El govern et donarà 12.000 euros si et jubiles a una edat concreta

Des de la delegació del govern de Seguretat Social dirigida per José Luis Escrivá s’ha proposat una reforma a les pensions després de l’acord aconseguit pels partits. Una de les consonàncies que s’espera tancar després del període estival és la modificació dels sistemes per incentius que allarguen la jubilació més enllà dels 66 anys, i de la mateixa forma, modificar les penalitzacions per als qui es retiren abans del període que marca la llei.

Així ho ha plantejat el polític durant la seua intervenció en la comissió del pacte de Toledo. Pel que fa als incentius per a la coneguda com a jubilació demorada, l’Executiu central pretén estendre un pagament únic previ al retir de la quantitat que li corresponga a cada jubilació. Segons esta part del govern la mesura suposa donar un cop de porta al 4% de benefici establert sobre la pensió base per cada any d’extensió.

D’esta manera, Seguretat Social proposa un pagament únic que pot arribar als 11.000 euros, en funció del que haja cotitzat el treballador i dels anys que continue treballant. Esta prima segons ha comunicat el ministre podria ser fins i tot de més de 12.000 euros per a les persones amb vides laborals més extenses. Segons la nova mesura els treballadors que s’emparen a la nova regulació tindrà un nou incentiu per a fer-ho, ja que en comptes de realitzar-se de forma prorratejada, el pagament s’efectuarà de manera única.

«Proposem generalitzar la jubilació demorada per a tots els casos, sense les restriccions que existeixen en el moment actual»

 

Un altre de les dades que ha apuntat és que esta vida laboral estesa només es podria continuar durant un màxim de tres anys. Ja que l’objectiu no és realitzar una sobrecàrrega laboral a un individu, sinó permetre-li continuar exercint la seua professió si gaudeix de salut.

Gràcies a esta proposta l’incentiu per a allargar el procés de retir s’assembla més atractiu per tractar-se d’un pagament únic que permet afrontar una situació econòmica amb major liquiditat, mentre que el prorrateig no deixa de ser un increment mensual, una xicoteta empenta. Els potencials beneficiaris d’este procés són aquells que hagen cotitzat com a mínim 15 anys a la Seguretat Social, no hagen complert 70 anys i tinguen l’edat mínima de jubilació ordinària per a l’any 2021.

Per a poder optar a la bonificació de l’estat s’ha de tenir en compte que la retribució percebuda serà substituïda pels ingressos generats en l’activitat laboral, per la qual cosa no es concep com una equiparació de salari, sinó com a opció prèvia al retir en l’estructura de la Seguretat Social.

La jubilació anticipada

Un dels aspectes als quals sí que s’ha referit Escrivá és a la tendència a Espanya de promoure la jubilació com més prompte millor, és a dir, d’optar pel retir anticipat. «Sabem que el fet d’estar actiu, treballant i contribuint a la societat és una cosa que la majoria de persones desitgen» comenta justificant el seu primer al·legat el polític.

La mesura de la Seguretat Social implica endurir el càstig per als ciutadans que opten per deixar el seu ús amb anterioritat, ja que augmentaria la penalització en la pensió d’aquells cotitzadors que es retiren quan encara els queden dos anys per a fer-ho oficialment. En l’altra cara de la moneda, la reducció en la pensió seria menor que per als qui es retiren abans de l’edat establerta pel govern. A més, es reduiran les penalitzacions als treballadors amb vides laborals més llargues.

L’últim element de canvi és la que afecta la jubilació parcial. Permet als treballadors deixar la seua activitat a temps complet, i fer-ho solament unes hores a la setmana en els seus últims anys de vida laboral a través d’uns certs requisits. Escrivá desitja fixar un topall perquè, durant el primer any, només es puguen treballar el 60% de les hores totals compromeses.

Últimes notícies

Pérez Llorca assegura que no hi ha alternativa al PP en 2027

Juanfran Pérez Llorca afirma en un acte al Puig de Santa Maria que les eleccions de 2027 entren en l’‘esprint final’ i que no veu alternativa al PP, en al·lusió directa a Diana Morant. La portaveu popular al Congrés, Esther Muñoz, dona per fets els ‘últims mesos’ de Pedro Sánchez a la Moncloa i contraposa la seua gestió a la d’Alberto Núñez Feijóo.

Xàtiva arriba als 31,9 graus i encapçala la pujada de temperatures

Les màximes han pujat fins a 4 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, amb Xàtiva al capdavant amb 31,9 graus, la més alta del dia.

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.