubilació. Segons esta part del govern la mesura suposa donar un cop de porta al 4% de benefici establert sobre la pensió base per cada any d’extensió.

D’esta manera, Seguretat Social proposa un pagament únic que pot arribar als 11.000 euros, en funció del que haja cotitzat el treballador i dels anys que continue treballant. Esta prima segons ha comunicat el ministre podria ser fins i tot de més de 12.000 euros per a les persones amb vides laborals més extenses. Segons la nova mesura els treballadors que s’emparen a la nova regulació tindrà un nou incentiu per a fer-ho, ja que en comptes de realitzar-se de forma prorratejada, el pagament s’efectuarà de manera única.

«Proposem generalitzar la jubilació demorada per a tots els casos, sense les restriccions que existeixen en el moment actual»

 

Un altre de les dades que ha apuntat és que esta vida laboral estesa només es podria continuar durant un màxim de tres anys. Ja que l’objectiu no és realitzar una sobrecàrrega laboral a un individu, sinó permetre-li continuar exercint la seua professió si gaudeix de salut.

Gràcies a esta proposta l’incentiu per a allargar el procés de retir s’assembla més atractiu per tractar-se d’un pagament únic que permet afrontar una situació econòmica amb major liquiditat, mentre que el prorrateig no deixa de ser un increment mensual, una xicoteta empenta. Els potencials beneficiaris d’este procés són aquells que hagen cotitzat com a mínim 15 anys a la Seguretat Social, no hagen complert 70 anys i tinguen l’edat mínima de jubilació ordinària per a l’any 2021.

Per a poder optar a la bonificació de l’estat s’ha de tenir en compte que la retribució percebuda serà substituïda pels ingressos generats en l’activitat laboral, per la qual cosa no es concep com una equiparació de salari, sinó com a opció prèvia al retir en l’estructura de la Seguretat Social.

La jubilació anticipada

Un dels aspectes als quals sí que s’ha referit Escrivá és a la tendència a Espanya de promoure la jubilació com més prompte millor, és a dir, d’optar pel retir anticipat. «Sabem que el fet d’estar actiu, treballant i contribuint a la societat és una cosa que la majoria de persones desitgen» comenta justificant el seu primer al·legat el polític.

La mesura de la Seguretat Social implica endurir el càstig per als ciutadans que opten per deixar el seu ús amb anterioritat, ja que augmentaria la penalització en la pensió d’aquells cotitzadors que es retiren quan encara els queden dos anys per a fer-ho oficialment. En l’altra cara de la moneda, la reducció en la pensió seria menor que per als qui es retiren abans de l’edat establerta pel govern. A més, es reduiran les penalitzacions als treballadors amb vides laborals més llargues.

L’últim element de canvi és la que afecta la jubilació parcial. Permet als treballadors deixar la seua activitat a temps complet, i fer-ho solament unes hores a la setmana en els seus últims anys de vida laboral a través d’uns certs requisits. Escrivá desitja fixar un topall perquè, durant el primer any, només es puguen treballar el 60% de les hores totals compromeses.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Mor el capità d’un vaixell després d’una parada cardiorespiratòria enfront de la costa de Castelló

El capità d'un vaixell, un home de 59 anys que navegava a 54 milles de la costa de Castelló, mor després de patir una parada cardiorespiratòria malgrat els intents de reanimació.

Detinguda a Sant Vicent del Raspeig per arrancar les arracades d’or a una anciana

La Guàrdia Civil ha detingut a Sant Vicent del Raspeig a una dona de 43 anys acusada d'arrancar les arracades d'or a una anciana de 88 anys, causant-li esquinçaments en els lòbuls de les orelles. La investigació seguix oberta davant la sospita de més víctimes vinculades al seu treball sanitari.

Detinguts dos germans per violar a una dona en un cotxe en un descampat de València

La Policia Nacional deté a València a dos germans de 56 i 71 anys acusats d'agredir sexualment a una dona en un cotxe aparcat en un descampat del barri de Malilla.

La Orquestra de València debutarà en el Musikverein de Viena el 16 d’abril

La Orquestra de València reforçarà la seua projecció internacional amb la seua estrena el 16 d'abril a la sala principal del Musikverein de Viena, sota la batuta d'Alexander Liebreich i amb el duo Silver-Garburg com a solistes.

Detingut a Santa Pola un fugitiu reclamat a Itàlia per robar en màquines recreatives

La Policia Nacional ha arrestat a Santa Pola a un home de 51 anys buscat a Itàlia per integrar un grup que va robar més de 4.500 euros en màquines de joc en 2020.

Una nova nanopartícula valenciana connecta al sistema immune amb el tumor i obri una via contra el càncer

Investigadors de la Politècnica de València han creat una nanopartícula tipus Janus que actua com a pont entre cèl·lules tumorals i immunes, restaurant la seua comunicació i potenciant la destrucció de les cèl·lules canceroses.

La memòria oculta del Patronat de Protecció a la Dona de València emergix després de dècades de silenci

Investigadores i supervivents trauen a la llum la història del Patronat de Protecció a la Dona de València, una institució franquista que va tancar a milers de jóvens per conductes considerades immorals.

La Comunitat Valenciana supera la mitjana espanyola en feminicidis des de 2003

La Comunitat Valenciana registra una taxa acumulada de feminicidis superior a la mitjana nacional des de 2003, en un context on Canàries i Melilla presenten els nivells més alts i Extremadura els més baixos.