La promesa de Julian Assange, Stella Morris, ha donat a conéixer que el fundador de Wikileaks va patir un vessament cerebral el mes d’octubre passat, quan es trobava reclòs a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, una de les més segures del Regne Unit, i estava compareixent per videoconferència a causa d’un procediment judicial.
Des de l’accident cerebrovascular, Assange suposadament s’ha sotmés a una ressonància magnètica i està prenent medicaments contra l’accident cerebrovascular.
«Julian està lluitant i em tem que aquest mini accident cerebrovascular podria ser el precursor d’un atac més important. Augmenta els nostres temors sobre la seua capacitat per a sobreviure com més es prolongue aquesta llarga batalla legal«, va dir Moris.
“Necessita ser resolt amb urgència. Miren als animals atrapats en gàbies en un zoològic. Els acurta la vida. Això és el que li està succeint a Julian. Els interminables casos judicials són extremadament estressants mentalment», va afegir.
Des que divendres passat s’aprovara l’extradició d’Assange als Estats Units, la salut mental de l’activista ha sigut posada en dubte, atés que els seus set anys tancat en l’ambaixada de l’Equador a Londres li han passat molta factura a nivell psicològic i això suposa un al·licient perquè molts ciutadans i alts comandaments exigisquen la seua llibertat.
No obstant això, els Estats Units va aconseguir obtindre el vistiplau per a l’extradició assegurant que es mantindrien condicions adequades per a garantir que mantinguera unes condicions adequades quant a salut mental es refereix.
Es pensava que podria acabar a la presó d’ADX Florence, considerada la més segura del planeta, i que té allí a reclusos com el Xape Guzmán, Dzhokar Tsarnaev (autor de l’atemptat de la marató de Boston), Ramzi Yousef (membre d’Al-Qaeda), el terrorista Unabomber o l’exagent Robert Hanssen, condemnat per vendre secrets d’Estat. No obstant això, aquesta opció ja està quasi descartada.
Dos anys sense saber el seu destí
Després de múltiples desavinences amb el Govern de l’Equador, que fins i tot li va arribar a tallar Internet en l’ambaixada, Assange va perdre el suport diplomàtic i va anar immediatament detingut per les autoritats l’abril de 2019, quasi en volandas, i negant-se a eixir del lloc en el qual va estar reclòs set anys de la seua vida, amb figures com l’exsecretària d’Estat estatunidenc Hillary Clinton exigint que «pagara» pels seus delictes.
Assange va jugar un paper clau en les eleccions presidencials de 2016, precisament perjudicant Clinton amb la filtració de milers de correus que ella mateixa havia enviat per un servidor personal sent secretària d’Estat, la qual cosa era il·legal perquè enviava informació classificada com a alt secret. El líder de Wikileaks també va tractar d’ajudar els independentistes catalans a reactivar els seus webs per al referèndum il·legal d’independència de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017.
Malgrat que el gener passat es va negar en un primer moment l’extradició a Assange, els Estats Units ha aconseguit finalment la victòria, i, a pesar que el hacker té possibilitat d’apel·lar-la, sembla poc probable que vaja a revocar-se aquesta última sentència, emesa onze mesos després de l’anterior.
